La Cuca al Cau

El meu sexe

2012-01-03T22:39:00.002+01:00

Ja fa més d'un mes que no tinc sexe amb ningú que no sigui jo. De vegades, sovint, m'agradaria aquella estabilitat de saber que arribes a casa, o quedes, i trobes la teva parella: aquella que coneixes tan bé i amb qui saps, coneixes i reprodueixes les carícies que més li agraden i saps que ho farà amb tu. I amb qui saps que cada dia tens alguna cosa nova per descobrir. Ara no tinc formalment parella ni amors petits. I tampoc tinc ganes de buscar-ne de nous ni de vells. Començo a necessitar el bes, l'abraçada, la olor de la pell... però penso que potser és el desig que neix més que no pas una necessitat. Li donaré temps -al desig- perquè maduri. Aquest matí, una companya/coneguda de l'edifici on treballo m'ha dit: "... fas pinta de cansat; potser t'hauries d'afaitar aquesta barba de quatre dies... tot i que jo la trobo interessant." He provat de fer-li un somriure amable. No sé si m'afaitaré o la retallaré... (li he dit), però gràcies per la floreta.

He tornat a la feina. Cap dels companys ni companyes de feina no em provoca cap estímul libidinós. Torno cap a casa i no veig al carrer res que em faci girar el cap. Penso si no seran les retallades que també ens han retallat la libido. No. És cosa meva.

Surto a comprar. Vaig a un súper que fa temps que no anava. Recordo que encara no tinc cap regal per reis. Demà passaré un parell d'hores al centre comercial. I em regalaré un desig.

amb X del teu nom

2011-07-16T21:26:00.003+02:00

Surto a buscar la vida pensant que sortiré a buscar-la després. Passo pel súper. Avui no ets a la caixa habitual. Et passo a prop buscant el passadís que du al pa i a la verdura. Em veus. El rostre se t'il·lumina. "Ei... allò d'ahir era broma, eh?". Vols dir que avui no t'espera ningú? "Va calla... que sóc casada..."

Passo a buscar pa, suc, albergínies, pastanagues i pebrots. Torno a la seva caixa. Me la miro pensant que aquell rostre s'assembla molt al de la Carmina. El posat xulesc també. Quan es tomba per agafar bosses per la clienta que em va al davant veig que porta el tanga negre amb rivets vermells.

Em toca. Trec la bossa de plàstic de la butxaca esquerra de darrera. I la cartera amb el carnet del súper de la dreta. "Avui estàs especialment guapa, deu ser perquè és dissabte."

Son once con 94. Allargo el bitllet de vint i busco el picu al moneder. Es repenja mig ensenyant-me un pit. "que tinguis molt bon cap de setmana."

Espera... pots passar un moment pel pàrking? plis?

"okis."

Señorita Alicia, acuda a caja por favor.

Surt per la porta del fons.

Ahir et feia broma, ja saps. Em toca la vora de la camisa. Sí que hauria sortit a fer una copa després de treballar però ja saps com són les coses. Després es fa tard i a casa... no vull problemes. No més dels que hi ha. Pero me gustas. I em toca. Va... un rapidín? Espera que te empalmo. Li agafo la mà i la porto a la cigala: ja estic empalmat... que no ho veus?

Me la treu, s'ajup i l'engoleix quasi sencera. L'aixeco, la giro i li baixo pantaló i tanga. Miro si està molla. Ho està. L'apuntalo i li faig rodones abans d'entrar. Folla'm al·lot, va...

I la follo. La noto com es contrau, com em munyeix per dins. Com s'escorre.

Quan no puc més l'aviso: vols berenar?

Es tomba, s'ajup i se la posa a la boca. Em deixo anar amb la poqueta llet que em queda. La guarda a la boca i la compartim en una besada esbojarrada. Es llepa els llavis. "He de tornar a caixa."

Que tinguis molt bon capde, X.

Esperes

2011-04-10T18:07:00.003+02:00

Feia dies que esperaves el moment. No t'era fàcil lligar caps a casa i tampoc t'era fàcil fer aquest pas. Vols i dols. Saps que no ens enamorarem. Però i si passa? No passarà. Com en pots estar tant segur? Perquè no voldrem que passi. Oi que no voldrem, bonica? Però si ens arribem a estimar...
Ja ens estimem, no som estranys, i ens importa el que ens passi; podem riure i podem parlar i sentir els problemes... podem parlar i besar-nos, podem follar-nos i abraçar-nos.

La terrassa del bar era mig plena i tu brillaves sota aquest sol de primavera. Llegies o contestaves un missatge al mòbil i no em vas veure arribar. Em vaig inclinar per fer-te un petó i se't va il·luminar la mirada. Vaig seure al teu costat acostant la meva cama al teu genoll. Vas fregar l'interior de la cuixa amb un gest suau i et vas retirar com avergonyida, mirant si algú t'havia vist.

Et vaig demanar si volies prendre res més. A mi em volies. Ens vam besar pel carrer, arrambats, anant a buscar el cotxe. Et vaig agafar el cul amb les dues mans apropant-te a mi, perquè em notessis malgrat la roba. Havia deixat el cotxe a l'aparcament del súper. Un aparcament interior que quasi no usa ningú. Vaig passar la mà sota la faldilla i et vaig trobar tota humida. Seguia besant-te. I els meus dits feien camí cap dins. Et vaig fer seure al seient mentre m'ajupia a menjar-te. La teva veu em deia que no i les teves mans em deien que sí. M'apretaves fort a la teva escletxa. Et vas escòrrer amb tres impulsos incontenibles i vaig notar el tremolor de les teves cames a les galtes. Et vaig somriure mentre provaves de recuperar l'alè. Em vaig aixecar per entrar al cotxe per l'altra porta i quan donava la volta vaig trobar la Mireia, la nova caixera, darrera una columna. Ens vam somriure amb els ulls.

Havíem estrenat cotxe amb espectadora inclosa.

cadenes

2011-03-30T23:45:00.000+02:00

He d'entrar a les vuit a la feina. Em llevo cada dia a les 6. Avui, no he sentit cap despertador i quan he obert els ulls... he vist que eren tres quarts de vuit al rellotge.

No he tingut temps de fer res. M'he vestit amb el que he trobat. He liat -entubat- el mínim indispensable per patir, poc, l'addicció al tabac i he sortit pitant...

He comprovat empíricament que puc arribar a la feina dins l'horari de cortesia.

Fins i tot errant el camí i havent de recular per recollir la meva becària preferida, la meva amiga més amiga.

La miro... li veig els ulls... i em trasbalssa. Li miro el culet... i em posa a mil. Però no li dic, perquè sé que està enamorada. I la respecto... i m'està bé estimar-la així, com ara.

Més tard, quan sortim a fumar, puc dir-li (i ho sap) que estic molt malalt... que l'escalfor que porto no és "natural". Que la gent no és així, collons...! Però ho entén; i entén que quan estic enamorat i sense sexe dos mesos ho puc assumir. Però quan estic no enamorat i amb sexe recent, encara en tinc més ganes...

Fem conversa sense mullar-nos massa...

La desitjo... però no vull interferir. No m'agrada ferir ningú. Ni físicament ni a l'ànima.

Però la meva amiga, té un culet impressionant. Més d'un deixaria -i deixa- distret...

Després arribo a casa. Ja fosqueja. Vaig al súper per demà... Veig un parell de mirades interessants, obertes, receptives...

Faig cap a casa.

Engego l'ordinador. Trobo una amiga virtual a qui difícilment coneixeré però amb qui voldria follar. Entre mitja conversa, truca Mame...

em diu que m'enyora.

torno a trempar...

olor

2011-03-27T17:23:00.002+02:00

Em vas dir que no eres una bona amfitriona; però no feia ni cinc minuts que era a casa teva i ja em tenies al llit.

Em vas dir que no em quedava malament la rapada i les teves mans certificaven la sinceritat de les paraules passejant per la closca rasposa.

M'havies dit que potser no parlaríem massa, que necessitaves moxaines i abraçades. I ens vam moxainar i abraçar i ens vam donar plaer sense pressions ni obligacions.

Aquest matí no m'has ofert un tovallola per dutxar-me ni jo te la he demanat. Ens hem abraçat unes quantes vegades abans no marxés.

M'agrada haver estat a la capital de la noia. Ni que només he vist un carrer. Ni que només he vist una casa. La teva casa. No he pogut fer fotos a la muntanya màgica perquè quan vaig arribar la boirina l'envoltava. Aquest matí, després de la pluja, no sé si era boirina o núvols baixos. He notat, com m'has advertit que em perseguiria. Com em persegueix encara la olor de tu, embolcallant-me... m'ensumo el bigoti i la sento; m'ensumo les mans i la sento. I torno a estimar-me ni que sigui ara a distància. I et torno a notar molla com tota la nit.

mame

2011-03-19T21:22:00.004+01:00

Nigeria - 2Face - African Queen

Eren quarts d'una del migdia i vaig sortir a fer un cigarret, a cobert, mentre la pluja i els núvols baixos ens embolicaven i ens vestien d'humitat la pell i l'ànima.

Llavors va aparèixer amb les passes lentes i segures que marcaven aquelles cames llarguíssimes, movent els malucs al compàs del cor: com si fos la reina d'Àfrica. Provava d'encendre un cigarret liat com el meu, però no ho aconseguia. Em vaig apropar, li vaig oferir foc i em va mirar amb aquells ulls de mel que em van hipnotitzar. El contacte de les seves mans tancant-se sobre la meva em va tornar a la realitat. Em mirava entre interrogant i divertida esperant que encengués el metxero. M'encanta la escalfor de les teves mans, vaig dir-li, mentre li donava foc. Va xuclar i va retirar una mà per treure's la cigarreta de la boca. Em va somriure mentre mantenia l'altra mà sobre la meva.

-Ets molt bonica; treballes aquí?
-No, només he vingut a fer un curs que durarà uns dies.
-Seria una llàstima no tornar-te a veure...
-Segur que tornem a coincidir; a Nigèria diuen que la pluja fa florir l'amistat.

A les tres, quan me'n anava cap a casa, la vaig veure caminant sota la pluja en direcció a la parada del bus. Vaig aturar el cotxe al seu costat:
-va puja, que et porto. A on vas?
-a Salt.
-vols que dinem plegats?

Em va mirar als ulls en silenci durant uns segons que es van fer eterns.

-sí, ho vull.

Em va somriure i va posar la seva mà càlida de nou, sobre la meva que reposava al canvi de marxes. En arribar a casa, només d'entrar, ens vam trobar de frec cara a cara.. Era com si una dansa antiga, un ritme terrenal, anés guiant i acompassant cada moviment que fèiem, cada respiració, cada alenada. Va deixar caure la bossa a terra, va tancar els ulls i em va oferir el seu coll. Els meus llavis lliscaven entre el muscle i la orella i els seus mugrons es van endurir ràpidament: els sentia clavant-se al meu pit. Es va treure el jersei i vaig descobrir uns pits molt més grans del que semblaven disfressats per la roba. Els mugrons, gruixuts i llargs com no recordo haver vist, em convidaven a xuclar, menjar, devorar...

Agafant-la per la cintura, la vaig guiar cap al menjador. Li vaig treure els pantalons i la calceta. Tota la seva pell d'èban transpirava una olor embriagadora; suau, molt suau, sobre una pell molt tendra i hidratada. Em vaig despullar i vaig seure a una cadira. Vaig allargar-li les mans.

Quan va obrir les cames per seure's de cara a mi, em va omplir de nou el perfum de dona. Ens vam besar la boca al mateix temps que els sexes s'acoplaven, sense ajuda, sense mans. I només ens vam deixar anar per abraçar-nos i fer-nos entrar més endins a ritme d'aquí i a ritme d'allà, trobant coincidències en la mirada de mel; sentint la presència com si fes molt que ens haguéssim esperat.

el caliu de la saliva

2010-12-28T19:46:00.001+01:00

feia molta fred... hem sortit per anar a fer el cafè 500 metres més avall. En vols un? M'he ensenyat el paquet de cigarrets. Va. Se l'ha posat a la boca i l'ha encès. Me l'ha passat amb les perles lluents al filtre. Feia molts mesos que algú no tenia aquest gest tan familiar i tan còmplice amb mi. Al moment de donar-me'l, em mirava al fons dels ulls. No hem dit res. Hem clavat les mans a les butxaques i hem acabat de fumar. Després, un cafè calentó amb el caliu de la mirada. I amb el caliu de la saliva als llavis.

Tempesta d'estiu

2010-08-18T19:23:00.004+02:00

Imatge google

Durant tot el dia des que s'havia llevat l'única imatge que tenia a la ment era la d'ella. La de la seva esquena. Començava besant-li el bescoll i anava resseguint la línea que deballava fins a la corba que de sobte esdevenia encoixinada. Aquell darrere voluptuós que el portava de corcoll.

Sempre començava per l'esquena tant si la tenia dreta al davant com ajaguda damunt la taula del despatx, neta de papers quan començava a llustrejar. Només s'ho podien permetre de tant en tant per això l'ànsia el desvetllava de bon matí. Avui seria un d'aquests dies. Per això també va acurar l'afaitat. Tindria temps, en tot cas, de repassar-lo al migdia després de dinar. Dutxar-se amb aigua freda per a sufocar aquesta humitat estiuenca. Era impossible no pensar en ella mentre estava sota la dutxa. No podia controlar l'erecció que sense preàmbuls esdevenia persistent. S'acaronaria i li seria fàcil lliurar-se al plaer del pensament. El relaxaria. Faltaven hores pel capvespre. Esperar que els darrers empleats sortissin i tancar els llums. Deixar només una làmpara de sobretaula. Tancar el PC, despenjar el telèfon i endreçar la taula. Es va ensabonar com si fes dies que no ho feia. A ella li agradava llepar-lo, entretenir-se en els seus mugrons, jugar amb el pèl ondulat del pit i baixar fins al melic. I continuar baixant fins engolir-li la verga. No podia controlar-se i l'erecció li burjava l'espinada amb petites fiblades que no sabia distingir si eren de dolor o de plaer o una barreja de les dues. El frec amb la mà dreta i una petita convulsió el van deixar uns instants absent mentre l'aigua lliscava i s'enduia la restes d'efluvis i sabó aigüera avall.

Ella li havia dit que portaria els vestit blanc i negre. El que tenia una cremallera llarga a l'esquena. Vaporós. De teixit bellugadís. La juguesca era sempre la mateixa. Endevinar si portaria roba interior. Ella en duia sempre però la imaginació d'ell el traïa. Els moments previs de curiositat i d'espera l'excitaven. A ella li agradaven els conjunts satinats, minúsculs que perfilaven les seves corbes i feien de preliminars al tacte de les mans d'ell. Li agradava el pessigolleig sobre la tela que li resseguia el baix ventre.

Els llavis d'ell a les espatlles, a l'esquena i als malucs. Les mans apamant-li els pits, la panxa i el tou del pubis.

El cel s'havia enfosquit i tot feia pensar que plouria. A recés només la petita làmpara era testimoni d'un joc de cossos entrellaçats damunt la taula. Una barreja de perfums surava per l'habitació. Uns gemecs compassats amb el xipolleig del teulat. Les boques àvides de petons i mossegades. La grisor darrere les finestres. La tebior dins el cos. El desig in crescendo i amaïnant a poc a poc.

Era important que enllestís la feina, apilonés els papers i endrecés el material de sobre la taula. Faltaven pocs minuts perquè ella arribés. Un altre cop va notar la tibantor als pantalons. La urgència d'ella. Un tro precedia la tempesta i començava l'espetec de la pluja mentre ella entrava per la porta...

Estació del desig

2010-02-22T18:50:00.001+01:00

Tornem amb el relat que ens ha enviat algú que prefereix signar anònimament. Ens consta que fa mesos -molts- que segueix el blog de la Cuca al Cau i que va escriure aquest text i el va desar a una carpeta i, ara, té ganes de compartir-lo. Un regalet...

L’ESTACIÓ DEL DESIG

(Relat escrit un dia d’estiu. Juny 2009)

Feia dies que li rondava pel cap, i sabia que qualsevol dia, sense pensar-ho més aniria a veure’l. Des de la primera vegada que l’havia “conegut” havia sentit unes inexplicables vibracions. No podia dir que li agradés, però potser sí que li resultava interessant, o potser, tirant cap a morbós. Algú amb qui malgrat les seves circumstancies, no li sabria greu passar una nit boja de sexe i passió.

Mica en mica, s’havia apropat a ell, en un joc un tant perillós. Un joc de seducció que deixava entreveure sutilment, el desig cada cop més real que ella tenia cap a ell.

Li feia por sentir desig cap algú desconegut, per això sovint l’amagava al seu interior, però la seva espontaneïtat a vegades la superava, fins el punt de voler cada cop més i més....

Fins aquell dimarts, en que no va poder resistir el desig.

Com si d’un ritual es tractés, es va vestir amb la roba més provocativa que guardava dins de l’armari. Aquelles sabates de taló que només es posava en esdeveniments especials. Remenant entre peces de roba, va trobar un vestit negre. Amb ganes de provocar al seu “amfitrió”, va pensar de no posar-se res sota, però en pensar el recorregut que li esperava per anar a cercar al seu amant, va pensar que potser la juguesca seria més excitant si “ell” li hagués de treure la roba interior. Es va posar aquell conjunt interior negre d’encaix que al seu marit tant l’excitava.

Es va mirar al mirall, la part de dalt deixava entreveure els seus pits, uns pits no massa grans però sí ferms i ben posats.

Un cop engalanada, es va dirigir a l’estació. Ho tenia tot programat. Solament corria el risc que ell no hi fos a casa, però d’això es tractava.... de córrer risc i de fer-li una sorpresa.

Segura de les seves passes, com si d’un crim es tractés, va pujar al tren. Per la finestra, poblacions banyades pel mar, al seu rellotge, minuts d’impaciència... Entre els pensaments, el desig del gust dels seus llavis..... i l’escalfor que cada cop, més sentia en l’interior del seu sexe.

Tranquil·litzant el batec del seu cor, que cada cop anava més ràpid. Deixant-se portar per la morbositat de la situació, sense recances, sense pensar en les no veritats, que li havia explicat al seu marit...

Propera estació....... Va sentir pels altaveus del tren. Havia arribat a l’estació del desig.

Va aturar un taxi, i li digué l’adreça.

Se la veia neguitosa. El taxista la mirava pel mirall retrovisor amb ganes d’entaular conversa.

Quina xafogor que fa avui, oi?

Precisament, això pensava... en la calor que sentia dins seu. En les gotes de suor que regalimaven els seus pits.

Amb poques ganes de parlar, i amb moltes d’arribar.

Pocs minuts després, el taxista es va aturar. Havia arribat.

Les cames li tremolaven, però res la podia aturar. Davant la porta, va prémer el timbre, un segon, dos segons i... en un breu instant, ell li va obrir la porta. La seva cara de sorpresa el va envair. Ella el va veure per primera vegada.

Era com l’havia imaginat, i sense pensar-s’ho ni un sol instant, es va abraçar a ell, i li va fer un gran petó als llavis. Les llengües es varen enllaçar apassionadament. Les seves mans li varen baixar els calçotets, la única prenda que portava al damunt, i sense haver entrat encara a casa, només li va donar temps de tancar la porta, que ella se li llençà al damunt.

El desig desenfrenat, les ganes de ser cavalcada per aquella gran berga que ja deixava veure ell entre les seves cames. Agitant-se damunt d’ell ....

Amb ganes d’aturar el temps en aquell instant de plaer.

De cop i volta, es va retirar... va agafar-li la polla entre les seves mans, i la va xuclar de dalt a baix amb la seva boca, lliscant la llengua des de la punta, llepant-la, xuclant-la, mossegant suaument... assaborint el gust del seu sexe. La seva llengua va recórrer cada centímetre de la carn terça que formava aquell gran membre.

Va lliscar-se damunt d’ell.... i en la pendent de les escales, va sentir com el seu membre envaïa la seva cavitat. Agitant-se suaument al damunt seu.... sentint els seus gemecs de plaer... sentint l’escalfor recorrent el seu cos...

A continuació d’una embranzida, l’arrancà del seu damunt.... allà en les escales de casa seva, sentint la fredor del terra, va sentir com la seva llengua s’endinsava en el seu cony humit..... com la seva llengua penetrava el seu cony cada cop més endins....amb un intent de follar-li el cony... mentre ella es retorçava de plaer, sentint cada cop més, l’orgasme que s’anava apropant. Amb les cames obertes, sentia la seva llengua en la profunditat, xuclant els fluids que desprenien el cony calent d’ella. Li agafava el cap, amb ganes... amb plaer.... Fins que, un orgasme llarg i intens s’apoderà d’ella.

Com l’havia imaginat.

L’escalfor entre les seves cames, l’excitació recorria tot el seu cos.... De seguit es va agenollar, i va deixar que la penetrés pel darrera. Sentint l’erecció del seu sexe. La seva polla estava dura i ferma, i la seva fermesa intentava fer-se lloc dins del seu cony, primer, dins del seu cul després...

Els gemecs dels dos, es barrejaven, i cada cop eren més intensos i ràpids...

Per cada estrebada un gemec descontrolat.

Amb més ganes de ser follada i posseïda pel membre d’aquell home, pel membre que tantes vegades havia imaginat en somnis, i que havia sigut fantasia de les seves masturbacions.

Les gotes de suor li queien per la front, i regalimaven la seva esquena.

Es va girar, volia veure els seus ulls brillants, la seva mirada banyada pel desig i plaer sentit pel moment. La va penetrar per davant.... amb força, amb desesperació amb ganes d’esclatar de plaer, sense parar de moure’s, sense parar de follar-la... sense parar de sentir ....Ella cridava que en volia més... que volia que la follés com mai ho havia fet...

Cada cop més.. i més.. fins que, de cop, va sentir l’esclat de semen calent regalimant dins seu.

Instants únics... es varen mirar, varen somriure... I ell li digué:

Quina grata sorpresa. No esperava veure’t avui. Saps que avui no treballo?

Anònim

amb vuit dies de pausa

2009-10-31T13:07:00.001+01:00

Era la una del migdia. Era a tocar de casa teva. Et vaig veure arribar amb el cotxe mentre jo esperava a la vorera amb la bossa de viatge a la mà. Els ulls ens van somriure en veure'ns. Vas obrir la porta del cotxe i ens vam trobar a frec l'un davant l'altre. Feia molt que no ens veiem, que no ens podíem abraçar, ni besar ni olorar ni mirar-nos als ulls.

La meva bossa, la teva, les claus del cotxe, van buscar el terra... res existia més enllà d'una atracció necessària, com imants sota la pell que ens empenyien l'un cap a l'altra. La vista s'encegava i, tèrbola, només era capaç de veure i interpretar el que regalaven els sentits dels sentiments, de la passió.

No sé si algú ens va mirar, si algú ens va veure abraçats al mig de la vorera... no tenia cap importància: tu em devoraves i jo a tu. Els cossos desitjaven unir-se i trascendien el tu, el jo, el temps...

Vam separar les boques i, en agafar aire del carrer, vam veure l'escampall. Els ulls, les boques, els dits, les pells... tots somreien.

-Pugem?
-Pugem...

Mentre tancàvem la porta, bosses i claus van anar per terra de nou i la roba -la teva, la meva- va quedar escampada entre la entrada i el menjador. Ens vam dinar entre besos, xuclets, llepades i mossegades allí mateix, sense espera, sense aturador.

Feia calor. Suàvem. Assaboríem cada gota. I vam buscar el camí al llit.

El ventilador industrial, a terra, ens permetia no caure exhausts, enfebrats del tot.

No vam pensar ni tenir temps per gaire res més que deixar que els cossos parlessin per nosaltres, que verbalitzessin tot el que teníem per dir-nos, que deixessin per altres estones els dubtes i les incerteses. Havies de tornar a la feina.

Teníem uns dies per davant i moltes coses per explicar. Amb el cos i amb la veu.

*****************************

nights in white satin. the moody blues.

T'esperava. M'has trucat abans de sortir. He fet els meus càlculs i he intuït l'hora a la que podies arribar. Obro la porta del passadís. Obro la del carrer. Surto per observar si el gual de casa està lliure o bé per foragitar els ocupes. Deixo la porta del carrer entornada. Al cap de pocs minuts, sento el timbre. No pot ser -penso- encara faltaria mitja hora.

Encenc el llum i obro la porta. I et veig amb un vestit vermell de tires somrient-me amb tot el cos. Què fem? Deixem el cotxe al carrer? Sortim?

M'ha semblat, quan m'has trucat, que tenies ganes de sortir a veure Girona, a passejar i a sopar fora i m'he vestit. Fa 8 dies que no ens veiem. Però com si fossin mesos... els cossos s'enganxen de nou, tibant respiracions, comunicant desig. Ni les mans ni les boques semblen tenir aturador.

La porta del carrer entornada, però oberta. El llum de la entrada encès. Hem pujat quatre graons i ens estem despullant entre besades. Altra cop, les claus per terra fugint de les mans, alliberant-les. La roba, al pas de la porta. Res no importa més enllà de la passió, de la febre que sentim.

Qualsevol podria empènyer la porta entornada del carrer i ens trobaria, indefensos, regalant-nos amor. No té cap importància. Tornem a trascendir el moment, el temps, els jo's...

Et busco el coll amb els llavis. Rere la orella. Les dents lliscant cap al clatell. Les mans et llegeixen els pits, l'esquena, les natges... Davalles afamada del meu sexe, dels petits regals líquids, dolços i transparents que compartim, que mesclem en els llavis i amb les llengües ben vives... agafada per la cintura, insinuo donar-te la volta i com una ballarina em segueixes el gest: oberta, em xucles endins i ens deixem portar pel ritme frenètic del plaer.

Esgotats, recuperem l'alè encara quasi enllaçats. Poc després, sortirem a passejar-nos Girona, besant-nos entre els turistes que baden pels carrers del barri vell. Soparem al Bistrot entre històries del que un dia vaig ser, entre paraules del que som i sentim.

Quan tornarem a casa, al cap d'una estona, tindrem de nou algunes hores per reviure, per estimar, per pensar que el temps pot no ser etern... i ens esperaran al llit, uns llençols de setí.

tastets

2009-09-13T11:48:00.007+02:00

El rostre de l'ésser desitjat no és un record, ni és un somni. Potser els aplega tots dos, però va més enllà. El rostre de l'ésser desitjat és la perpetuació infinita del moment que anheles.
Unsi Alhaj

"Hi ha qui invoca els esperits. Jo , en canvi , invoco els cossos. No conec el meu esperit, ni l'esperit dels altres. Conec el meu cos, els seus cosos. I ja en tinc prou."- Salva Al Neimi

Anava a trobar-lo els matins abans d'entrar a la feina. Pujava les escales corrents. Només em calia picar lleuement el timbre perquè la porta s'obrís d'immediat, com si m'hi estigués esperant, mig adormit, darrere. Em treia la roba, la llençava per terra i em posava dins el llit encesa. M'enganxava contra el seu cos i l'olorava. Ell aixecava els llençols i m'acaricava tota, lentament. Tastava la meva mel amb un posat seriós, satisfet, i jo verificava amb els llavis tots els racons del seu cos. Amb els ulls ben oberts , i el cos també. Entre la meva precipitació ansiosa i la seva lenta fruïció trobàvem el ritme comú. El temps passava, i no ens separàvem. No paràvem. Sota seu, sobre seu, al seu costat, ajaguda sobre el ventre, agenollada... pàg 26. El gust de la mel - Salwa Al Neimi (Ed.62 )

**********

Asseguts damunt de la catifa, envoltats de coixins, bevíem, amb dues copes de vidre antic, un conyac deliciós que un bon amic va regalar-me. Nus, després de fer l'amor, ens arrosegàvem encara en una conversa frugal, de paladeig indolent. Les mans eren com el rastre de l'aigua en l'arena, falagueries satisfetes que anaven i tornaven sense l'obsessió del rastre, un amanyac en un testicle, un fregament de sucre entre els pèls arrissats, un palpeig d'herba en el mugró, com un lentíssim adagio... pàg 86. A foc lent - Ramon Guillem ( Bromera)

**********

El noi deixava reposar l'Aurora, mentre la besava tendrament. Pensava, sense perdre ni un punt de duresa al sexe, que aquella noia de carn mòrbida, pell de seda i olor exquisida, només seria per a ell. Per a ell sol. I que ell,que sempre havia estat amo i senyor, ara seria l'esclau d'aquella dona feta a la mida del seu desig.

L'Aurora s'anava refent del combat. L'Ares li va preguntar si volia repetir-lo. La noia va riure en contestar que no, que l'orgasme que havia experimentat valia per deu. pàg 121. l'Aurora - Núria Tió ( Bromera)

**********

Mentre Lola es preparava un combinat a la cuina, la jove va acostar-se per darrere i, tot abraçant-la, va començar a donar-li besos al coll. La propietària de la casa va deixar la copa que s'havia preparat damunt de la bancada de la cuina i va girar-se per agafar d'una mà la seva hostessa. D'una revolada la va fer jaure damunt de la taula que servia per tallar la verdura.... Amb una gran destresa, Lola va baixar els pantalons blancs de la jove per deixar a l'aire unes bragues de ras excepcionals que van omplir-la de goig... Amb només dos dits que acabava d'untar d'oli d'oliva, Lola va inicuar una escalada des dels peus de la jove amant fins l'engonal... Tots tenim un passat -pàg 67. Carles Cortés del llibre Directe al gra

*********

Ara ja havíem acabat de prendre les postres de músic, amb el consegüent escampall de pellofes d'ametlla i d'avellana al voltant del plat, i no sé què vaig dir sobre la figa (flonja, suggestiva) que romania tota sola al bell mig de la cassoleta de terrissa. Fos el que fos allò que vaig dir, li devia fer gràcia , a la Cristina, i fou just quan jo alçava el porronet mig pam damunt de la boca per fer el darrer glop de moscatell que vaig sentir un frec suau a l'entrecuix.

Vaig tornar a dipositar el porró damunt la taula, ja que per tenir alguna possibilitat que el rajolí caigui dins la gola em cal un cert esforç de concentració. I allò que esdevenia sota la taula, òbviament , em trasbalsava.pàg 29. L' Amnèsia d'Eros - Bernat de Montclar

**********

LA MÀ

El meu cranc esquerra

s'arrapa al rocam

de les teves cuixes

i s'hi enfonya, humit,

alçant temporals

a les tevs aigües,

per tal d'abastar,

cec,potafebril,

al fons de la gruta

del teu ventre obac,

l'eriçó de mar.

Miquel Desclot- 1952

Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX

Amb gust de xocolata...

2009-08-24T00:53:00.013+02:00

Avui estem sols. Els nens no hi són... arribaran tard...

Disposem d’unes hores per davant que ens fan volar la imaginació...

No tenim pressa... tot pot esperar i res és urgent...

Ràpidament ens posem d’acord, gairebé sense pensar-ho, val més fer una paella a casa que en el xiringuito de la platja. Tindrem més feina però paga la pena la intimitat de la que podrem gaudir...

Abans però, cal anar a comprar tots els ingredients a la peixateria i també el vermouth a ca l’E., establiment anomenat i conegut per la seva famosa salsa per acompanyar les cloïsses i altres delicadeses que s’hi poden trobar.

Quan ja ho tenim tot, fem cap cap a casa. Posem el vermouth i el cava al congelador i encara decidim, abans de començar a fer el gran àpat, fer-nos un bany refrescant al Mediterrani.

Com dos adolescents descobrint noves llibertats, entre rialles i bromes ens calcem els banyadors i baixem caminant cap a la platja, acompanyats de conversa lleugera i petites complicitats gairebé imperceptibles que van omplint el pou dels desitjos.

Com si haguéssim aturat el temps... res ens empeny, res ens atrapa...

L’hora que és... la platja ja es va quedant buida, els darrers visitants marxen a dinar...

La frescor de l’aigua activa escalfors acumulades... m’envaeix i m’aporta noves vibracions internes...

Nedo una mica endins i em trec la calceta del biquini i te l’ensenyo més o menys discretament... no t’acabes d’atrevir a entrar a l’aigua i aquest gest et fa decidir a entrar a cercar-me... tot fent gestos per tal que moderi les meves accions provocadores en l’espai públic...

No et faig ni cas.

Em deixo atrapar.

T’abraço amb braços i cames... amb cara de nena entremeliada i amb el banyador encara enrotllat a la mà... el contacte dels cossos desperta noves sensacions plaents.

Tot i els anys que portem junts, aquestes són abraçades lleugeres però carregades d’intensitat...

Intercanviem esquitxos, petons i carícies,... la sensualitat aflora per tots els porus... és a flor de pell.

Sortim i deixem que el sol ens eixugui lleugerament el cos. I emprenem el camí de retorn.

En arribar a casa, alternem dutxa i preparació de l’àpat. Ja fresqueta em poso aquell vestit que sé que t’agrada, se m’arrapa al cos dibuixant formes i corbes amb precisió gairebé mil·limètrica...

Aires de sensualitat s’escampen ara per la cuina i es fonen amb l’aroma del marisc i del sofregit que va fent via a la cassola.

Avui cuines tu.

Sense urgències, el xup-xup es va generalitzant...

Asseguda a la cuina amb un got de vermouth blanc molt fred i quatre coses per picar... t’observo... el teu anar i venir... fervorós... cuidant que tot estigui al seu punt.

T’apropes de tant en tant a picar alguna cosa, ara una anxova, ara una oliva, ara em regales un petó, ara em reclames una carícia,... tot pres en petites dosi... assaborint cada instant, tastant cada gust, paladejant cada textura... regat amb el vermouth que va fent créixer, llaminer, el desig...

Quan l’arròs ja és a punt, ens entaulem a la terrassa. Les bombolles del cava segueixen suaument el camí traçat...

Fa calor... la humitat de l’ambient se’ns enganxa a la pell i ens anem empassant la frescor, fent créixer cada cop més la set.

Ens bevem amb els ulls, assaborim mirades, ens llepem els dits,...

M’adono, tot d’una, abans d’acabar el plat, que no hem previst les postres.

Mentalment i de manera ràpida, sense trencar l’encís, faig un repàs del que hi ha a la nevera i seria prou digne per tancar l’àpat.

Em ve al cap...

Acabem de dinar amb carícies que ja han començat a anar més enllà, mans que ja han descobert intimitats lliures de roba...

M’aixeco d’una revolada, directa a la nevera...

Les millors postres... un iogurt de xocolata comprat innocentment amb altres finalitats familiars...

Em mires, entre estranyat i sorprès... els teus ulls es van obrint més i més quan hi fico el dit i començo a escampar-lo pel meu cos, ara ja nu,... dibuixant camins per resseguir amb la llengua...

I, tu, obedient, els ressegueixes...

I els resseguim... i els tornem a dibuixar i tracem noves línies que s’endinsen per espais plaents.

Abstraccions de línies i punts, corbes i rectes... delineant un ball perfecte i sublim en el que anem alternant la iniciativa...

Ara faig, ara em deixo fer...

I així, anem colrant la pell de color de xocolata...

I així creixen intensament les espurnes del desig que ens envaeix amb el regust dolç i amarg de la xocolata...

Quan el foc ja no necessita més empenta per cremar i va consumint l’aire que respirem es comença a accelerar el ritme...

Amarats de xocolata...

Les brases mantenen viu el desig amb aquella calma reposada del que sap que ho té tot per poder ser...

Llavors, m’agafes de la mà i amb molta suavitat em portes sota la dutxa...

Les gotes d’aigua inventen nous camins, desdibuixen les restes de xocolata... i en pocs instants gaudim d’una segona pell que llisca sota l’aigua i que abraça els cossos amb milers de minúscules bombolles.

I continuem estimant-nos...

L’aigua no apaga les flames, al contrari, les manté vives i vitals. Les mans, els llavis, els cossos frueixen dels espais, els descobreixen i escolten amatents les reaccions que provoquen...

En algun moment algun gemec s’escapa d’una boca per omplir l’oïde i amplificar les sensacions...

La suavitat perd les formes i poc a poc tot es va transformant en quelcom més salvatge, sense control,...

Els cosssos, assedegats, incansables, es busquen, es troben, es perden, es contrauen,... entrem i sortim l’un de l’altre, ja sense poder aturar res, intensament... la respiració, el ritme, els gemecs... es desboquen...

Ja no podem anar enrere... cada cop tot és més intens, més profund, més plaent...

Sento que em perdo en un camí sense retorn...

Sento que ets en un pendent sense fre...

Tot es precipita cap a l’infinit...

Ara, així, ja!

mmmmmmm...

I en un instant etern, esdevenim un de sol, embriacs d’un orgasme extasiant...

...

I ara sóc jo qui et guio sàviament cap al llit per poder fer una migdiada que ens reconciliï amb la calma i la serenitat perdudes.

mar

Imatges de google

La literatura eròtica

2009-08-10T01:18:00.006+02:00

Imatge Google

La literatura eròtica desperta els sentits a través de la imaginació.

Una situació real o imaginada pot provocar en el cos una mateixa resposta a través de procesos cerebrals similars.

L'erotisme, exclusiu de l'espècie humana, és un mecanisme en el qual hi entren en joc la imaginació, les fantasies, els sentits i la sensualitat.

Tot allò que ens desperta el desig sexual forma part de l'erotisme. Una lectura eròtica adequada a la notra sensualitat i a la nostra manera de fantasiejar ens provocarà sensacions agradables, deixarem córrer la imaginació i ens permetrà d'una manera conscient gaudir de la passió.

Abans la literatura eròtica anava adreçada majoritàriament a un públic masculí, com les pel.lícules pornogràfiques. Actualment molts novel.listes incorporen contiguts eròtics en les seves novel.les. És indiferent qui escriu i a qui va dirigit. Homes i dones ens movem al voltant de l'erotisme i de la sensuaitat.

Des de sempre però el desig sexual masculí es desperta més amb el sentit de la vista. Les dones en canvi necessitem del tacte i de l'oïde per a excitar-nos.

Una de les carícies més profundes que pot rebre el cervell i que més estimulen el desig són les paraules. La dona s'excita en moltes ocasions a través d'una conversa.

L'erotisme és a tot arreu. En les olors, en els gustos, en les textures, en les carícies, en una mirada i en una abraçada.

Mentre ballem o caminem. Només cal un gest perquè es faci present.

El que pretén la literatura eròtica és estimular i recrear situacions en les quals hem participat o ens agradaria participar. Recrear o desitjar. En les fantasies tot esdevé real.

Llegir llibres eròtics ens produeix sensacions excitants a nosaltres mateixes. Compartir-les amb la parella enriqueix la relació sexual i íntima.

El que s'espera d'un text eròtic és que ens entretingui, que ens suggereixi una situació excitant, que ens alliberi la imaginació, que ens commogui i que ens faci partíceps de tot allò que ens desperta el desig.

Hi ha literatura eròtica tan rica en continguts verbas com els que esperem trobar en tot tipus de literatura.

Literartura eròtica a l'estiu? No, tot l'any!!!

En guardaré un tast per el proper post :)

" L'erotisme és el garn invent dels humans per a canalitzar i refinar el gran corrent del sexe convertint-lo en un art i fent de l'impuls plaer"

Enric Soria

Perversions nocturnes

2009-07-27T18:58:00.003+02:00

Algunes vegades, sembla que les casualitats estiguin guiades per una mà intel·ligent. No sóc creient. Ni de religions ni de determinismes. Però a vegades les circumstàncies fan dubtar.

No fa gaire, per casualitats, per circumstàncies, per decisions... vaig conèixer una persona. M'agraden les persones sinceres, honestes, coherents... m'atrauen molt. Aquesta persona té un nom, Àgueda, i té un blog que no és específicament eròtic ni molt menys: Paranyant l'argamassa.

I avui, m'ha fet un regal en paraules sense que sigui el meu sant ni el meu aniversari... només perquè li ha vingut de gust de fer-me'l.

Us el deixo tot seguit amb una música que ella mateixa m'ha suggerit.

Com deia l'altre... tu vals molt, nena!

:)

******************

Ludovico Einaudi. La Scala.

La nit és fresca, i fa dies que l'estiu ha començat. Ha entreobert la finestra, i la llum del carrer, tènue, dibuixa fines línies al llit, colant-se atrevidament a l'habitació pels petits orificis de la persiana. Parla per telèfon, i mentre ho fa, es mira al mirall. Amb la mà recorre el seu jove cos, estrenyent la pell, tersa i suau. Les palmes recullen trossos de carn, preta i tremolosa. El mirall reflecteix la seva ingènua nuesa, i diposita la mirada a cada recolzada del cos. Amaga un dels seus pits entre els dits.

La conversa és agradable, a cau d’orella. El so no és bo, però la imaginació queda lliure, i allò no escoltat no resulta imprescindible. Murmurs d'amants a la foscor, silencis que mai no seran incòmodes, sospirs d'un desconegut que cada vegada ho és menys.

Tremolosa, s'ajeu al llit. Els llençols li acaricien per un breu instant l'entrecuix, i sent el suc esparcir-se per les seves cames. Palpa curiosa el seu pubis, anhelós i els seus dits recorren amb ànsia el tram tan conegut. Escolta l'excitada respiració d'ell, la linea telefònica distorsiona el so i sospira afligida. Perquè olora, no escolta, no sent: el tacte d'una altra pell, la consistència d'uns forts braços que l'estrenyin. Envolta el seu cos amb els seus, prims, però no aconsegueix calmar-se. Imagina el seu pit i la carícia del bell en fregar repetidament contra els seus pits.

Voldria abraçar-lo, apropar-lo amb força i domini al seu cos, enfonsant cada mugró a la carn. I sentir els seus petons recorrent-la, mossegades amb llavis, suaus, amb la boca oberta. Aspiraria la flaire del seu coll, darrere de l'orella, pressionant sàviament la clavícula. Lleparia el seu membre i acariciaria el seu tors. Jugaria amb ell sense entrar-lo a la meva cova, mullant-lo una i altra vegada. El telèfon es talla i l'impertinent so de la línia comunicant la desconcerta. Maleeix en silenci i obre els ulls, i per aquella nit, ja no olora, ni escolta, ni sent.

fruita i xocolata

2009-07-23T22:48:00.000+02:00

La brisa d'arran de mar ens havia deixat espurnes de salabror arreu del cos. Arribàvem tard per berenar i un pèl d'hora per sopar. Però ens sabíem assedegats.

Tenia fruita a la nevera: préssecs vermells i grocs, prunes morades, raïm rosat...

-Tu ets la experta... com es menja la fruita?

Vam ser prou prudents com per desfer-nos de la roba... les taques de fruita costen molt de treure; em miraves amb ulls riallers mentre les meves mans buscaven els teus costats sota la brusa. Te la vas llevar. Jo, ja m'havia tret la camisa. T'abraçava i els pèls del meu pit formiguejaven per la teva panxa. Vaig descordar el botó dels texans. I la cremallera va davallar sense gaire esforç. Les meves mans van entrar per darrera acaronant les natges mentre feien baixar els pantalons. Cuixa avall, ara una cama, després l'altra. No vam tenir gaire mirament amb els sostenidors i les calcetes, perquè encara teníem més sed que feia una estona.

Concerto per arpa e flauto, k.299. W.A. Mozart.

Et vas eixarrancar sobre la meva cuixa esquerra... i no recordo si va ser primer una pruna o un gra de raïm... però noto encara com va regalimar el suc per la barbeta en la mossegada-bes compartida...

Si la pruna va ser la primera, li va seguir el raïm i les polpes passaven d'una boca a l'altra i els sucs i les llengües s'entortolligaven. El teu entrecuix em fregava la cuixa. Les meves mans no podien deixar de palpar, acaronar i lliscar pel teu cul.

En un respir, vaig agafar una presa de xocolata. Lindt, excellence 70% de cacao. Feia prou calor com per pintar-te la pell des de sota el coll baixant pels pits. Tot el color que encara no t'havia donat dies i dies de sol, te'l regalava la xocolata en uns instants. Clavícules, pits, mugrons, costelles, morens de xocolata... i, encara, després de pintar-te amb la llengua les extensions... en vaig obrir una de nova.

No deies que t'agradaven les figues?

Xocolata amb figues i caramel... aquesta va lliscar per la panxa, per les teves cuixes... et vaig fer seure al sofà... et vaig resseguir els llavis amb la figa enxocolatada... i em vaig amorrar a devorar-te. Cada plec. Cada escletxa, llepant xuclant i mossegant tant... que se me'n va anar el senderi i et vaig queixalar un llavi sense voler... em vaig haver de fer perdonar amb mil besos i llepades...

Xocolata i figa amb suc de figa.

Abans, encara, i després tornant-hi, porcions generoses de préssec groc rodolaven entre la meva cuixa i la teva escletxa. El feia rodolar. L'amaraves de dolçor afegida. El queixalàvem i el compartíem a la boca. El préssec et penetrava o tu l'engolies... no ho sé... si que sé que jo després el xuclava, àvidament, i que en compartíem dolceses. I sabors i textures. I et vaig llepar i xuclar fins que et vaig deixar neta -quasi- de xocolata. I ens vam besar i llepar fins que quasi ens vam treure la sed. Però encara volíem més. I un préssec mig queixalat va rodolar per la panxa, pels costats... va anar a petar al teu centre de plaer... s'hi va entretenir una estona...

com sense voler-ho et vas alçar una mica per deixar-lo rodolar un pèl més avall...

i mentre ens besàvem, la meva cuixa, el préssec i el teu cony van fer l'amor... i ens va entrar una febre, i no vam poder aturar-ho...

i et vas alçar i et vas girar... i la meva cigala et buscava però l'escletxa estava ocupada... i va trobar l'altra entrada... i plens de sucs com estàvem, no va caldre cap lubricant... i agafant-te la cintura vaig entrar una vegada i una altra, i anava agafant espai i m'anaves donant espai... i la teva mà buscava el préssec perdut, o no, o la pruna que suquejava... i les cuixes et tremolaven i jo et premia fort agafant-te la cintura...

et vas deixar anar... les cames et feien figa, xocolata i pruna mentre el préssec rodolava dins teu... i encara vas trobar la font que et va regalar el darrer fruit més sucós...

No m'agraden els espàrrecs

2009-07-20T22:28:00.000+02:00

Un altra perla eròtica, en aquest cas obra i gràcia de Violeta i publicada al seu blog "Si naciste pa martillo..." el 17 de Juliol passat.

He trobat una cançó de la Billie Holiday que em sembla que s'escau al perfil de Violeta.

Strange Fruit. Billie Holiday.

No m'agraden els espàrrecs

Tanco els ulls.

La llum del dia em dóna una imatge ataronjada a les parpelles. El cant dels ocells pinta el silenci de colors musicals. Pardals, merles, orenetes, coloms, tòrtores, gavians... trenen les seves veus i m'asserenen els sentits. El sol s'escola per les corbes del meu cos, les acarona càlidament. M'estiro sobre la gespa de maduixeres. Sento la frescor i la humitat de la terra que m'acull i em gronxa els pensaments. Serenament venen records joganers a les acaballes dels sentits...

L'olfacte inspira l'olor del préssec sucós, tou, suau. Vermell, vellutada pell de carícies, el pelo lentament. Regalima generós...el llepo golafra, el vaig tallant i el xarrupo, omplint-me la boca del seu suc saborós, barreja de dolçor i d'un punt d'acidesa. La polpa, gairebé desfeta, s'escola per la meva gola. El gust gaudeix i somriu. Ai, aquests presseguers, amb aquests préssecs que creixen al sol...!

L'albercoc, més petit, modestament suau i d'un groc no escandalós. No en recordo l'olor, però sí la suavitat de la pell, també vellutada. Em rodola per la panxa, per l'escot, per l'espatlla, discret i amorós...puja pel coll i acarona els llavis. La llengua el toca i les dents el mosseguen. Una altra carícia de dolçor m'omple la boca. Torno a somriure...L'albercoquer, com el presseguer, fa les flors abans que les fulles, quan la primavera desperta.

L'olor de la vella figuera em torna un intens record d'infantesa. A Parets hi havia moltes figueres de coll de dama, blanques i negres. L'olor de l'arbre era penetrant. Convidava a la frescor en la calor de l'estiu. M'enfilava a les branques on hi creixien les figues més grosses. Abans de baixar les pelava i les menjava, assaborint-les, delerosa. M'encantava sentir a la meva boca el cruixir de les llavors en mastegar-les. Em segueix encantant. Figa oberta, vermell obscur, com cap altra fruita...

Els maduixots recorden vagament el cruixir de llavors a la boca, però més discretament. El suc de la maduixa és com el de la pell dels llavis, els de la boca i els púbics. Un altre regal de plaer, desfent-se a la boca, jugant amb la llengua, convidant a barreges que contrasten acidesa amb dolçor: la nata ensucrada, el bany de xocolata...

La boca resulta estimulada amb el record de sabors, l'olfacte segueix el camí de diverses i variades olors. El tacte, a la punta dels dits, als porus de la pell, reviu textures suggerents, suavitats electritzants. Mentretant, el sol bronzeja la pell del cos, que nu estant, afegeix tots els estímuls a la seva geografia...

Agafo el plàtan, li trec la pell. Obro la boca i toco, amb la punta de la llengua, l'extrem superior. En recordar aquesta imatge, m'arriba una excitació intensa i el meu entrecuix es mulla. Sento la seva duresa que apunta cap amunt. El llepo pels costats, de dalt a baix...L'excitació augmenta per moments. L'engoleixo aplicada i la seva punta toca la meva gola. S'hi atura uns segons...El plaer comença a donar batzegades i el sol m'escalfa, la pell em crema a la panxa, a les cuixes, als pits...

Les cireres, roges, gairebé negres, acaronen els llavis, pell fina i estirada. Cau una sobre la llengua, rodona, turgent...Les dents la foraden. Suc fosc, dolcíssim, polpa suau, em regalima una gota que s'escola de la boca fins al coll. La succiono amb ànsia. La devoro. Torno a somriure, aquesta vegada maliciosa. L'èxtasi s'apropa. Una altra cirera cau sobre el melic. La respiració la belluga, amunt, avall. Una altra a la boca. Llengua àvida de baralla. Dolçors escolant-se coll avall.

Raïm de gotims amplis, moscatell redolç, el vent remuga entre els pàmpols i diu la seva cançó. Raïm de mugrons eixerits, endurits pel fred, per les paraules, pels records...

Suc de taronja, fa calor, molta calor. La pell crema besada de sol. Degoteja amb suavitat al palmell obert. Acarona dolç el braç. S'empassa el polze i el mossega, submergint-lo en el seu interior...Juga com imperceptible amb els altres dits de la mà. Em cau per la cara, s'escola pel coll, em mulla els cabells. Cobreix les espatlles i regalima pel ventre. Taronja, dolç i àcid alhora, s'escola pels llavis i la llengua el beu a grans glopades. Segueix regalimant i cobreix l'esquena, les cames, els peus. Refresca tot el cos en una besada vegetal. El sexe esclata curull d'estímuls plaents, com si algú, en aquell instant, l'estigués succionant, devorant a cor què vols. Onades d'intens plaer arriben fins el darrer plec del meu cos. Crido i em recargolo de gust.

Quedo estesa damunt les maduixeres, relaxada, feliç i sento com si algú en aquell moment m'abracés pel darrera i em respirés a l'orella. Besada dolcíssima, silenciosament còmplice.

amantíssima

2009-07-16T13:38:00.002+02:00

Camilo Sesto. Quieres ser mi amante. 1974.

En arribar ens vam abraçar en un enllaç sentit. Feia molt de temps que no sentia una abraçada tant plena, tant completa.

Em vaig permetre observar-te bé mentre agafaves coses del cotxe: la teva bossa, un paquet de la millor pastisseria de Barcelona, el mòbil...

duies uns texans baixos que deixaven veure la tira de les calcetes Calvin Klein; la pell de la cintura, bruna; els pits recollits en aquella samarreta de tirants...

N'havíem parlat: tenies ganes de veure'm però no em desitjaves com alguna altra vegada; i et vaig dir que si venies no havíem de fer res necessàriament. No teníem cap obligació ni cap compromís, més enllà d'estar a gust, de sentir-nos lliures.

Feia calor. Et vaig convidar a remullar-nos a la piscina. No vam trigar gaire a tenir la roba treta.
-Vols un banyador?
-Ens cal?

Dins l'aigua, vam mantenir una certa distància i ens vam deixar acaronar per la frescor i pel sol. Parlàvem. Els teus ulls em somreien i a estones semblaven preguntar als meus. Només els dits dels peus buscaven un contacte fugisser. Després, també les plantes. I ens sentíem a gust notant com l'aigua freda de pou que s'anava incorporant jugava fent onades tèrmiques internes. Al cap d'una estona, vaig veure com tenies pell de gallina... va ser una paraula? l'aigua freda?

-Tens mugrons de gallina! :)

Vam sortir a parar el sol al mig de la selva.

Vam dinar, vam fer sobretaula i postres, encara en pilotes. Res fins aquell moment havia tingut un doble sentit. No em vas insinuar res, ni jo a tu. Segurament això és una de les millors coses de follar amb amics/amigues més que no pas amb passavolants: pots parlar, menjar, fer qualsevol cosa sense estar pendent de res més que no sigui estar bé, tranquil, sense urgències.

Després, vam sortir a reposar al sol. Un sol ja menys fort i que convidava quasi a la migdiada. Vaig recordar, quasi com una imatge, tardes de deixar passar el temps a la platja, amb un cos nu al costat. Quan me'n vaig adonar, tenia la teva mà prop de la meva cara... em vas amanyagar i et vaig besar el palmell. El teu braç va reposar i em feia de coixí al front. Vaig ensumar-te el pleg del braç i vaig buscar els teus dits amb els llavis. El dit gros m'acaronava la boca, com una brisa, quasi sense tocar-la. I no vaig poder ni voler aturar la llengua que tentinejant el va començar a recórrer. Els teus ulls em cridaven. Les boques es van buscar. I es van besar fins a fer tremolar l'alè. Les mans, que havien aguantat quietes fins llavors, van buscar el centre del plaer. I els dits, van trobar la humitat que com iman els atreia, els xuclava, els devorava...

Vam fer cap al llit. Encara quedava molta tarda. I moltes coses per anotar a la llibreta dels gats.

préssec

2009-07-13T15:34:00.002+02:00

Et vaig veure de lluny. Els pits menuts, els texans baixos de cintura i folgats. La pell blanca i hidratada. Ens vam creuar al tercer passadís del súper. Llegies l'etiqueta d'un envàs de vidre; vas mirar qui passava... et vaig fer un mig somriure mirant-te els ulls...

Et vaig retrobar a la secció de fruita.

Jo portava el cistell a pols i em vaig aturar en veure't, olorant un préssec...

el món i el temps es van aturar un instant etern mentre la teva mà apropava el préssec a mil·lèssimes dels teus narius i dels teus llavis...

Vaig notar la teva inspiració amb els ulls quasi closos, el plaer que l'aroma produïa als sentits i com retornava a mi... em va semblar sentir com s'eriçaven els porus del teu llavi superior... i quan vas obrir les parpelles... vas trobar els meus ulls, devorant-te, xuclant-te...

Vas somriure. I vaig fer cap a la caixa.

A l'instant, vaig sentir l'aroma presseguer... eres darrera meu.

Calor

2009-06-30T09:20:00.001+02:00

Algunes vegades trobem escrits eròtics en català en blogs que no són específicament eròtics. Si passa això i ens agrada el que hi llegim, demanem permís per reproduir-ho aquí.

Aquesta setmana em vaig endur una sorpresa molt agradable llegint a la Tirai, al seu Suc de llimona 3.0

Aquí us deixo com passa ella la...

Calor

Estic asseguda davant de l'ordinador. Com ara potser o potser no. Porto una samarreta de tirans, aquella amb ratlles horitzontals. No porto res a sota de la samarreta. Te m'acostes per l'esquena. Et sento, però continuo fent el que faig. Fiques les mans sota la meva samarreta. m'acaricies la panxa. M'estremeixo. Puges amunt sense pressa, mentre jo continuo fent veure que treballo. Com ara potser? M'acaricies els pits que reaccionen ràpidament al teu contacte. Ja no faig veure que treballo. Sospiro. Em vull aixecar, girar i abraçar-te, però no em deixes. Amb un mocador em tapes els ulls i ara sí, em fas aixecar. Però no em deixes girar-me. Em treus la samarreta. M'omples l'esquena de petons i carícies. Em descordes els pantalons. M'acaricies. Suaument poses els dits sotes les calcetes i amb destresa busques fer-me sentir plaer. Sospiro, però quan estic apunt d'arribar a l'orgasme t'atures. Em portes cap a l'habitació. Em beses els llavis, les nostres llengües juguen entre elles. Vull fer, però no em deixes. No em deixes ni tan sols treure'm el mocador dels ulls. Et poses a acariciar-me, a fer-me petons per tot el cos. Només evites el meu entrecuix, malgrat les ganes que tinc de sentir la teva llengua humida i juganera als meus racons més íntims. Vas jugant amb mi i no em permets entrar en acció. Finalment, quan sembla que ja no puc més, em fas un llarg petó íntim, m'estremeixo i t'atures. Jugues, m'acaricies. Hi tornes. El meu cos comença a tremolar involuntàriament. Finalment, sento que, ara sí, ja no puc més i una explosió de plaer es succeix. Em treus el mocador. Et veig somrient i feliç. Et veig excitat. I et dic, un moment i et faré algunes cosetes. Em recupero.

Ara, et toca a tu. Et faig estirar a bocaterrosa mentre em poso sobre treu i començo acariciar-te i fer-te petons. Quan crec que he repassat totes les parts de teu cos per darrere et faig girar. Petons als llavis, la boca. M'agrada com em mires. Fa estona que m'he tornat a excitar. Ho saps i somrius, Et faig tancar els ulls. Et petonejo les parpelles. Rere l'orella, mentre sento la teva respiració entre tallada. Baixo cap a avall a poc a poc. Em vols acariciar. Ara, sóc jo qui no et deixa. Et faig petons a l'entrecuix, però sense arribar a fer-ne al teu membre erecte desitjós de guerra i d'amor. Te l'acaricio, te l'agafo i et masturbo, però no gaire. No vull que arribis a l'orgasme així. M'aturo quan et nota més excitat. Finalment, obro la boca i amb cautela hi deixo entrar el teu penis. Primer, com si fos la primera vegada que t'ho faig, per després assaborir àvidament aquella part del teu cos. Llepant, xuclant, però sense gaire energia. Finalment, em fas apartar i explotes. Em somrius i em fas un petó. T'aixeques a rentar-te.

Encara, però ens queda una última sessió. Vull sentir-te dins meu i tu estar dins meu, però això serà d'aquí una estoneta.

Publicat al seu blog el 28 de Juny del 2009.

Capvespre al riu

2009-05-12T13:20:00.000+02:00

Les orenetes volaven damunt el seu cap, caçant els mosquits que en la primera hora d'aquell vespre d'estiu rondaven per damunt l'aigua del riu. Estava absort en els seus pensaments contemplant el paisatge idíl·lic i no la va sentir arribar. Es va espantar quan la va veure aparèixer davant seu. La llum del sol ponent l'enlluernava i només era capaç de veure la silueta esvelta de la noia, i els llargs cabells foscos voleiant al vent. Es va asseure molt a prop seu. Uns ulls foscos i menlancòlics el miraven amb curiositat, i abans que pogués reaccionar, va notar a la boca l'escalfor dels llavis molsuts d'ella, que li regalava una besada llarga i humida. No entenia que estava passant, no sabia qui era aquella dona misteriosa, però aquell petó l'estava hipnotitzant, i no tenia ni esma ni interès en respondre aquelles preguntes. Només pensava en que aquell moment no acabés mai.

Ella es va alçar, i treient-se el lleuger vestit negre, sota el qual no portava més roba, es va endinsar pausadament en l'aigua del riu. Ell seguia estupefacte, sense moure's, però ella es va girar, i amb un moviment del seu dit índex li va demanar que l'acompanyés. Amb la voluntat obnubilada, va obeir, i va anar al seu encontre mentre es desfeia de la roba atropelladament. Es van abraçar dins l'aigua, i la fredor del riu es va esvair així que va penetrar en l'escalfor humida de la noia. Van fer l'amor molt poc a poc, besant-se per tot el cos, jugant, rient, ballant, deixant-se arrossegar pel corrent del riu, nedant abraçats. Després d'una estona que no sabia jutjar si havia estat llarga o curta, les carícies i els moviments es van fer més ràpids i impulsius, i sense crits ni estridències, van arribar plegats a un èxtasi sense fi, i després, van seguir abraçats, petonejant-se amb tendresa dins l'aigua. Van sortir de l'aigua agafats de la mà.

No gosava parlar per no trencar aquell somni fet realitat, i en silenci van tornar a seure a la vora del riu. La noia tenia la pell de gallina, els pits turgents, i un calfred va recórrer el seu cos. Ell li va acostar el vestit i va ajudar-la a posar-se'l. D'una butxaca, en va treure un paquet de Lucky i es va encendre una cigarreta. Ell no fumava, però no li va fer res compartir-la amb ella. El sabor del tabac ros es barrejava amb el gust de la saliva de la jove quan el fum li corria gola avall. Cada cop que es passaven la cigarreta,les puntes dels dits jugaven fent-se pessigolles, que els feien riure i els portaven irremissiblement a un nou petó.

De sobte, li va semblar que es despertava d'un llarg son, i es va adonar que ella no hi era. Estava sol, mullat, completament nu, assegut a l'herba de la vora del riu, la seva roba escampada per la vora, i als seus dits, el vent atiava la brasa rogenca que consumia una circumferència que tancava les paraules lucky strike a l'interior.

Foto: Tony Burch

Post publicat simultàniament a La cullerada

Sense paraules

2009-04-09T00:17:00.005+02:00

Imatge de google

Avui no tinc ganes de malbaratar paraules després de tants dies de no veure't.

No vull esplaiar-me en recitals de música, ni llibres ni teatre.

Vull que siguem actors en un escenari privat. O escultors tallant sanefes en l'altre cos. O pintors que entre vels dibuixin carícies de colors.

A recés d'una llar de foc descobrir el trajecte que va dels llavis al bes i amb la llengua despullar-te.

Que els teus ulls siguin el mirall dels meus pits i la meva boca la porta del desig.

Faré de silenciosa amant quan la nit respiri, els sospirs s'apaguin i els cossos s'amansin.

Deixarem que els somnis es despertin i suri la màgia passatgera d'aquests dits que em tenen presonera de tu.

Solució al 100è joc literari

2009-04-01T02:26:00.003+02:00

Fa uns dies, aquest blog va participar en els 100è Joc Literari de'n Tibau.

Avui s'ha acabat el termini per participar-hi i descobrim el misteri del fragment que proposàvem:

el llibre que vam triar és Obres Púbiques, de Manuel de Pedrolo i del que, com es pot veure a la fotografia, en vam transcriure el primer fragment de la segona edició de Edicions 62.

Tot i que el primer paràgraf no ho sembli, perquè fa una descripció d'una situació... d'una andana... el llibre pot donar o extreure molt de suc...

Entenem que essent aquest un blog específicament eròtic, hi hagi persones que buscant masturbar-se s'hagin sorprès de trobar un joc literari; i d'altres, que buscant només literatura hagin trobat un blog poc adequat...

ens volem disculpar amb uns i amb altres... seguim pensant que l'erotisme és part de les persones des que naixem... que a tots ens ha agradat mamar, fer carícies i ser acariciats... besar i ser besats... i que tot això, seria un signe de "normalitat" que es pogués llegir en català abundantment i amb qualitat... sense haver de pensar que només és tema per altres llengües.

La nostra enhorabona a Jesús M. Tibau per la feina que fa i a tots els que heu volgut participar en aquest joc. Hi ha res més bonic que jugar?

petons i llepades amb molta llengua!

el telèfon

2009-03-30T23:17:00.000+02:00

necessito sentir-te, sentir la teva veu... hauria de no atabalar-te, deixar-te fer, però busco justificacions i excuses per mi mateix: no sé quan ens tornarem a veure... poden passar setmanes... només serà un moment...

despenjo l'auricular i els dits marquen el número de memòria...

un to, dos, tres... despenges...

-hola, com estàs? t'enyorava...
-jo també t'enyorava, pensava trucar-te d'aquí una estona...
-no me n'he pogut estar de trucar-te, tinc tantes ganes d'estar amb tu altra cop!
-...mmm... si...
-no sé què fer aquesta nit, pensava sortir una estona però em sembla que em quedaré a casa..., no està la cosa per tirar cohets...
-home depèn... mmm... pots trucar algú i que vingui a casa teva... mmm... ahhh...
-vols dir? quasi només de sentir-te... que se'm passen les ganes de sortir
-...jo, avui he quedat....
-si? que bé! algú que ja coneixes?
-... mmm... si, un bon amic...
-i sortireu?
-...mmm.. no sé si ens quedaran forces.... ahh... mmm... és que ha vingut abans d'hora, saps? ...mmmmmmmmmmmm..... ahhhhhh... ohhhhhhhhhh!

em desperto sobresaltat; fins al cap d'uns minuts no me'n adono que és un somni però em queda dins la sensació de realitat...

vaig a l'estudi; em miro el telèfon de reüll... i el deixo on és: no vull interrompre res...

100 jocs literaris

2009-03-17T23:25:00.001+01:00

El blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com), proposa cada dimecres un joc literari i, entre els que hi participen i els que l'encerten, adjudica i sorteja diferents obsequis.

Aquesta setmana els Jocs Literaris arriben al número 100. Tota una feinada i un exemple de treball, paciència i constància!

Per participar-hi heu d'intentar esbrinar a quin llibre correspon el fragment que reproduïm més avall. Les normes de participació a aquest joc literari (el cent) les podeu consultar aquí (http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html); però per qui no tingui ganes d'anar d'enllaç en enllaç us diré que heu d'enviar la vostra solució directament al correu de'n Jesus M. Tibau (jesusimaite@gmail.com). Per això, el post d'avui no admet comentaris: per seguir les normes de participació del joc.

Aquest és el fragment inicial de la nostra col·laboració:

"L'estació semblava més fosca que de costum, com si s'hagués fos algun dels llums, i, a la fi, havien substituït el factor que s'encarregava de recollir els bitllets, un individu alt i escardalenc, quec, sobre el qual s'havien manifestat algunes reserves en saber-se que col·laborava més o menys regularment en una revista de poesia avançada; avui, al seu lloc, hi havia un minyó grassonet i d'ulls ingenus que es captenia amb una timidesa d'adolescent."

Per facilitar-vos la feina d'esbrinar de quin llibre es tracta us puc dir que es tracta d'una novel·la eròtica d'un autor català que va deixar inèdita i que es va publicar el 1991, però que havia estat escrita vint anys abans...

Molta sort!

*******************************

re-editat l1 d'abril (termini de participació)

la solució aquí: http://la-cuca-al-cau.blogspot.com/2009/04/solucio-al-100e-joc-literari.html

peus

2009-03-12T11:53:00.002+01:00

No et trobes bé. Tens fred a l'anima i als peus. Avui, no sabria com arribar a la teva ànima. Però puc recollir els teus peus, posar-los sobre les meves cuixes a tocar del ventre. Embolicar-los amb les mans lentament i repetida, suaument per encomanar-te la escalfor. Esperar amb lenta espera, deixar parlar els dits entre silencis de paraules. Somriure en escoltar la banda sonora de la teva respiració encalmada.

Fugaç

2009-03-09T11:57:00.003+01:00

una nova tramesa de'n quimgilipoeta... el nostre poeta anònim i més eròtic

***************************

Fugaç
Només ells dos, van veure com l’estel fugaç creuava el cel, però no van poder celebrar-ho besant-se, com solen els enamorats. Un bes dolç de llavis entreoberts. No estaven sols.
L’estel il·luminà un bocí petit de cel, i s’esvaí, inmediatament deixant una petita imprompte del seu pas que ràpidament desaparegué.
Ells es miraren. Als seus ulls però, quedà gravada la mirada de l’altre, per sempre més.

Sexe
L’abraçada va ser brutal, com el desig que compartíen. Ell notà els seus dos pits rotunds contra el seu, i ella notà la lògica reacció d’ell, allí on l’amor, canvia el seu nom pel de sexe...

Fel·lació
Van intentar desfer l’humitat i la fredor de la nit, amb la càlida sensació d’una fel·lació meravellosa. Poca estona desprès entraren a la casa xops, i satisfets per tot arreu...

Distància
Es varen jurar que la distància mai no els allunyaría...Però, potser s’ho van dir de massa lluny?...
Olor
Amb audàcia, i desig passejà els seus dits, pels racons més amagats i amarats d’ella.
En acabar, va passar la nit ensumant l’esència que ella deixà en els seus apèndix, revivint cada instant de la excitant passejada...

Okupa
Ell li va dir: Busca’m, sempre que em necesitis.
Ella contestà: No em cal, vius dins meu.

Pell
Eren com dos esclaus de la pell de l’altre.
Es buscaven de la claror a la penombra. Coneixien a les palpeltes cada plec de l’altre cos, i els llàvis semblaven fabricats partint d’un motlle que els unia.
Només els separava el temps i l’espai abruptes que enjogassats els havia unit massa tard...
...Massa tard?...

Sort
El sabía present en la llunyanía. Feia temps que vivien junts, a centenars de quilometres de distància.
Tots dos sabien que les distàncies eren invents dels amargats i els poca-penes...

Fum
Ella engolí la pipada de la darrera cigarreta, amb neguit i pena.
Com a penyora d’amor, havia decidit canviar la companyia de la lenta mort del tabac, per la de l’amant allunyat, i fidel...

Somnis
Cada nit en apagar la llum de la tauleta ofegava desconsolada el nom d’ell al seu coixí.
Quant ell s’estirava al seu llit, sentia una dolçor molt coneguda en el contacte...

Frec
De vegades passejava pels carrers sense cap solta ni volta, xerrant sol. Ella el sentia i li contestava.
El que el va fer adonar que tot era un miratge, era el fet que ella sempre li donava la raó...

Camp de batalla
Van trobar als llençols, el lloc idoni per fer la guerra.
Per fer l’amor, no els calia ni veure’s...

Joc
Tot plegat no semblava res més que un joc. Cap dels amics no ho entenia.
Eren els incompresos més feliços del mon...

Llengua
Ella li entrelligà la llengua a la seva, en un petò que semblava no tenir fi.
Li entrelligà els braços, els canyells, les espatlles. S’enganxà al seu cos com mai no ho havia fet en cap altre.
Ell va compendre que mai no trobaria ningú que es mereixes tant ser estimada...

Acte
Van fer l’amor tota la nit, de mil maneres amb milions d’orgasmes. Cada caricia n’era un, cada bes, un abisme de plaer, cada mirada un agraïment...
Cada penetració un obsequi, cada moviment, una delicia...
Cada respiració, un acte d’amor gratuit.

quimgilipoeta

ALHORA AMOR!!

2009-02-18T00:40:00.001+01:00

(Fotos del Google; Flickr: Ibarra.alejo, i del blog Infierno)

Ell va esclatar com una botella de cava sacsada!.. Amb contraccions intenses i seques que el feien agitar-se damunt el llit, damunt el seu cos. Cridava fort, en la cara un rictus de plaer... en les mans el sexe palpitant.

La llet va sortir a glopades, calenta, vessant-se pel seu pit, pel seu coll... Aquella potència la sobtava, el seu crit fort li estrenyia el cor i li tallava la respiració... Li agradava tant veure'l en aquell moment intens!!

Ella duia una bona estona que pensava que perdria la consciència... Les sines li tibaven amb força, El cos li tremolava excitat, el sexe calent, cremant, mullat , inflat , volent esclatar com el d'ell. Va compassar el ritme al d'ell; cada moviment perfectament sincronitzat, cada gemec amb la seva rèplica. I un corrent elèctric la va recórrer de dalt a baix.

AAAAAAUUUUUUUHHHHHHHH!!!!

UUUUUUUUUUUUFFFFFFFFFFFF!!!

SSSSIIIIIIIIIIII, SIIIIIIIIIII.........OOOOOOOOOOOHHHHHHH!!!!

I la calma va arribar serenament... amb tanta tendresa que els cossos es van fondre en una abraçada eterna. La respiració va anar tornant al seu ritme, però l'Eva no podia evitar lleus sospirs que encara sortien entretallats de dintre seu... Havia estat tan excitant!!!

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Un segon després

2009-02-03T21:51:00.004+01:00

en quim gilipoeta, recordeu com es perdia entre els teus llavis a la Cuca al Cau?, ens regala i comparteix més erotisme... aquí el teniu:

UN SEGON DESPRÈS....

Sento al rostre el teu alè commogut,
el teu respirar reposat sobre els meus llavis.
Al voltant, res importa, només el lent batec
del teu cor relaxat sobre el meu pit nu.
Sento com milers de pessigolles em recorren
dels peus a les pestanyes, de les mans fins al melic.
Les meves mans sobre el teu cul dibuixen cercles.
El meu sexe dins el teu no es resigna a abandonar-lo.
Les nostres pells, es fonen en una melodia inacabable
de sentiments, de carícies i d’orgasmes deliciosos.
Potser demà sortirà el sol, i ens trobarà encara estirats,
l’un amb l’altre, l’un sobre l’altre, l’un dins l’altre,
i gelós, s’amagarà, incapaç d’irradiar tanta escalfor.

quimgilipoeta

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

tonada eròtica

2009-01-26T19:33:00.002+01:00

A un blog d'erotisme en català, caldria que hi hagués de tant en tant records o homenatges a qui d'alguna manera hi ha dit o fet la seva.

Alguna vegada vaig estar temptat de fer un recull de música eròtica, però la música no és específicament una eina que lligui la llengua amb l'erotisme... hi ha tonades en francès, en anglès, en tants idiomes... que poden ser part de la nostra banda sonora eròtica...

Fotografia de Dominique Lefort
(un descobriment visual molt interessant)
trobada a Las insólitas aventuras del pez.

Però em sembla just també que si algunes mostres hi ha... que estiguin aquí per ser fàcils de trobar.

Avui, una cançó de Duble Buble, amb lletra -crec- de Maria Jaen.

Clava't.

ho faré quan menys t'ho esperis serà avui quan et tingui atret i ja no puguis fugir sóc la teva nina blanca estic cansada d'esperar no puc més ha de ser aquesta nit ho faràs quan jo t'ho digui serà avui quan la teva llengua mullarà els meus pits imagina'm pura i blanca si t'agrada més així què més vols si tu ets l'escollit? un dia o altre noi aquesta flor haurà de morir serà una mort tan dolça crua i dolça si tu ets el botxí un dia o altre noi aquesta flor haurà de morir fes-ho a poc a poc i clava't ben endins sóc la teva nina blanca aquesta nit sóc valenta noi i la sang no em fa por vine acosta't deixa'm veure el teu verí en copa d'or vull saber si tu vols jugar en mi un dia o altre noi... fes-ho a poc a poc i clava't ben endins

lletra trobada a Kumbaworld

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

No me'n puc estar

2009-01-16T12:09:00.002+01:00

Una aportació a relats conjunts.

L'Odalisca. Marià Fortuny. 1861.

Quan et vaig veure la mirada em va quedar enganxada com a un ham de colors. El cos finalment es va aturar i no vaig poder fer res mes que alimentar el cervell amb cada un dels teus detalls.

Aquell moment, m'hi vaig veure... t'hi vaig veure. Tota una vida reflectida en un instant.

Com es pot estimar la millor amant de millor manera? Comprenent que el temps i l'espai no compten... tan a prop i tant lluny... deixant vibrar les cordes dels sentits, observant-les lentament entre aromes embriacs...

Mantinc el posat quasi llunyà per no trencar la bellesa del teu reposar. Amant, esponja del món... àvida de saber sense voler saber... desitjosa de vida més enllà de realitats. Tan jove i desitjable... tan natural i vulnerable...

Vull deixar respirar els teus pits de l'ofec de les meves mans. Perquè anhelin la seva tebior i la desitgin. Vull que vegis els meus dits bellugant, pensant que els tindràs tan a prop que lliscaran com si fossin teus, seguint cada solc, cada vall, cada cova...

T'observo, m'observes... et desitjo, em desitges... i deixem que el respirar, posi el rerefons als sentits, lànguidament, fent que el temps s'escoli... fins que sigui el moment d'una nova brega.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Conte de Nadal

2009-01-03T11:14:00.006+01:00

Imatge de google

El cambrer els va acompanyar a la seva taula i els va saludar amb un somriure. Un somriure còmplice, de vells coneguts… De fet tots eren vells coneguts.
Ell li va passar la mà per la cintura amb un gest delicat. Ella va notar com se li electritzava el cos. Uns segons. Només amb aquell gest…
La taula era en un racó del menjador davant d'un balcó. Des d’allà els llums del poble i les munyanyes retallades donaven a l’estança un decorat màgic. Silenciós. De lloc perdut. De pau. Era el seu lloc. Un recés que visitaven des de feia anys. Un lloc resguardat de curiosos i turistes.
Era Nadal. Un dia de les llargues vacances nadalenques. Un dia no festiu. Els festius estaven reservats per els encontres familiars , amanits per les mateixes converses i els mateixos acudits de cada any…
Els dies d’entremig eren dies de descans dels dies senyalats. Dies en els quals és fàcil perdre’s, fer una visita a una amistat llunyana o aprofitar per a comprar l’últim detall.
Ells es perdien…
I es retrobaven. Un any més…
Ella duia un vestit negre arrapat al cos i ribetejat amb una fina sanefa de brillantets, unes mitges de seda i unes sabates de xarol, de taló prim… Ell , aquells pantalons que tan bé li esqueien i un jersei gruixut de llana de color taronjat i una camisa de quadres…
Asseguts a la taula brindaven amb un vi d’una anyada que els recordava alguna data compartida.
Els agradava descalçar-se mentre sopaven. Les llargues estovalles els ho permetia. Era un joc sinuós de tactes que es reflectia a la mirada. Ella sentia els peus d’ell que li fregaven els turmells i la resseguien , cames amunt…fins als genolls. Notava que el cor se li accelerava i que les galtes se li enrogien.
És del vi, li deia somrient mentre notava que un pessigolleig li pujava cuixes amunt, fins al sexe i s’instal.lava a la panxa, arran del melic. Un garbuix a l’estómac feia que la respiració se li tallés…
I assaborint un glop de vi es transportava anys enrere quan les trobades furtives els encenia la sang. Les abraçades apresades, els pits premuts i els sexes palpitant. L’escalfor dels cossos acaronat-se a recés d’un parc, quan l’hora minvava i la nit els protegia o al despatx d’ell en hores no laborals…
Quantes nits havien passat desxifrant la paraula exacta. Aquella que uneix el desig amb l’amistat i amb una estimació especial… Aquella paraula que desperta el cos i atempera l’ànima.
I tornava a obrir els ulls prometent-se no buscar en el passat ni endevinar el futur. Era aquell moment el que descrivia el significat de la paraula . Que resumia allò que no està escrit enlloc.
Ella esperava el moment en què s’abraçaven i tornava a passar els seus dits per l’atepeïda mata de cabells que ell encara conservava. Desitjava sentir la seva olor mentre ell s’afanyava a descordar botons i llaços fins que les seves boques tornaven a parlar el mateix llenguatge. Un llenguatge fet de silencis i mirades…

S’havien trobat a l’estació. Un petó als llavis i una abraçada, apretant els cossos. Notant l’escalfor que tan bé coneixien.
I ara es despedien de nou… buscant en la mirada la paraula exacta que un any més no havien trobat.
Ella es va girar i el va enxampar resseguint-li les cames amb la mirada mentre ella ja pensava en el vestit que es posaria la propera vegada.

Molt Bon ANY a tothom!

brindar amb mesura o sense!

2008-12-29T12:26:00.002+01:00

per dir adéu a aquest any (si cap altre col·laborador/a publica res més) us deixo un vídeo de Los Rodriguez.

Fa pocs dies vaig parlar amb una amiga que no ha tingut un bon any: massa problemes sobre tot de salut. Pensant-hi, em va venir al cap una cançó de los STOP ("Salud, dinero y amor", del 1967, una cucada friki friki!) i buscant-la al tube vaig trobar aquesta altra que té el mateix títol però amb una altra lletra.

M'agrada pensar que es pugui brindar per les coses bones però també que es pugui fer per els fracasos, o per les coses que no han sortit tant bé.

Un brindis doncs, ara que hi som. I si pot ser, brindem amb mesura perquè els excessos tampoc ens solucionaran res!

Que tingueu molt bon 2009!

Los Rodriguez. Salud, dinero y amor.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Petons dolços vora el sexe

2008-12-04T15:19:00.002+01:00

Fa tres setmanes vaig publicar un post que em va enviar en quimgilipoeta. Es va tornar a posar en contacte amb mi per enviar-me més coses per publicar al blog de la Cuca al Cau. Li vaig demanar si volia que fes públic l'enllaç al seu blog però prefereix de moment continuar a l'anonimat perquè la seva temàtica habitual no és explícitament eròtica.

Avui, publico només un fragment del que ha enviat. Més endavant, publicarem més coses.

***********************

Imatge publicada a Paisajes de Mujer

Petons dolços vora el sexe

Petons dolços vora el sexe,
combinat d'aromes i colors,
els dits com incansables formiguetes
furguen pel teu cos tots els racons.
Plantaré la bandera enamorada
aprop del borrisol del teu melic,
em faré nau remuntant l'onada,
de les estries dolces dels teus pits.
I després, quan el joc toqui a la fi,
entraré dins el teu cos menut i suau,
llençaré ben fort l'ancora amb delit,
deixaré en la teva sorra, la meva nau.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

un restaurant, un migdia

2008-11-24T15:40:00.001+01:00

Era un dels pocs locals on es podia menjar un menú entre setmana a un preu raonable sense haver d'empassar-te les notícies o els concursos de la televisió. Al contrari: solien posar música i, a sobre, música agradable.

Ja feia dies que hi anava a dinar. I ella, puntual com sempre, entrava al local quan passaven 5 minuts de dos quarts de dues. Els altres dies s'asseia a taula donant-me l'esquena, de cares a la porta d'entrada, dues taules més enllà d'on era jo.

L'havia estat observant. Sempre dinava sola i aixecava el cap per observar la porta cada cop que sentia que s'obria, com si esperés algú.

Aquell dia però, va seure de cares a mi. Semblava trista o potser només cansada. Va tirar el cap enrere estirant el coll; un coll llarg, modelat... després amb els ulls mig tancats va tombar el cap sobre el muscle dret i tot seguit cap a l'esquerra. Quan va obrir els ulls en aquella postura em va veure mirant-la i amb un lleu somriure als llavis. Ella també va somriure i va tornar a la verticalitat, baixant una mica la barbeta com si li fes vergonya que l'hagués vist fent aquells estiraments.

Va demanar mentre jo deixava caure lentament l'oli sobre l'amanida. M'agrada posar atenció a les coses relacionades amb el menjar i encara més sabent, notant, que ella m'observava quasi com fent veure que no ho feia.

Un polsim de sal, un polsim de pebre. Vaig agafar amb els dits un tall larg de pebrot vermell. El vaig sucar lleument a la tomata i me'l vaig a costar als llavis. En vaig deixar entrar un trocet a la boca i, quan tallava el primer bocí amb les dents, vaig alçar els ulls per mirar-la i trobar els seus resseguint els meus llavis.

Se'n va adonar i va apartar ràpidament la mirada; tant de pressa com el color va pujar a les seves galtes. Vaig tornar a somriure i ella ho va fer per sota el nas.

Ens vam descobrir mútuament seguint el ritme de la música amb els peus.

Santana, Michelle Branch and The Wreckers

Instintivament va ajuntar els genolls. Jo li podia veure bé la cintura i sabia que ella també em veia a mi.

Mentre em portaven el segon plat la vaig seguir mirant dissimuladament. El darrer botó tancat de la brusa era just sobre la tanca dels sostenidors i, segons com es movia, deixava veure una part generosa del pit. Em va semblar intuir un cert enduriment dels mugrons. Potser era jo que ho imaginava. Però vaig notar que el meu membre estava més per ella que pel menjar i començava agafar volum.

Ella va mirar les taules del costat, a banda i banda, com assegurant-se que erem sols en aquell joc de mirades. Es va llepar lleugerament els llavis i es va inclinar una mica endavant allargant els braços a banda i banda de la seva cama mentre l'alçava una mica, fent-se una frega al turmell.

Els pits quedaven presionats entre els braços. Va separar les cames el punt just per deixar-me entreveure el color vermell del tanga que portava. La meva erecció ja era molt evident i des de la seva postura em podia observar sense entrebancs.

Amb els ulls brillants i els llavis humits va recuperar la compostura en mig d'un sospir.

-Et puc convidar a cafè?
-em sap greu... ja faig tard...

Va passar a la barra a pagar i des de la porta, abans de sortir, em va tirar un petó i una llepada discreta. I encara vaig poder llegir als seus llavis: adéu gatot...

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Tres, 3

2008-11-17T22:41:00.000+01:00

Un usuari del xat de la Cuca al Cau, en Danpericot, ens ha fet arribat el seu relat eròtic. Aquesta vegada, és una història a 3 en un tren...

(les imatges són capturades d'un vídeo penjat a tuporno.tv)

**********

El meu amic Carles és un home una mica més jove que jo. D'aspecte juvenil, atractiu i bé dotat per la naturalesa. Casualment el vaig trobar en la parada del tren. Un tren de rodalies que utilitza molta gent que acudeix al seu treball. Xerrem una bona estona tot esperant el tren.

Quan faltava molt poc per a la seva arribada, en Carles em crida l'atenció donant-me un cop de colze dissimulat per que pares atenció sobre una noia que estava a prop de nosaltres i que anava a agafar el mateix tren.

No se perquè però sempre penso el mateix: que les dones van mes sexys ara que fa temps i aquella, amb una samarreta molt cenyida que permetia endevinar els seus encants i una faldilla el suficientment curta com perquè qualsevol home es fixés en el seu ferm i altiu culet, anava vestida molt sexy.

Era una hora punta, així que quan per fi va arribar el tren anava replet de gent. Entre empentes pugem els tres i ens varem fer un buit en la part final del vagó. Anàvem de peu i Carles i jo ens subjectàvem en una d'aquestes barres que hi ha en aquests trens. La barra estava molt alta i tot just hi arribàvem Tenint en compte que els dos som alts, a la noia li era del tot impossible d’arribar. Tot just si podia mantenir-se de peu recolzant-se entre nosaltres dos. Entre tant personal, la casualitat va fer que es situes entre en Carles i jo. De manera que jo quedava a les seva esquena i el meu amic enfront seu.

Quan el tren va arrencar amb brusquedat, va perdre l'equilibri i el seu cos es va pegar al d’en Carles de tal manera que ell va haver de notar la pressió d’aquells pits sobre d’ell. Però el seu moviment la va fer inclinar-se cap a ell de manera que el seu preciós cul es va quedar pegat al meu baix ventre.

Vaig observar l'expressió del rostre d’en Carles i vaig veure que envermellia per moments. El conec bé i sabia que començava a excitar-se amb el ròssec d’aquelles mamelles. Suposo que ell devia haver observat en el meu el mateix efecte. Als pocs segons, la pressió de la gent que ens envoltava posava en augment el frec dels nostres cossos, que van quedar pràcticament pegats. Ni ell, ni jo podíem dissimular una erecció que començava a ser mes que notable. Ella tenia que adonar-se que els nostres embalums s'incrementaven i tenia que haver d'experimentar aquella dolça sensació de sentir-se excitada, perquè lluny d'intentar separar-se de nosaltres, acompanyava l’anar i venir del sotrac del tren.

Aquell tren movent que feia moure els seus pits i el seu cul sobre el meu penis que ja estava més que erecte. Vaig mirar cap a baix i vaig percebre que una de les mans del meu amic estava recorrent una de les seves cuixes i pujant lleugerament la seva faldilla. La boca entreoberta de la noia donava a entendre que t'estava cada cop més excitada. Vaig fer el mateix que en Carles i vaig passejar una mà per l’altra cuixa fins que la faldilla ja no era impediment per a entreveure almenys la meitat de les seves calcetes. Les portaves de color fosc grana i eren entre lo que jo anomenaria unes normals i un tanga. Estretes i una mica més amples per la cintura...

La quantitat de gent i l'avalot que formaven impedia -afortunadament- que ningú s'adonés del que començava a succeir entre els tres. Carles va apartar lleugerament les calçes i va ficar lleugerament un dit dintre del seu cony, mentre jo amb l'altra mà vaig pujar per l’interior de la seva samarreta i vaig començar a acariciar una de les seves mamelles. De la seva boca va sortir un petit xiscle i un sospir que va quedar tapat pel batibull de la gent. Notava el batec del seu cor sobre la seva mamella. Ara notava una major pressió del seu cul sobre el meu penis. Jo ja no podia suportar més la meva excitació així que li vaig agafar les mamelles amb les dues mans i amb el meu penis dur anava a la recerca d’un forat apartant amb una ma les seves humides calcetes granatoses.... El forat del seu cul estava a l'abast del meu membre. Quan la punta de la meva polla va començar a obrir-se pas pel deliciós canal del seu cul en Carles ja t'hi havia penetrada pel cony, que humit com estava no va oferir cap resistència a la ben dotada polla del meu amic.

Llavors vaig lliscar totalment direcció el seu cul i el meu penis es va enfonsar tota dintre d'ell. Carles la tenia agafada per les natges que per la pressió de les seves mans s’obrien encara més. Jo tenia els teus pits entre els meus dits, entre les meves mans mentre el moviment del tren ajudava al fet que treballéssim en aquelles delicioses cavitats.

Gairebé xisclàvem els tres de plaer quan el ritme del tren i el ritme amb que les dues baines et penetraven va començar a fer que els seus gemits augmentessin. Vaig apartar una mà de les teves mamelles i li vaig tapar la boca. Jo notava com el penis d’en Carles entrava i sortia de la seva tavella al mateix temps que el meu entrava i sortia del seu cul. Els tres estàvem a punt de esclatar com animals, així que Carles va tapar la meva boca amb una mà seva i jo vaig fer el mateix amb la seva. Una altra sacsejada més i no varem poder aguantar, els tres ens varem córrer alhora i un doll de llet va xopar el seu conyet i el seu cul i va començar a relliscar per les seves cames.

...Recordes? Et vas córrer tan brutalment que em vas mossegar la mà amb que tapava la boca. I mentre el nostre èxtasis era tan gran ens varem pegar els tres encara més. Mai he estat tan a prop del plaer absolut com aquesta vegada.

Ens arreglem just abans d'arribar a la següent parada. Va sortir molta gent del tren i per fi varem poder asseure'ns els tres. Xerrem una mica de coses banals. I va arribar el revisor del tren per a demanar-nos els bitllets. I crec que va haver de sorprendre’l una mica les estranyes taques que adornaven tots tres bitllets..."

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Perdut entre els teus llavis

2008-11-14T13:24:00.005+01:00

On és l'erotisme? En l'acte de crear? en la interpretació?

Probablement qualsevol acte eròtic tingui algun punt d'exhibicionisme, sigui cap a la parella, cap a un desconegut, cap a nosaltres mateixos.

Qui escriu o transcriu erotisme sent el plaer propi de contemplar com les sensacions agafen forma amb les paraules; i quan aquestes paraules son llegides per algú altre, ja es completa el cercle de compartir.

Un lector anònim de la Cuca al Cau ens ha fet arribar la seva aportació al blog. Sigues benvingut, i gràcies per enviar-les.

Fotografia trobada a Erotismo Creativo

PERDUT ENTRE ELS TEUS LLAVIS

Com si la terra s’ensorrés als meus peus,
i un munt de llavis resseguís el meu sexe,
besant-lo dolçament de l’arrel a la punta.
I el moment esdevingués una plàcida regressió
a la infantesa més remota, al mateix úter matern,
on tot és pau, on cada moviment és celebrat...
...I tu a sobre meu, dansant sense música,
amb un riu cabalós entre les cames,
una brasa encesa als braços, i un rusc de mel en el somriure.
Amb sonoritat a la veu, amb llum intensa als ulls,
fent del risc una peça d’amor, de l’amor un crit al risc.
Ajornant tota mostra de conservadora sensatesa.
Només tu, jo i el moviment harmònic de malucs
seguint el ritme suau, excitant i tendre de l’amor,
amb el teu sexe encerclant apassionadament el meu...

I de sobte el foc tot ho crema i els ulls agafen intensitat,
la boca s’obre fins arribar al crit, la respiració es trasbalsa.
L’orgasme rebota les parets i omple l’estança de llum i flors...
I tot seguit una veu suau, que diu “t’estimo...”
i unes gotes de suor, que et fan més humana i desitjable.
I uns pits que em retrunyen a la cara demanant carícies insolents.
I el meu sexe momentàniament flàccid, esperant uns llavis,
una llengua, una saliva, que el remunti a l’infinit...

quim gilipoeta

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Barça i pizza

2008-11-07T11:34:00.000+01:00

Tot el dia havíem robat moments de descuit a la mainada per distreure una mà, per amagar un fregadís en una abraçada. No n'havíem fet prou amb una migdiada de no dormir; una migdiada de gaudir els cossos apresuradament i amb... quantes interrupcions? dues? tres?

Amb el cos i l'ànima calents vam anar tots plegats a la platja. I en tornar vam parar a menjar un gelat mentre ens feien unes pizzes per sopar a casa; sí, era dissabte i feien el Barça per la tele.

Quan vam tenir les criatures dutxades i en pijama el partit era a punt de començar. Per fi, teniem tres quarts d'hora per dutxar-nos, per gaudir d'una mica d'intimitat. I ens vam afanyar a aprofitar-la, besant-nos com si se'ns acabés l'aire, despullant-nos quasi sense notar com les mans treient la roba en un gest après i mecànic.

Abraçats vam entrar a la banyera i vam córrer la cortina de plàstic. Et continuava besant mentre l'aigua de la dutxa empapava els teus cabells i els meus, ens regalimava pels rostres i cos avall... i no ens vam deixar anar mentre escampàvem el gel de bany lliscant pels nostres cossos; et resseguia les aixelles, els pits, els costats, i buscava el solc del teu cul, la fermesa de les natges i les cuixes...

Em vaig ajupir a ensabonar-te els genolls i les cames, els peus... primer un, després l'altre, amb un massatge lliscant i escumós. Pujant cap a les teves cuixes, i amorrant-me a la teva escletxa. T'aguantaves com podies en un fràgil equilibri però em volia sadollar de tu, assedegat com estava després de les hores. I em vas donar a beure el teu plaer, mentre de fons sentíem les emocions que el futbol anava provocant.

Encara, de sota estant et vaig demanar més beure. Aquesta vegada però, volia que m'omplissis tota la gola. Em vas mirar una mica sorpresa. Vols dir...?. Sí, volia complir un dels desitjos que teníem pendents.

Em vaig apartar uns centímetres. Amb els meus llavis amorrats als teus no et podies concentrar. Però llavors, si: va començar a sortir un raig, primer feble, després potent i calent que jo recollia amb plaer amb la boca oberta, omplint-la fins a vessar. I veia el teu plaer als ulls que miraven el meu plaer als meus. El raig calent m'omplia la boca i regalimava pels costats i en feia bombolles àcides i gustoses...

En aquell moment van picar a la porta.
-Què passa...?
-en Messi! en Messi ha marcat un gooooooool!!!!!

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Vol transoceànic (i II)

2008-10-28T08:00:00.001+01:00

Imatge de Google

Vol transoceànic (I)

Un cop l'avió s'estabilitza i pren la velocitat de creuer, la noia li somriu.

- Perdona, no ens hem presentat, em dic Mònica.
- Jo Pere.

En Pere acosta el cap per fer-li dos petons, però ella s'atansa a la seva boca i envolta el llavi inferior d'ell amb els seus llavis carnosos i humits. En Pere, un cop més es queda sense parla. Ruboritzat de nou, obre la guia deixant a la vista el bony del seu entrecuix, i llegeix sense entendre ni una paraula. La Mònica riu en veure que està llegint el llibre del revés.

Els nervis ingenus d'en Pere la fan decidir. Alça el cap per controlar on són les hostesses, i en veure que no n'hi ha cap a prop, es gira i va directa al paquet d'en Pere, li descorda la cremallera dels pantalons i allibera dels calçotets opressors un membre dur, no gaire llarg, però molt gruixut. El llepa amb tota la superfície de la seva llengua tot mirant els ulls d'en Pere, que desconcertat, es deixa fer. Repassa profusament amb la llengua aquella verga palpitant, i quan la té ben ensalivada i lubricada, se la fica dins la boca, tan endins com pot. Amb un moviment rítmic la fa entrar i sortir de la seva boca, tot combinant, de tant en tant, un massatge amb la mà.

En Pere té els ulls fora d'òrbita i intenta gaudir d'aquell regal inesperat, però la certesa que està envoltat de centenars de persones el fa alçar el cap. Al passadís, just davant de la seva filera de seients, una hostessa molt guapa, de llarga cabellera morena observa bocabadada la febril escena i en Pere nota als seus ulls la brillantor del desig. En adonar-se que l'han descobert mirant un espectacle tan íntim, la noia es posa vermella, i nerviosa, segueix el seu camí a una feina pendent que ja no recorda ni quina era.

La Mònica recull amb la llengua una gota de saliva que li cau per la comissura del llavi mentre aixeca el cap i li diu a en Pere:

- He d'anar al lavabo, però soleta em perdré. Per què no m'acompanyes?

Sense esperar resposta s'aixeca i se'n va cap al fons de l'avió. En Pere, no sense esforç, desa la seva eina als pantalons i la segueix a corre-cuita. Té el temps just per veure a quin lavabo entra la Mònica, i s'hi fica apressat. Quan es gira per tancar la porta darrera seu, es troba amb la mirada lasciva de l'hostessa morenassa, que ha vist com els dos passatgers s'encabien a la capsa de mistos que és un lavabo d'avió.

En girar-se de nou, es troba la Mònica, que s'ha tret tota la roba, excepte un biquini groc que amb prou feines amaga uns pits generosos. Sense pensar-s'ho, es llença amb les dues mans a amassar profusament aquell mamellam. Segueix el seu massatge dirigint les mans cap a les espatlles de la Mònica. Les acarona molt suaument i passa els dits sota els tirants del biquini. Tan lentament com pot, fa caure les dues tires, i en veure la nuesa total de la pell morena d'aquelles espatlles, es posa encara més calent. La Mònica rep els moviments d'en Pere entre sospirs entretallats, i amaga els seus dits sota la tela groga de la calceta, notant primer les pessigolles dels pèls curts del seu pubis i després la humitat abundant que vessa de la seva escletxa. De manera inconscient, sense pensar-hi massa, les puntes dels dits comencen un moviment circular al voltant del seu botó lubricat. Amb els ulls clucs, sent com en Pere li llepa els mugrons endurits, fent córrer la llengua de l'un a l'altre. En obrir els ulls de nou s'adona que mentre li treballava les metes, en Pere s'ha anat treient roba, i la seva polla treu en cap entre els faldons de la camisa.

Les ninetes tremoladísses de tots dos es tornen a trobar un instant fugisser que sembla no acabar mai. Ell, decidit com no ho havia estat mai, la pren per les fermes galtes del cul i l'enfila a la minúscula plataforma on hi ha el lavabo. Ella es clava l'aixeta i el dispensador de sabó, però li és ben igual. És un preu que està disposada a pagar per a sentir clavada l'aixeta d'en Pere. Ell no es fa esperar, i sense contemplacions, li arrenca d'una revolada les calces del biquini, deixant a la vista un cony rosat i brillant d'humitat viscosa. L'olor de dona que emanen aquells sucs, apressen en Pere, que dirigeix el seu gland a l'obertura i la penetra sense dificultats, relliscant fins al fons.

Quan comença a entrar i sortir del cos calent de la Mònica s'adona per primer cop de com n'és de petit el maleït lavabo. S'està donant cops amb la tassa del vàter, quan es tira enrera per agafar embranzida i tornar a entrar, pica amb el cul a la paret. S'està recolzant amb una mà a la paret del fons i amb l'altra a la porta, que tremola cada cop que fa un impuls. Per acabar-ho d'arreglar se sent la veu del comandant:

- Senyors passatgers, entrem a una zona de turbulències. Si us plau, tornin als seus seients i cordin-se els cinturons de seguretat.

Però ni en Pere ni la Mònica pensen moure's d'on són. Ambdós estan gaudint del clau de la seva vida. En pocs segons es comencen a sentir les turbulències, i no són pas petites. La sensació de buit a l'estómac que provoquen, fan que encara s'excitin més. En Pere accelera el ritme de la seva penetració i la Mònica ja no pot contenir els gemecs qus surten de la seva gola. Piquen a la porta i la veu d'una hostessa els diu:

- Per favor, els prego que tornin als seus seients. Estar aquí dins és perillós!

La utilització del plural diu a en Pere que es tracta de la morenassa que els ha enxampat en plena fel·lació i els ha vist entrar plegats al lavabo. I torna a inisitir picant de nou a la porta.

- Per la seva seguretat, surtin d'aquí.

Una turbulència enorme arrenca els xiscles dels passatgers i l'orgasme al pit d'en Pere i la Mònica. Els seus crits i expressions de plaer es confonen entre els crits d'ansietat de la resta del passatge. Els dos es buiden en l'orgasme més llarg i intens que mai han tingut, mentre els vaivens de l'aeronau ajuden en Pere a seguir entrant i sortint del cony de la Mònica, que ara allibera humitat en una cabdalosa cascada.

Quan tornen a respirar amb normalitat, sembla que l'avió s'ha estabilitzat. Es miren tot rient, es vesteixen amb presses i tornen al seient. Al costat de la porta, l'hostessa morenassa els mira amb una barreja de reprovació i luxúria.

Estan tan esgotats que només asseure's es queden adormits profundament. Els desperta el contacte de les rodes del tren d'aterratge amb la pista de l'aeroport de Los Angeles. Així que la tripulació permet la sortida de l'avió, la Mònica li planta un llarg petó als morros a en Pere i just abans de desapareixer entre la gent li xiuxiueja a l'orella:

- T'espero a la meva platja.

Sense acabar-se de creure el que li ha passat, en Pere recull el seu equipatge de mà i comença a caminar cap a la porta de l'avió. La morenassa és l'encarregada d'acomiadar els passatgers. Quan arriba a la seva alçada, en Pere li diu:

- Adéu. Moltes gràcies.

L'hostessa, amb una ganyota de desaprovació, li allarga un paperet on s'intueix un número de telèfon apuntat, mentre amb aquella mirada luxuriosa que en Pere ja coneix li diu:

- Com que adéu? Hola!

Imatge de flightattendanttips. com

Post publicat simultàniament a La cullerada.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

LLENÇOS DE PASSIÓ

2008-10-24T00:38:00.010+02:00

Imatge de Sincronia Audiovisuals

Haviem passat el dia per la muntanya amb amics i vam decidir pujar el darrer cim i buscar un refugi per passar la nit.

Duiem sacs i encara quedava algo de menjar per les motxilles, i no teniem pressa per tornar a casa.

Voliem exprimir el temps i gaudir d'aquells paissatges encantadors. Era un lloc solitari, però estaven tots dos junts.

La temperatura era excepcional per aquelles dates, la brisa molt suau sols eriçava la pell sense provocar sensació de fred.

Vam seure un enfront l'altre i vam acabar el que quedava de menjar: un entrepà que van repartir pels dos, un grapat de nous que haviem arreplegat pel camí, i unes fruites de temporada.

Després va sorgir la conversa, interessant com sempre, plena de complicitats i de jocs de paraules. Parlàvem del que ens agrada fer, a tots dos ens apassiona el dibuix i de com plasmar amb imatges el que veguem.

Poc a poc, sense quasi adonar-nos, la màgia de la situació ens va envoltar. La solitut del paratge, el soroll de la nit plé de cants de grills i ocells nocturns, la calidesa de la brisa, la brillantor dels ulls mirant-nos...

Va arribar eixe moment en que de sobte s'aturen les paraules i parlen els gestos i les mirades. El somriure lleu, les pupil·les dil·latades, ... les mans estenent-se cap avant.

Vaig començar a despullar-me i tu et vas unir a la meva acció treguent-te la roba al mateix ritme que jo. Ara la samarreta , descordem els pantalons i baixem la cremallera... Anaves imitant els meus moviments d'una forma descarada.

En quedar-nos nus em vas agafar de la cintura i em vas fer seure al teu damunt, de cara a tu. Em vas abraçar i em vas dir a cau d'orella.... m'agradaria dibuixar-nos ara...

La idea em va engrescar i vaig buscar per dintre la motxilla.

Sempre duc un pintallavis, per que els llavis se'm ressequen molt.

En veure'l vas somriure, trapella, i em vaig pintar els llavis davant teu abans de besar-te.

Després vaig començar a traçar una línea des del teu front i la vaig seguir per damunt el nas , i vaig creuar la barbeta.

Em miraves una mica expectant, sense entendre bé el que anava a fer, però amb total abandonament a la meva iniciativa que acceptaves de bon gust.

Et vaig marcar el coll amb línies ondulades, i vaig baixar fins a l'alçada dels pits i encerclant-ne primer un i després l'altre amb el símbol de l'infinit.

Les teves mans em reseguien l'esquena, vertebra per vertebra amb un sol dit com si també vulguessin dibuixar en la meva pell calenta.

En cada mugró vaig deixar un bes i una llepada suau, i vaig empendre el cami fins al ventre per envoltar el melic de vermell amb tres voltes completes...

I abans de seguir el camí , vaig deixar la primera lletra del missatge... Una ratlla vertical amb dues mes curtes horizontals .

La vaig escriure molt lentament, amb gestos exagerats per que no tinguessis cap dubte, mentre et deia...

-Intenta llegir-me Vida!!-

En arribar al pubis, vaig jugar amb la maranya de pel, cargolant-los al dit. Girava el dit en el sentit de les agulles del rellotge, en un moviment ampli i circular....

-És la segona lletra - et vaig dir.

El sexe erecte m'esperava impacient. El vaig bordejar fins trobar els testicles. Amb la barra de llavis vaig escriure dues lletres idèntiques, una damunt de cada ún, i et vaig mirar per veure si t'havies adonat.

Un somriure d'assentiment m'ho va confirmar.

Amb lletra lligada, d'infant que aprèn a escriure, vaig escriure les dues darreres lletres, fent servir com a paper el tronc del penis dur i gruixut... "em" i vaig afegir un signe d'interrogació?

-Ho tens? - Ho has pogut desxifrar?

Sols em vas dir..... Sobra l'interrogant!! Saps que no et cal preguntar-m'ho.

Durant tota la nit varem dibuixar paissatges pels nostres cossos, amb els dits, amb la saliva , amb petons, amb els sexes... Ens vàrem omplir de colors i de línies, de matissos i de pinzellades. Dos llenços perfectes per pintar dessitjos i passions.

Imatges del Google

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Vol transoceànic (I)

2008-10-21T08:36:00.008+02:00

Imatge de Novespace

A en Pere li encanta viatjar, conèixer nous móns, noves cultures, nous paisatges. Però per veure món s'ha de pagar un peatge. Eternes hores mortes a aeroports inhòspits, i insofribles hores en avions dissenyats per a gent amb mides molt per sota de la mitjana antropomètrica.

Mentre fa una cua interminable al taulell de facturació de l'aeroport del Prat, rellegeix un cop més la guia de la costa oest dels Estats Units. Fa un fulleig ràpid per les fotos i s'atura en una que li crida l'atenció. S'hi veu un cel blau i una platja paradisíaca de Califòrnia. En primer terme, una noia rossa amb un biquini groc que amb prou feines amaga uns pits generosos. Sembla que la noia vulgui sortir de la foto i el cridi per anar amb ella a remullar-se a l'aigua. Quan li toca el torn de facturar les maletes, en Pere s'enrojola en adonar-se que té una erecció, i que la noia del taulell, amb un somriure entremaliat, també ha vist el volum sospitós als seus pantalons.

Encara avergonyit, passa el control de seguretat i se'n va cap a la seva porta. La cua de facturació l'ha retardat i arriba quan l'embarcament ja ha començat. Ha de recórrer tot el passadís amb el cap cot per no tocar al sostre i quan arriba al seu seient, col·loca la maleta de mà al compartiment superior i s'encabeix com pot al seu seient. Mentre es fa a la idea que ha de passar deu hores en aquell seient en el que no cap, torna a fullejar la guia i es torna a trobar la noia del biquini. Resta embadalit mirant-la un cop més. Una veu dolça el treu del seu somni. - Disculpi, em deixa passar, si us plau?. En Pere alça el cap i veu una noia rossa, que s'assembla moltíssim a la noia de la foto. Què cony s'hi assembla!? És ella!

En Pere resta astorat al seu seient mirant la rossa. Durant uns llargs segons cap dels dos diu res. Fins que ella fa un gest amb el cap com dient: - Què? Puc passar o no? Ell surt de l'estat de xoc, i desfent-se en disculpes s'aixeca i descobreix horroritzat que torna a anar trempat. Abans que tingui temps de sortir cap al passadís ella entra cap al seu seient, tot fregant el seu cul perfecte en el paquet inflat d'en Pere, durant un temps molt més llarg del que és estrictament necessari per fer la maniobra. Quan s'asseuen en Pere està més vermell del que ho ha estat en tota la seva vida. Ara la guia li serveix per tapar-se l'erecció que tant l'ha avergonyit. La noia, però, somrient, no deixa de mirar-lo.

Després de la litúrgia habitual dels sistemes de seguretat, l'avió enfila la pista per a l'enlairament. Just llavors, ella li diu:

- Disculpa'm - en Pere no pot evitar fixar-se en que ara el tuteja. - Em fa molta por volar. Que et puc agafar la mà?

En Pere torna a estar catatònic i triga uns llargs segons a contestar.

- I tant que sí - li diu tot mostrant-li el palmell de la seva mà.

Però ella no en fa cap cas, i sense pensar-s'ho li posa la mà damunt la cigala, encara dura, i amb l'altra mà posa la d'ell damunt. En Pere empassa saliva mentre les rodes de l'avió perden el contacte amb el terra. Potser aquest vol no es farà tan llarg.

Post publicat simultàniament a La cullerada.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Follem en català

2008-10-19T21:05:00.001+02:00

Quan semblava que estàvem tots destrempats, quan als diaris només es parla del desencís dels catalans, de la mala qualitat del nostre semen... una força interior s'ha remogut i ha engegat amb una trempera considerable tot un moviment social que canviarà les nostres vides per sempre més i el futur de les noves generacions de catalans!

Fa algunes setmanes que rondo pel facebook, altrament dit feisbuc, que és un programet -també ni diuen eina social- que serveix per fer contacte amb altres persones, per crear grups d'opinió i/o d'activitat, per jugar en línia, per posar fotos...

No sé perquè explico tot això si quasi tothom que vol ja hi deu ser!!!

El cas és que un dels grups que s'han creat darrerament i que està creixent amb gran empenta és el grup "Follem en Català".

És un grup on s'hi pot apuntar tothom lliurement. Aquest matí hi havia inscrits 3.271 membres (en el millor sentit de la parula).

el grup es presenta amb aquestes paraules: "Estem convençuts que el sexe és un exercici que s'ha de practicar amb total llibertat i desinhibició i creiem que aquesta llibertat s'ha de fer extensible també al llenguatge associat a l'acte sexual. Per això volem promoure la utilització del català en el sexe, volem dir obscenitats en la llengua de Llull...volem follar-nos en català"

I què s'hi fa en aquest grup?

Doncs de moment s'han iniciat diversos fils de conversa o discusió:

Consignes cardaires

Dubtes de vocabulari

Cardar de vostè o de tu?

Frases Picantones

Fer un català

Follem per fi

Temes que van generant opinió i informació. El tema de les consignes cardaires ha vingut a proposta de Xavi Puig, que incita a preveure una gran manifestació unitària comandada per la plataforma "Follem en català"; però clar, les manifestacions necessiten consignes que puguin ser cridades amb una sola veu... De les propostes que hi ha fins ara, a mi la que més m'agrada és la de Josep Palau que proposa: "la pubilla catalana, no ha de passar gana!"

Jo també he fet la meva aportació amb:"som gent de pau, i ens agrada follar!" (començant fluixet i poc a poc i anant agafant cada cop més força i embranzida...)

El fil més actiu fins ara, però, és el de dubtes de vocabulari. Tot i que tenim una gran quantitat i varietat d'expresions i paraules a l'entorn del sexe i de l'erotisme, constatem que alguns castellanismes i anglicismes s'han anat introduint i ens sobta no trobar la correspondència en català: com caldria traduir "gatillazo"? o "frenillo"? Es presenten dubtes també per part d'anglesos estudiosos del català: és correcte dir fes-me un espanqueig a les natges? (d'spanking) O dir: "noia posa't aquest estrapon i follam bé?"

Ja veieu, la llengua és viva. Si esteu apuntats al facebook segur que podreu fer aportacions trempades a aquest grup. Si no ho esteu o us fa vergonya que us puguin relacionar amb gent libidinosa... podeu aportar els vostres suggeriments als comentaris i els farem arribar allà!

També hi ha artistes que busquen crear imatges per promocionar la causa:

Imatge de Kike Garcia sobre un original de Milo Manara

Un últim apunt que no té a veure amb el facebook: he començat a activar de nou un blog que tenia una mica abandonat, el de La Botigueta de la Cuca al Cau;

Perquè un altre blog? doncs perque aquest que llegiu és un blog bàsicament de relats, amb diferents col·laboradors... i la botigueta serà un lloc on trobar directament accés a temes més comercials sense deixar d'explicar-los des del meu punt de vista; les sex-shops, els clubs d'amistat, els xats de pagament, els vídeos... ho trobareu allà. Si voleu poseu-lo també al lector del reader perque periòdicament hi afegirem novetats!

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Nena

2008-10-12T23:56:00.008+02:00

Ja és a casa sense saber quina cara posar. Fa una hora ha sortit del metro i, tota esverada, amb els cabells revolicats, tenia la seva olor instal·lada al nas. La seva, la d’ell, tant àcida i penetrant. Davant la tele, creua les cames i encara es nota humida a matar. M’ho notaran? La mare recull els plats i els nens llegeixen a l’habitació. No ha pogut ni dutxar-se. Fa dues hores que gemia. Fa dues hores.

La mare des de la cuina: nena, no m’has dit res de com t’ha anat aquesta tarda. Et passa alguna cosa? Ha anat malament l’entrevista? No, mare, no. No em passa res, n’he fet tantes d’entrevistes que una més o una menys no importa. Ja, nena, ja ho sé, però pateixo. Mare, no pateixis. Tot arribarà. S’acomoda millor al sofà i canvia de canal. Fa tres hores que ha pujat l’escala fins al primer pis com si fos el primer cop que el veia. Excitada com quan tenia quinze anys. La mare des de la cuina: nena, em penso que el petit ha tingut febre. Febre?

La temperatura ha pujat cinc graus com a mínim quan ell ha obert la porta. Vols alguna cosa per beure? Just he preparat tè. Sí, gràcies, amb una mica de gel per refredar-me les idees. Ell somriu, fa un estiu molt calorós. Té, amb tres glaçons. Quan agafa el got, les puntes dels dits es toquen de resquitllada i tota ella tremola, li ha passat un corrent elèctric. I bé, què has fet tots aquests anys? Ella se’l mira sense escoltar-lo, la seva veu inunda el seu cap i hi queda enganxada com un imant. Ell xerra que xerra, que si quina casualitat que després de deu anys, que què hi feia ella en aquella convenció, que si quina il·lusió perquè ell ha perdut el contacte amb tots els de la colla, tot i que sap que molts viuen encara a la ciutat, que si sí, que si no… La mare: nena, t’he deixat les tovalloles noves damunt del llit. Mira-te-les. Si no t’agraden les podem canviar.

Fa dues hores, quan ella ha anat al bany a esbandir-se la cara per retornar al món, ell li ha hagut de portar una tovallola: no n’hi havia. Sóc un desastre, com visc sol no me n’he de preocupar. No pateixis, a casa en som quatre i sovint oblidem els altres. Les mans queden clarament unes dins les altres, com un nus. Ella de seguida s’eixuga la cara. Per a tu no passen els anys, tens la mateixa cara i aquest sotet quan rius. Ella es posa vermella com un tomàquet, però no per l’elogi, sinó perquè les mans d’ell no han deixat anar la tovallola. Les quatre mans la deixen damunt la pica. Sent la tebior d’ell ben a la vora quan li aparta un floc de cabells del front. Trobo que sí, que aquest any fa una calor insofrible. Ell fa que sí amb el cap, mentre s’atansa lentament a la seva cara i li agafa el clatell suament. Tinc curiositat per saber si els teus llavis tenen el mateix sabor. Mossega lleument la carn. Ella sent un desmai al fons del pit. Tanca els ulls i també mossega els llavis retrobats. La mare des de la cuina: nena, no caldrà que els nens es banyin, al final hem anat a la piscina. Que em sents? Sí, mare, abans ja m’ho ha dit l’Aleix.

L’aigua comença a rajar. Les mans es perden entre la roba, els botons cauen, deixen d’existir, les cremalleres treuen fum en obrir-se, el ulls oberts somriuen, imploren, desitjen, les mans als peus, els mitjons volen, les sabates ja no hi són, les presses inflamen els sexes, esclaten les veus sota l’aigua tèbia, calenta, tèbia, calenta, els cabells molls sota les gotes, el foc de la pell crema la humitat, els llavis tasten àvidament l’orella, la veu penetra fins al cervell, les boques beuen tota l’aigua de l’altre, els cossos submergits, els dits busquen els mugrons, pessiguen, estiren, la veu s’estremeix, les cames tremolen, els melics es troben, els turmells apreten i seguen el plaer, un nas arriba fins a la intimitat, l’altre s’estremeix i ja no li queda veu per gemegar. La mare parla des de la cuina, diu no sabem què de l’habitació i de les cortines. Ella torna a creuar les cames. L’escalfor a l’entrecuix va creixent.

Han deixat el terra del passadís ple d’aigua de camí cap a l’habitació. El llit obert com ella. A sobre, a sota, les mans apreten la carn fins a fer mal, el just, la pell roja reclama més i més, de costat, els cossos ballen i marquen el ritme, la llengua ressegueix l’espinada i humiteja els més foscos desitjos, les mans s’han perdut als genolls, la boca no parla, gemega mentre explora els dits i quan són ben humits, emprenen el viatge fins al pubis, refreguen, toquen la punta amb la punta, rebreguen els replecs i s’obren pas, ben endins, les mans a la cara, el nas amb el nas, ell s’obre pas i ella és ben plena de tot, els pits contra els pits, les natges al pubis, a sobre, a sota, donen voltes sobre aquesta espiral i un corrent infinit els travessa les pells, l’entranya, el pensament i els records es fonen fins a ser res damunt dels llençols.

La mare és al seu costat. Nena, que m’escoltes? Nena! Per què poses aquesta cara? Quines ganyotes! Just ara, el mateix corrent elèctric l’ha travessada des de la intimitat de les seves entranyes fins al paladar. La humitat entre les cames és tant gran que ara se n’adona que no porta calces. Han quedat oblidades damunt les rajoles blanques. Impol·lutes.

Foto: Mur de Berlin, East Side Gallery. De Judit Ortiz.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Vesprada

2008-10-05T21:34:00.007+02:00

Imatge de google

El despatx, impol.lut. Ordenat. D'estil avantguardista. D'arestes fines i espais oberts. I dic oberts perquè cada estança dóna a l'exterior. Poder treballar amb llum natural és un privilegi.

Només un únic espai permet un recés íntim.

Elegantment decorat. El marbre, fred però la resta recobert de fusta. Càlid.

El mirall , atent. Ens descobreix sense dir res. És còmplice silenciós dels nostres febrils desigs.

Amb moviments apressats ens despullem. El marbre rep els meus malucs, la calidesa dels quals esborra la fredor inerta de la pedra...

I amb ànsia ens deleitem en el joc morbós de mirades i mossegades davant del mirall.

Els ulls a tocar. Hi veig el color del teu anhel. Blau-verd-marró-negre. El color de la mel. Tots els colors junts.

T'espio. M'espies. Tanco els ulls. Ens acaronem, febrils. Les llengües assaboreixen els últims vestigis de l'estiu. La pell salada, olor de mar i color de sol... Mentre el dia cau i el primer aire tardorenc entra per la finestra, mig oberta...

Ens abotonem, ens pentinem els cabells embullats i enrogits sortim del recés aïllat, adonant-nos que la porta del carrer i els llums estan oberts.

El proper dia em posaré faldilla, d'acord... però tu recorda-te'n de tancar-ho tot...

James Blunt - 1973

*********************************
Si t'ha agradat, vota'ns un COP CADA DIA al TOPCATALÀ (si vols, clar)

quan...

2008-09-26T23:07:00.002+02:00

quan et miro, m'encens
si et sento, m'incendies
quan em toques, m'inflames
si em beses em desfaig...

busco la mesura del meu tacte
per acoplar-lo a la perfecció
per fer-lo digne de la copa
per amorosir el teu mugró

et desitjo
tendra, humida, ferma...
amantíssima
estimadíssima...

i em perdo, i em vull perdre
donant-m'ho tot, i tot rebent-ho...
reventant tot
i tot donant-ho...

en l'instant volgut, en l'estada compartida...
en la incerta eufòria del desig,
en la certa plaença de l'amor...

quan et trobo et tinc,
quan em tens em trobes...
som
l'un dins l'altre i cada un al seu lloc,
som... quan... som, estem, vivim...

quan?
cada dia...

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

erotisme casolà

2008-09-19T16:17:00.001+02:00

Quan era més jove vaig pensar que em calia aprendre moltes coses per ser un bon amant; buscava convertirme en un sibarita de la sensualitat per poder satisfer totes les necessitats, totes les demandes...

Vaig llegir molt; vaig conèixer gent molt capacitada i amb sentits refinats... vaig observar i vaig magatzemar informació.

Amb el temps i en algunes ocasions aquella informació, aquelles maneres, aquells detalls em van ser de gran utilitat.

I amb el temps, també vaig descobrir que tot aquell bagatge era prou interessant però que el més gran afrodisíac, el secret de l'erotisme, el multiplicador de sensacions... és una substància que no venen enlloc perquè la tenim dins, la fabrica el nostre propi cervell.

És molt agradable una vetllada amb música suau, amb llum esmorteïda.... amb olors balsàmiques i sabors suggerents...

Però una de les grans situacions eròtiques que he viscut va venir quasi a empentes i rodolons. La situació circumstancial no podia ser gaire més adversa: l'acabament d'un dia laborable, la mainada nerviosa especialment i reclamant prou atenció, la feina de casa per fer, els àpats per preparar... i el desig a flor de pell, en cada mirada, en cada gest robat a les coincidències i als fregadissos...

Els cossos es buscaven i es volien, tot i saber els inconvenients. Buscàvem fer-nos trobedissos darrera una porta... uns segons per besar-nos amb desfici abans no es sentissin les passes d'uns peuets petits apropant-se...

Tornar a la compostura i tornar a buscar-se... creuant mirades de desig... fins descobrir una sèrie a la tv que ens pogués donar uns minuts.

Després, l'incomparable marc d'una cuina, una porta on recolzar les mans per evitar una obertura indiscreta... els dits lliscant pel cos i apartant la roba: tu descordant-me els pantalons, jo buscant entre la teva roba interior aquella dolça humitat amarada... i la passió als ulls, a la llengua, als llavis...

fer-te girar sobre teu per apartar la lleu tira de roba del tanga i, sense més preàmbuls, capbussar-me al teu estany d'una tirada; mossegar-nos els llavis per no cridar més del que podria ser convenient...i trobar que fer-ho vestits no té tanta inconveniència... depressa, accelerant els ritmes, fent del joc final un al·licient per a tornar-hi... i treient la urgència del moment... treient-la tota en tremolors de cuixes i cames...

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Veïns

2008-09-06T23:08:00.008+02:00

Foto de Ben Heys

La veia cada matí quan es llevava. Quan s'apropava a la finestra amb la mandra als ulls. Obria els porticons i ella ja estenia la roba... de bon matí. Portava els cabells recollits, despentinats. La cara sense un bri de maquillatge. Duia una bata cordada amb quatre botons grossos, mig oberta.

Ell s'afaitava al terrat mentre la contemplava. El sol despuntava per darrere l'estenador, els llençols airejant-se. Ella no s'adonava de les mirades furtives. Anava per feina...

La bata mig desbotonada deixava entreveure uns pits turgents, daurats pel sol. I tot baixant la mirada , unes cames llargues, d'un color uniforme , satinades...

Feia calor i ella s'apropava al safareig i es passava aigua pel coll, per els braços i per les cames...Era una manera casolana de refrescar-se.

Continuava estenent la roba mentre per la pell de la cara del veí lliscava, amb un pols precís, la navalla.Esmolada.Fina i lleugera. S'aturava a cada racó i amb una suavitat erotitzant semblava una llengua resseguint cada plec. Aquell tacte esponjós es confonia amb la d'aquells pits que només assaboria amb la mirada.

Se la imaginava despullant-se i submergint-se dins el safareig,amb l'aigua gelada. Unes esgarrifances li van eriçar els pèls del cos, igual com els mugrons d'ella.Erectes. Durs, surant dins l'aigua.

I la veia agafant aigua amb les mans i passar-se-la per la cara. La va veure acaronar-se els pits i tancar els ulls.

Es notava torbat per interferir en una intimitat que no era seva.

Va acabar d'afaitar-se i es va posar crema apaivagant. Es va fer un suau massatge i la seva pell era com la d'ella, suau...

La vista fixada en aquell safareig, un cos refrigerant-se ...I ell cremant-se per dins...

Es va despullar, va connectar la manguera del seu terrat i es va obsequiar amb una dutxa. Va tancar els ulls i va deixar que l'aigua llisqués per la cara, el pit ...fins els peus.

Però ara era la veïna que de reüll l'espiava, la que es deleïa per resseguir aquell cos. Per ensabonar-lo plec a plec , pam a pam...

Aquell matí no sabria dir-vos qui espiava qui ni si el desig era mutu.

Però l'escena em recorda un petit estudi que vaig tenir, amb safareig i veí a l'altre terrat...

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

sopar d'estiu

2008-08-28T17:27:00.001+02:00

Tot el dia havia fet caloreta. Vam tenir sort de poder-nos refrescar a la piscina, de sortir a fer un tomb i que ens toqués l'airet...

Al vespre, ens va venir de gust sopar a fora. És molt agradable fer un àpat a l'aire lliure. I els sopars, més. La mainada s'ho passava bé perquè també notaven la diferència d'ambient.

Després... acabant de sopar, mentre els acompanyaves en les darreres rutines del dia, vaig regar les flors i les plantes...

S'hi estava bé a fora.

Els pocs edificis veïns restaven a les fosques. Vaig apagar els llums de la façana darrera de la casa deixant només oberta la bombeta de sobre la taula. Hi havia silenci... humitat fresca a l'ambient... i una lleu brisa...

Vaig seure a la cadira amb reposa braços de plàstic i vaig encendre un cigarret; vaig tancar els ulls i el cap es va fer enrere... m'abraçava una sensació molt agradable... eren vacances completes, fer el mínim necessari per estar a gust... i vaig notar la teva presència.

Ères a l'ampit de la porta, mirant-me... vas baixar els tres esglaons pausadament i amb fermesa, bellugant els malucs pausadament, com una gata en zel... havíem de parlar de moltes coses...

Say You Say Me - Lemon Ice

Vas seure a l'altra cadira davant meu; et vaig donar foc i vam parlar amb tendresa de temes que ens emboiraven... jo també tenia el zel àlgid i et necessitava a prop... mentre parlàvem, les mans feient el seu recorregut, buscant les sensacions a flor de pell...

Quantes vegades ens vam besar en mig de la conversa? no ho sé... no les vaig comptar...

Els cossos es buscaven i les teves cames es van enfilar sobre les meves; vam descobrir que aquelles cadires de plàstic estaven dissenyades per fer l'amor... les teves cames passaven perfectament pel forat del reposabraços i ens encaixàvem en la plasticitat de les circumstàncies...

em vaig amorrar als teus pits, enllaçant la teva cintura amb un braç mentre l'altra mà et buscava la boca; se te'm volies empassar tot entre les cuixes xuclant-me àvidament, com si fos el primer cop... fèiem equilibris buscant tangents i paral·leles... tu clavant-te en mi i jo en tu; clavant-nos el sexe i la mirada lasciva, el desig compartit i sense aturador...

amb tanta pressió, tensió i embranzides ja et clavaves les vores de la cadira i vam canviar la posició... vas voler donar-me l'esquena per seure ara sobre meu... les cames tancades encerclant el meu sexe el deixaven lliscar com fet a mida... i et deixaves anar un cop i un altra inundant-me de plaer...

em vas voler... un cop més;

ara... eres tu qui seia a la cadira i jo, dempeus, deixava el meu sexe a l'abast dels teus llavis...

golafre, vas buscar el ressopó, i amb l'esquerra agafaves la soca mentre la dreta em solcava les natges... els meus dits es perdien entre els rínxols del mar del teu cap i, quan vas tenir prou de llepar-me, em vas engolir fins on creia que mai podria arribar...

quan em feies arribar a l'èxtasi... ens vam deixar anar, com sempre, plenament.....

vaig obrir els ulls per mirar-te, per sentir tot l'amor d'aquell moment... i quan vaig aixecar la mirada, vaig veure-en la penombra- la iaia-veïna de l'opus acabant de recollir la roba de la seva terrassa a les enfosques...

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Dona'm un punt de suport...

2008-08-22T01:10:00.001+02:00

...i bellugaré el món!

(Cita d'Arquímedes, Siracusa - Sicilia, 287 - 212 a.c., un civilitzat)

*******************************

Quasi sense preveure-ho massa vam decidir trobar-nos. M'esperaves a l'andana i el món es va aturar, difuminant-se entre els teus ulls i els teus llavis.

Va ser una abraçada corporal i animal... ànimes i cossos es buscaven, s'empenyien, es fregaven.

Em vas dur en el teu cotxe. Els texans gastats eren prou suaus per deixar-me arribar a tu i notar la teva escalfor, la teva humita i el desig...

No ens vam estavellar perquè no tocava... i perquè condueixes molt bé. Saps dur-me i que et dugui... fas i deixes fer... no és senzill si pares a pensar-hi, però qui es vol aturar a pensar quan les ganes empenyen?

Em vas portar directament al cau... no desitjava altra cosa; poder besar-te sencera, despullar-te de roba i vestir-te amb el frec dels meus llavis; cada peça de roba va quedar on li va plaure... i no vam tenir temps ni aturador d'arribar al dormitori...

allà al menjador em vas fer-te entrar amb la urgència del desig, des de darrera i pel darrera xuclant-me ccom una fera afamada... les meves mans et lliscaven per l'esquena, pels cabells... t'agafaven les anques amb delit... fins deixar-nos anar...

************************

el dormitori tenia un objecte que va ser especial; quan vaig entrar per deixar-me caure sobre el llit, fent el cigarret, somrient-te... el vaig veure però no et vaig dir res...

només els teus ulls, el somriure amant, l'alè compartit importaven... la teva pell sobre la meva i les carícies abraçadores del continuar el que encara duraria moltes més estones: un desig incontenible...

vas petonejar-me i llepar-me cada racó que vas trobar, cada centímetre de sensibilitat per tot el tors, el coll la cara, el coll.... i vas anar baixant cap a la panxa.... i més avall, per retrobar-te i retrobar-me ple altre cop...; crec que va ser quan te'n vas adonar...

per un moment no em vas mirar a mi... veies més enllà de mi les barres de ferro forjat de la capçalera del llit... l'objecte que m'havia cridat l'atenció...

(imatge de hometone.org )

et vas eixarrancar sobre meu agafant el màstil perquè no es distraigués... fen-te caricietes entre les cuixes mentre t'apropaves als ferros; vas fer-me entrar... només la punteta i et vas agafar a la capçalera del llit.... les meves mans només havíen de solcar el teu cos, els costats, els pits.... buscar la teva boca... i vas fer una cadireta perfecte..... amb el suport de la capçalera.... surant, lliscant, prement, batzegant.... i cridant als quatre vents l'explosió de desig compartida....

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Un llacet de veta fina

2008-08-07T09:00:00.003+02:00

En el mirall, veig com a mesura que avança el dia, el sol va vencent l'ombra a la teva esquena sinuosa, i fa brillar les perles de suor que es mouen acompassades i regalimen caient damunt meu. Fa hores que forniquem com a bèsties, en totes les posicions possibles, destil·lant a través dels porus els litres d'alcohol que vam consumir ahir a la nit. He perdut el compte de les vegades que m'he buidat dins teu i de les vegades que has contret tots els músculs del teu cos en orgasmes infinits. Just quan la ratlla entre llum i ombra és a punt d'interseccionar amb la ratlla entre les teves natges, els pits et comencen a tremolar i exprems el meu membre ja encetat, i ens deixem anar a l'hora una vegada més. Exhaustos, caiem abraçats sobre els llençols humits, i evitem parlar per por de caure en la temptació de demanar-nos els noms. No tinc ni la més remota idea de com ens vam trobar ahir a la nit. La meva memòria només és capaç de recordar els nostres cossos en sincronia salvatge, i estic convençut que a tu el passa el mateix.

M'alço del llit amb les cames tremoladisses, obro la nevera i faig un llarg glop de llet directament del cartró. Encara sense parlar, te n'ofereixo i amb un gest gairebé imperceptible refuses l'oferiment. Entro a la dutxa, i els records de la nit, sorprenentment em fan alçar de nou, i encara sóc capaç de provocar-me un darrer orgasme.

Quan surto sóc un home nou. Trec el nas per l'escletxa oberta de la porta i veig que ja no hi ets. Recullo els llençols per posar-los a rentar i cau a terra un tanga breu, de seda blanca, amb encaixos discrets però sensuals i un llacet de veta fina. M'omplo els badius de la teva olor mentre recullo dos cabells negres de la teva llarga melena que has deixat al meu coixí. Els plego junt amb les calcetes i ho guardo tot al tercer calaix de la tauleta de nit, com faig tots els matins des del matí que te'n vas anar mentre era a la dutxa.

**********************************

Fa uns dies vaig rebre, orgullós, la invitació per publicar relats eròtics a La Cuca. Per començar us deixo aquest text que vaig publicar a La cullerada el 22 de febrer. Espero que us posi ben calents i calentes.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Estius a la pell

2008-08-03T18:30:00.011+02:00

Imatge de google

Hi ha una època de la nostra vida ,màgica. Hi ha èpoques, etapes i franges de descoberta. Ens descobrim i descobrim l'altre/l'altra. La curiositat és innata a la persona.

Primer descobrim, després ens enriquim, augmentem i gaudim amb tot allò que ja coneixem.

L'estiu propicia les trobades. Els cossos es mostren a la llum. Es desperten. És una època d'experimentació. Els adolescents es fan homes i dones. La seva pell muta, el seu cos també.

Sembla que la temperatura ajudi a florir. Potser és així.

És fàcil encuriosir-se pel sexe contrari però, també és fàcil encuriosir-se pel que tens a prop...

******

" Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments d'indiferència, amb tendresa i amistat i orgull, i sense fidelitat. Suposo que el nostre amor va ser com el de tantes altres parelles, heterosexuals o homosexuals, però per a nosaltres era un amor únic, superior, magnífic, diferent; i per a mi va ser una troballa, un esbatanament del cos i del cervell, tot alhora, que em va fer sentir lliure per primer cop a la vida. I feliç."

Tallats de LLuna - Maria Antònia Oliver - Edicions 62

******

Amb les toballoles nuades a la cintura les dues amigues sortien de la dutxa. Els pits turgents, la pell colrada i el desig a l'aire...

Aquell estiu havien constatat que els nois de la seva edat eren matussers i maldestres. Tenien una pressa desmesurada per a la seva pròpia satisfacció i a elles això els desagradava.

Pensaven, somiaven amb la tendresa. Amb recorreguts imaginaris descobrint un altre cos. Sense pressa. Olorant el baf de l'excitació. Amotllar les mans a cada corba. Percebre la tibantor d'una pell novella, jove, tersa... Com la d'elles. El plaer palpable.

Però els nois de la seva edat tenien pressa... Massa pressa... Bé, els que havien tastat... Companys de classe que només els miraven el pitram i amb quatre moviments maldestres perdien el món de vista.

Ni paraules dolces, ni mirades còmplices. Pressa per començar i pressa per acabar...

Una d'elles li ho va explicar a l'altra:

_ Trobo a faltar el tacte delicat d'unes mans com les meves...

I es van deixar acaronar entre la incertesa i la descoberta del moment, amb el cos ple de frisança.

Va ser el temps i la calma mesurada que les va portar a identificar aquelles tremolors... Respostes al tacte quasi imperceptible d'uns altres dits, d'unes altres mans, d'un altre cos...

Novell, jove i ters com el seu...

Cibersexe i comunicació

2008-07-29T15:30:00.000+02:00

La setmana passada vam organitzar una quedada al xat de la Cuca.

He estat uns dies de vacances i pensava que entremig algun o alguna dels assistents en faria una crònica o una valoració.

Jo, estic molt content de com va anar: ens vam trobar en diferents moments fins a 25 usuaris diferents (potser alguns més) i en moments de màxima concurrència vam arribar a ser 14 usuaris alhora a la sala general.

El xat començava a les 10 de la nit. Poc a poc, va anar entrant gent: alguns procedents del fòrum de sexe en català; altres... eren blogaires que van tenir el detall de respondre a una convocatòria d'aquesta mena encara que no en siguin usuaris habituals.

Moltes gràcies a tots i totes per assistir-hi, per ser tant amables amb els altres usuaris, per voler passar una estona agradable...

No va ser una nit de calentura desenfrenada. De fet, es tractava de fer una festeta i que cada un es pogués expressar com volgués. Durant quasi tota la vetllada -o l'estona que hi vaig ser que va durar fins cap a les 12 per part meva- hi va haver entre 3 i 4 noies, cap de les quals o no tenia càmera o no la va voler endollar. En cap moment vaig llegir que ningú es sentís incòmode per aquest fet. Tot i que, clar, als nois ens hauria agradat veure una mica d'epidermis femenina...

Tinc la sensació de què vam estar prou a gust. Sense necessitat de fer explícit si algú estava prou excitat com per a masturbar-se. En altres ocasions si que s'ha explicitat aquesta situació, però cada dia és diferent, oi?

Sé que després de la festeta alguns usuaris que hi van ser han repetit. La finalitat del xat de la Cuca és precisament aquesta: que les persones es puguin sentir còmodes en un xat que no és multitudinari, on sovint trobes persones amb qui poder parlar de qualsevol tema -també de sexe i d'erotisme- i que si vols puguis endollar la webcam sense necessitat de donar la teva adreça de hotmail o de yahoo.

Un espai lliure, per a gent lliure ...

******************************

(relat. ficció lletra-elitzada de diferents moments viscuts. les fotografies són captures de pantalla de diferents xats -no es corresponen a la festeta del 22/07/08- i són de l'arxiu particular del gatot_X)

Després de llegir-te
volia sentir-te...

Vas voler endollar la teva cam
i vaig entrar a la teva cambra
mentre d'altres t'observaven
mirant-me als ulls.

Em somreies i ens parlaves,
a tots i a cap,
et fregaves el muscle i el coll
respiraves....

A l'altra banda de la pantalla
les mans abandonaven teclats
per lliscar en el teu cos que era el seu
per interpretar cada gest
com si fos només per ells...

Vas deixar la cigarreta al cendrer.
Com qui no vol et vas alçar;

lentament et giraves d'esquena
i t'enfilaves de genolls a la cadira;

el vestit anava pujant cap a la cintura
i el teu cul, rodò, esplèndid,
es mostrava com una sortida del sol,
esperada, desitjada...

lentament, com els astres en moviment...
onejant cada natja...
obrint poc a poc el solc del plaer,
exhibint el que mai podrem tenir...
i fent desitjar i embogir.

*******************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Xat i cibersexe

2008-07-21T14:50:00.000+02:00

Quasi tothom que ha passat per aquest blog deu haver vist alguna vegada que a la barra de la dreta hi ha un requadret blanc on es pot posar un "nick" (pseudònim) i accedir a un xat.

El blog de la Cuca al Cau -i el xat- els realitzem i coordinem de manera totalment amateur: ningú cobra res ni per publicar ni per passar-se hores al xat. Per aquest motiu, perquè no és una feina retribuïda, no tenim la constància ni la obligació d'actualitzar ni de ser presents al xat.

Ens hi dediquem quan podem i en tenim ganes; entenem que entrar a un xat i no trobar-hi gent per xatejar és poc atractiu i força desmotivador per tornar-hi. Però ja hem explicat altres vegades què en pensem del cibersexe, dels xats amb possibilitat d'usar la webcam i/o el micro i de les característiques pròpies del nostre xat.

Algunes temporades el xat ha estat molt actiu i, entressis a qualsevol hora hi trobaves dues o tres persones sempre. Alguns dies ens havíem arribat a trobar junts fins 8 o 10 persones alhora i van ser temporades que ho vam passar força bé. Després... tothom té la seva vida, la seva feina i les seves obligacions personals i no sempre és fàcil tornar a coincidir.

Diuen que a vegades és més fàcil "convocar" una festa en dia i hora determinats i així qui vulgui sap que podrà coincidir amb altres persones amb interessos o curiositat semblants.

Per això... uns quants hem quedat en poder-nos "veure" al xat de la Cuca demà

dimarts 22 a partir de les 10 de la nit

i fins que la cosa duri...

Per saber com funciona tot plegat, passeu abans per les explicacions tècniques.

I per a qui tingui encara una certa prevenció... la meva experiència és que en altres xats (els que conec en castellà...) sovint hi trobes el típic personal que s'amaga en l'anonimat per a mostrar-se groller; per sort, al xat de la Cuca només en algun cas puntual hem necessitat expulsar alguna persona per no guardar un cert respecte cap als altres: la norma general ha estat sempre poder parlar de qualsevol cosa amb sentit comú i amb respecte. Esperem que això continuï igual i que poguem seguir passant-hi bones estones plenes de somriures.

Us convidem doncs a participar-hi i a fer-ho saber a les vostres amistats, ciberamors, ciberamants, ciberconeguts i cibersaludats... i us recordem que el xat és obert 24 hores i 365 dies a l'any, per a parlar preferentment en català d'erotisme, però també obert a qualsevol tema i a persones que s'expressin en altres llengues sempre que respectin el català.

*******************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Joana - Contrastos

2008-07-20T00:08:00.000+02:00

El mes passat vam publicar -amb consentiment de l'autora- un post eròtic publicat en un blog no específicament eròtic, el de la Rita. Avui continuem de la mateixa manera amb una altra bloguera que, en aquest cas, si que ens té acostumats a despertar-nos sensualitat i erotisme tot i que el seu (els seus) blog (s) no és tampoc només d'erotisme: la Joana. El 12 de Febrer del 2007 va publicar "Contrastos" al seu blog antic.

Hi ha molt d'erotisme als blogs...

Contrastos

El matí del dissabte s'ha despertat grisós, un pèl rònec, humit. Només d'obrir els ulls, se m'has fet present.

No és una hora habitual però m'he desvetllat.

Quan em llevo necessito fer un cafè calent, fumejant, perfumat. El cos me'l demana.

He gosat trucar-te.

_ Encara tens aquella cafetera exprés que fa el cafè espès i negre?

T'he desperat. Ho he notat. Els dissabtes al matí mandreges. Allunyat de les obligacions laborals, romansseges sota els llençols...

_ Passaré per la fleca on fan aquells cruassants que tant t'agraden... I tu pots preparar el cafè... sense presses... mentre vinc.

M'he dutxat. Una dutxa ràpida. Una mica neguitosa. No acostumo a esmorzar fora de casa...

Un cop de secador i gomina als cabells, desodorant, unes gotes de perfum... una crema hidratant de color i un toc als llavis.

M'he vestit apressadament... Com si el temps se m'escapés... No volia fer tard...

M'he posat el xandall de mudar, un de blanc que serveix per estar per casa, còmode, d'un blanc impecable i a sota, un conjunt blanc, en contrast amb el dia grisós... I una suadera blau marí.

Els primers cotxes es despertaven pels carrers, les fleques acabaven de pujar les persianes i l'olor de pa recent fet m'ha envaït.

_ Sí, dos cruassants de mantega. Una barra rústica, per casa...

La flequera amb cara de son s'ha sorprès al veure'm tan d'hora.

_ Avui ... no treballes?

_ No... Avui lliuro...

_ Bonic xandall.

_ Gràcies Mercè...

Em notava les galtes calentes. La pell, també... Semblava que el dia no seria assolellat.

He trucat el timbre amb el cor accelerat. Feia dies que no ens veiem...

L'olor del cafè m'ha rebut quan has obert la porta. T'acavaves de dutxar. El baf sortia de tu, càlid i perfumat... sota el barnús.

Una abraçada.

_ Tinc el cafè fet.

_ I jo porto els cruassants.

No hem arribat a la cuina. Al passadís m'has empès contra la paret i les teves mans han resseguit els meus pits; La teva llengua , la meva cara, el coll...

Una barreja d'aromes, de xampús i de cafè. El gust del despertar. La pell, tèbia, ansiosa... El cabell mig moll, embullat en un joc de dits i el desig, als ulls.

M'has portat fins a la teva habitació entre besades i pessigolles. El perfum del cafè ens perseguia i la teva olor, enganxada als llençols. Encara conservaven l'escalfor del teu cos, dels teus somnis, dels teus anhels... i despertars...

El xandall i el barnús, al terra. Com si el temps se'ns acabés...

Unes embranzides ens han despertat tots els sentits.

Ens hem arraulit amb les cames entrellaçades. El galop del cor assossegant-se.

M'has portat l'esmorzar al llit...

A mig matí m'he fos amb el brogit del mercat. He fet la compra de la setmana... mentre el dia ha continuat gris...

**********************

I encara, el 16 de setembre del 2007, la mateixa Joana ens va fer un altre regalet eròtic, aquest poètic:

Nus

Si em lligues que sigui amb tu

Si em nues fes-me un llaç

Si m'abandones... deslliga'm

Si sóc un regal per a tu ... Ves desfent la llaçada ben a poc a poc

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

un estiu calent

2008-07-11T19:08:00.001+02:00

Feia temps que no anava a l'Escala. De jovenet hi havia anat moltíssim perquè hi respirava un aire com illenc... les nits que semblaven de llibertat al Marocco i que acabaven a la platja que hi havia a tocar, difuminades en núvols d'alcohol, sexe i fum...

Aquella nit vam tornar al poble perquè un vell conegut havia obert un restaurant, petit, intimista: un altar del peix fresc.

No m'agrada menjar peix per obligació. Deu ser allò d'anar contra la norma catòlica, en altres temps tant quotidiana, d'haver de menjar peix cada divendres per quaresma. A part d'això, de petit ja havia tingut algun ensurt amb les espines i em malfiava d'aquella menja que no es podia endrapar amb confiança.

Va ser amb el temps que vaig aprendre a distingir gustos i textures; a saber que no tot el peix és igual -com no ho és tota la carn- i que hi ha ocasions per a tot, i sobretot per a fer descobertes pel paladar.

Aquella nit, deia, vam anar al restaurant de'n Pere. Ell es guanyava la vida fent de pescador. Tenia un amic que acabava de sortir d'una de les primeres fornades de l'escola d'hostaleria i tenia també la disponibilitat d'un local recollit, amable i equipat. No s'hi va pensar gaire.

Hi vaig anar amb una amiga. El restaurant només disposava de 6 taules -no hi havia més espai físic- i l'ambient era molt agradable. Una llum esmorteïda permetia una visió perfecte de la taula i dels plats i, alhora, creava un clima relaxat on poder parlar acompanyat d'una suau música marinera.

Dues taules eren ocupades per grupets desaparellats d'anglesos. Dos trios de diferent gènere: la taula més propera d'on vam seure acollia una noia, rossa amb el cabell curt com un vailet, acompanyada de dos nois que es desfeien per complaure cada gràcia que deixava anar, cada gest, cada mirada...; a l'altra, dues mosses -una pèl roja i l'altra morenassa- reien les gràcies a un guaperes de platja que volia ser el gall del corral.

Vam demanar, després de les salutacions prou afectuoses amb en Pere, la dona i el cuiner. I mentre assaboríem un cava es va encetar un joc de mirades i gestos.

La rossa i el guaperes anaven marcant territori, feien el seu paper. I jo em sentia amb la llibertat de saber-me a casa.

Mentre conversava amb la meva amiga vaig adonar-me'n de reull com la rossa es treia les calces. Com qui no vol la cosa. Allà a la taula. Els vailets que l'acompanyaven no se'n van adonar. Però ella em va mirar mentre les posava a la seva bossa. I després va mirar al gallito que també la havia observat.

Va posar el peu esquerra en una de les barres de fusta de la cadira que tenia al costat. I es feia aire amb la faldilla permetent-me una visió clara del seu entrecuix.

Hauria estat una descortesia per part meva fer més cas d'aquesta noia que de la meva parella i, alhora, hauria donat signes massa evidents del desig que em provocava. Així que vam seguir la conversa uns minuts i em vaig disculpar per anar a rentar-me les mans al lavabo.

Vaig entrar un moment a la cuina -si, ja sé, quan hi ha confiança...- i en Pere, quasi sense demanar-li em va passar una papela perquè em fés un tiret de coca. En entrar al lavabo, la rossa ja esperava fent veure que es rentava les mans i es refrescava l'escot...

-Ets molt bonica...
-Sorry... I can't speak italian, but it sounds lovely (o alguna cosa així va deixar anar...)
-It's not italian... it is most hot

Vaig entrar al vàter i li vaig ensenyar la papela:
-vols que fem un tiret?

Vaig preparar les dues ratlletes sobre la tapa del vàter mentre ella em descordava els pantalons i s'amorrava a la cigala...

-vine... - li vaig oferir el bitllet de mil enrotllat i la vaig deixar triar...

vaig guardar dos caps de ratlla una mica separats... em vaig mullar un dit a la seva figa i el vaig empapar amb la coca: abans no es fes pasta, ja lliscava pel seu clítoris; l'altra punta, la vaig posar al cap de munt de la meva cigala tot fregant les galtes morades...

el seu vestit va anar de pet a terra; i mentre m'amorrava als pits, la cigala feia cercles a la seva entrada, estimulant aquells llavis golosos... els de fora i els de dins...

va ser un clau ràpid... o així m'ho va semblar; però en tornar al menjador, tant la meva parella com els dos paios feien uns morros que van durar fins les postres.

i al gallito no se'l va sentir piular gaire mes...

Genesis-Follow you follow me

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

tacte eròtic

2008-07-09T18:00:00.002+02:00

què percebem com eròtic?

he descobert fa molt poc una ballerina... Sylvie Guillem.

No sóc gens instruït en dansa, ni en música ni en moltes arts... sé que hi ha coses que les veig, les sento, les toco, les assaboreixo ... i em desperten plaers sensitius, alguns ni tan sols imaginats... em desperten curiositat i ganes de viure, de sentir...

imagino que cada manifestació de l'art desperta sensacions i visions particulars ben diferenciades a cada persona que les tasta, les observa, les gaudeix...

voldria donar pistes... però prefereixo que qui pugui, les gaudeixi...

Modern Dance - Wet Woman - Sylvie Guillem

i en trobareu moltes més al youtube...

re-editat...
una pàgina on donen, molt millor que jo, informació sobre Sylvie Guillem: Danza Ballet.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Webcam i intimitat

2008-07-01T19:18:00.002+02:00

Quan algú "penja" alguna cosa a internet hauria de saber que des d'aquell moment allò deixa de ser seu per passar a ser "propietat" de tothom... si més no, de tothom que pugui trobar-ho d'alguna manera!

Però què passa quan algú connecta la webcam i s'aïlla del món? Aquest algú pot no saber que algú més de casa podria afegir-se a la seva festa particular...

ja sabeu, doncs... si no voleu compartir, tanqueu la porta! :P

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

paraules eròtiques

2008-06-27T12:50:00.000+02:00

De tant en tant es van obrint blogs més o menys eròtics, més o menys pornogràfics, en català, i alguns duren més temps i d'altres tenen una existència molt limitada en el temps.

Hi ha, però, molt d'erotisme a la bloguesfera catalana; quasi tots els blogs que visitem sovint han fet, en algun moment, un o alguns posts amb més o menys càrrega eròtica. Perquè? doncs perquè som persones i l'erotisme forma part de la nostra vida...

Recordo haver llegit alguns posts eròtics en blogs no específicament monogràfics sobre aquest tema, que m'hauria agradat haver escrit jo. Alguns, s'han perdut perquè el blog ha tancat i el seu autor l'ha esborrat. És una llàstima, tal com jo ho veig, negar el plaer de la lectura que sempre és reinterpretat pel lector.

Recentment, la Rita ens va -em va- sorprendre amb un post que no esperava veure al seu blog. Va ser una sorpresa molt agradable. Li he demanat permís per a reproduir aquí el seu escrit i ha tingut l'amabilitat de concedir-me'l.

Gràcies Rita.

Espero en el futur poder seguir publicant aquí -amb el permís dels autors- els posts que siguin mostra d'erotisme en català publicats en altres blogs. Si n'heu fet algun i no l'he vist... feu-m'ho saber, eh? :)

**********************************

La darrera trobada
post publicat per Rita al blog La meva illa roja
el 17 de Juny de 2008

Feia temps que no es veien, ho tenien complicat, però havien trobat una data, passarien la tarda junts.

Quan es van veure, van tenir feina per no engrescar-se del tot, quin desfici! Les boques, les mans, els cossos, semblaven imants... Van fer un mos i de seguida van anar allà on havien de passar la tarda.

Feia tant que no es veien que tenien pressa, molta pressa, i tot van ser corredisses, no es van entretenir gaire en jocs, ni en preliminars, no podien perdre temps: els cossos tornaven a semblar imantats i de seguida es van encaixar, mai millor dit, com un cargol a una femella.

En tenien ganes, moltes ganes, feia molt que no havien pogut estar junts, i els cossos ja no podien estar més l’un sense l’altre.

Un cop calmades les primeres emocions, es van deixar caure i es van endormiscar, tapats, perquè ell sempre tenia fred als peus.

Sempre era així, després hi tornaven, apagats els primers focs, amb més tranquil·litat i les mateixes ganes, amb jocs, amb carícies, amb fantasies, i tornaven a gaudir dels plaers del sexe i de la comunió dels cossos.

Però aquell dia va ser diferent. Ell tenia pressa, es va vestir i va marxar. Ella, també en tenia, es va donar una dutxa, es va vestir de nou i va marxar: havia quedat.

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

el pedraforca eròtic

2008-06-17T03:10:00.000+02:00

Fa alguns anys -no gaires- sortia amb família més o menys propera quan en teníem oportunitat, i miràvem d'anar coneguent país. Quasi sempre que podíem, aprofitavem un cap de setmana llarg o un pont per anar de càmping.

Un cunyat tenia una roulotte (caravana) i, com si d'un vaixell es tractés, aprofitàvem l'espai disponible per fer-hi vida dues parelles i la mainada.

Una d'aquestes excursions va ser al Berguedà. De fet, vam repetir dues vegades més perquè és una comarca que paga la pena.

M'hi ha fet pensar un premi que l'estripanits ha concedit a aquest blog.

Un premi que va crear l'striper per celebrar el seu primer aniversari com a blogaire.

Vam anar a un càmping del berguedà des d'on hi havia una bona vista del Pedraforca. Algunes muntanyes, per a mi, semblen vives i evoquen un munt de sensacions. Potser em direu pervertit, perniciós, calent mental, viciós o... però què vols? és mirar aquesta muntanya i la seva enforcadura i no puc deixar de pensar en els llavis majors del sexe d'una dona, en la seva escletxa sucosa que m'espera...

Vam arribar el dissabte de bon matí i, un cop muntat l'avancé i tots els complements "imprescindibles" per fer una bona estada al càmping, encara quedava una estona abans no fos l'hora de dinar.

Quasi tots volien anar a estirar les cames i fer una mini excursió pels boscos dels voltants. El més petit dels gatets encara no caminava i anava amb cotxet i vaig preferir quedar-me a familiaritzar-me amb els serveis que oferia la instal·lació -era el primer cop que anàvem a aquell càmping-, comprar quatre coses que feien falta pel dinar i alliberar-me d'una excursió que no em venia de gust.

Els altres van marxar. Vaig voltar amb el cotxet i vaig trobar les instal3lacions bàsiques: lavabos, lloc de rentar plats... i després vaig anar fins a l'edifici central on hi havia una botigueta, bar i centre d'informació.

Estava distret mirant uns fulletons davant un mapa de la contrada quan algú, sense adonar-se'n em va trepitjar. Era una mama que feia marxa enrera també amb cotxet i també distreta no m'havia vist.

-Ai... quin greu... perdone, de verdat, ha sido sin queriendo...
-no dona... -amb un somriure- no ha estat res...
-no, de veritat... és que no me n'he donat compte.. anava distreta...
-doncs... per això són les vacances, oi? per distreure's! :)

Encara vam coincidir a la botigueta i vaig tenir -vam tenir- ocasió de poder-nos observar. No crec que arribés als trenta i la vaig veure que comprava banderilles amb cirereta i cerveses...

-ideal per un vermuth, eh?

Em va somriure i després de pagar el que havíem comprat ens vam despedir amb un a reveure.

El petit va dinar, que ja era la seva hora, i vam anar a fer una altra volta i jo a aprofitar per anar al lavabo. Tornant es va adormir i vaig trobar la noia d'abans a fora de la seva caravana donant el dinar a la seva pubilla.

-Ei... hola de nou... m'acceptes una cerveseta per la trepitjada?

Podia dir que no?

Vam fer una mica de conversa d'aquelles de presentar-se... devia sonar tant avorrit que la seva filla també es va adormir. Em va dir que anava a buscar les banderilles i la cervesa... Va treure el nas per la porta de la caravana i em va demanar si la podia ajudar a obrir el pot. Com totes les caravanes, l'espai era reduït... i el contacte físic imminent... en obrir el pot, una mica d'aigua se'm va vesar per sobre el pit (anava sense samarreta) i ella en adonar-se'n va agafar un tovalló de paper per eixugar-me... amb tant mala pata que en fer-ho també es van vessar les cerveses, que ja tenia obertes, pel damunt dels dos cossos...

-ohhh quin desastre que sóc!....
-mmmm... hi ha desastres que s'arreglen sols, eh?

Em va mirar, em va somriure... i en fixar-se en els llavis va deixar de somriure per obrir els seus i tancar els ulls... vaig deixar el pot de banderilles sobre la pica i li vaig passar un dit encara moll per la forcadura dels llavis de la boca, suaument, a poc a poc... i poc a poc va sortir la punta de la llengua per assaborir-ne el gust. L'altra mà va buscar l'esquena a l'alçada dels malucs per apropar-la... i treient el dit dels seus llavis ens vam besar.

-això... és una bogeria... no hauríem...
-ssssss...... vine... la vaig apropar una mica cap a la dreta, cap a la finestreta... - mira, els nens dormen i no es veu ningú.... em deixes fer?

Li vaig besar el coll i els pits davallant cap a la panxa; i les mans van fer baixar la calceta del bikini més enllà dels turmells... ajupit, una cama va passar per sobre del meu muscle i em vaig amorrar a aquell pedraforca sucós que m'esperava... no hi havia gaire temps però si moltes ganes...

en aixecar-me ens vam besar de nou i em va xuclar els seus propis sucs de la boca; la vaig fer girar d'esquenes...

-vigila que no vingui ningú, eh?

i vaig deixar que la cigala recorrés i foradés aquella vall profunda... mentre teníem cura dels nens i de possibles sorpreses familiars.

**********************************

M'agradaria regalar aquest premi, que és per blogs escrits en català...

a la Caliope, perquè se'l mereix...

a l'skorbuto, que fa una feinada i que compartim força coses, si més no en idea...

i a la Rita, que només de llegir-la, s'aprèn molt de català...

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

amorrallada anal

2008-06-11T19:07:00.001+02:00

Ja han passat alguns dies... i encara et sento dins meu, enganxada a mi, estimulant-me...

te'n recordes, oi? si, m'has dit com et va agradar, com vas gaudir fent-me gaudir...

em vas fer tombar panxa avall, amb un petó als llavis, amb un xiuxiueig a l'orella... volies que em relaxés, que em deixes fer, volies donar-me molt més plaer encara del que m'havies estat donant tota la tarda...

em vas apartar els rínxols a banda i banda del coll per poder-me besar el clatell mentre les teves mans jugaven amb els cabells; les teves mans em treballaven l'esquena i la teva boca, els teus llavis, la llengua, la barbeta... lliscaven avall...

em vas engrapar les natges i vaig sentir el teu alè i la humitat de la teva saliva sobre els ronyons; poc a poc, sense urgències, vas anar endrapant cada natja, regalant-me un dolor plaent en cada mossegada... em vas fer obrir les cuixes per situar-te bé i accedir sense dificultat a la soca dels ous... mmmm... notar la dentadura clavant-se al perímetre exterior i la pressió de la llengua sobre el canal seminal em va fer extremir de gust, i quant em vas tenir ben ensalivat, vas començar a ascendir entre les galtes del cul llepant cada centímetre... et noto encara, passant de l'una a l'altra, amorosint-me, palpant la reguera a les palpentes amb la punta de la llengua primer... amb tota la seva amplitud després...

centímetre a centímetre, recreant-te en els detalls, omplint-me de sucs i de pressions amb el nas i la barbeta, amorrant-te tota, notant les teves galtes incrustades en les meves... i encara... quan pensava que no em podries excitar més... fent-me "pedorretes" amb la boca, com qui les fa a la panxa d'una criatura... quin plaer els teus pets bocals provocant espasmes al meu entrecul...i una i dos i tres vegades... menjant golosa i retardant el moment de follar-me el cul... i jo ansiós per rebre't... i rebent a cada impuls onades calidoscòpiques de plaer que em feien desfer-me...

incapaç de reaccionar amb la resta del cos, més relaxat que mai, només el meu anus et sabia besar com una boca amb vida pròpia... el notava buscant els teus llavis... la teva llengua... el teu nas que em foradés... i vas arribar-hi i encara el vas fer patir abans no et pogués tenir... temptejant-lo amb petites envestides... besant-lo com qui prepara la morrejada, fins que t'hi vas amorrallar i en notar la seva resposta besadora... ja no vas poder parar...

quin desfici!!! encara ara... et sento amorrallada, xuclant-me, besant-me, follant-me.... i m'agrada tant...!!!

(avís pels nois i noies escrupolosos, novells en aquest tema o encara amb tabús: aquesta és una experiència real i altament gratificant per a qualsevol persona predisposada a rebre plaer o a donar-ne; qui vol prejudicis encara...?)

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

pètals en flor

2008-06-05T22:37:00.000+02:00

no me'n puc estar...

una mà busca els teus pits... l'altra et descorda els texans i les dents et ressegueixen el perfil de sota l'orella fins al muscle... noto com t'estremeixes... com s'ericen els porus de la pell...

els pantalons davallen just fins a sota genoll... i el tanga baixa amb ells... busques a les palpentes on recolzar-te i trobes la taula baixa del menjador...

la meva mà acompanya ara la teva espinada vinclant-se avall...

trec la cigala obrint el pantaló i deixant-lo caure... la punta llisca suau cap al teu cau... humit, palpitant, desitjós.... només la punta, només el capullo entrant, sortint, entrant, sortint...lliscant... entre abraçades amoroses...

des del darrera veig els pètals del teu cul que em criden... em reclamen... no me'n puc estar... engrapo el cos del meu membre i el condueixo xop de tu cap a l'entrada fosca...

fotografia d'alex krivtsov trobada a cu-cu

et sorprens, em sorprenc... cedeix obrint la porta sense més preàmbuls... sense més lubricants... i en entrar... ai...... un ai suau, conscient... dolorós... però ja és a mig camí... i llisca suau endins, omplint un espai de noves sensacions...

ja és tota dins teu... entra i surt sense aturador... t'agafes a la taula, però no sents la taula... em sents dins teu com no m'hi havies sentit...

m'escorreré dins teu... em deixes?... si, si... fes-ho...

gemegues... sé que no et faig mal.... no tant com perquè no gaudeixis... t'engrapo fort els malucs... m'endinso encara una mica més... t'obres tota, tota tu.... i em reps entre onades de plaer... buidant-me, per primer cop... dins teu...

i entenc sense saber-ho, com es pot mesclar el riu i el mar...

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Sexe domèstic

2008-06-03T03:17:00.003+02:00

Quan et quedes a casa i penses que has de fer dissabte...

que hauries d'endreçar, treure la pols, passar l'aspiradora...

i estàs sola i tens temps per tu... segurament alguna vegada t'han passat pel cap fantasies...

i t'has posat davant l'ordinador... i t'ha quedat la feina per fer...

però què passa quan se t'acut posar una mica d'imaginació provant el que pot arribar a succionar una aspiradora?

ho has fet mai, així? (eps... els nois també ho poden provar, eh?)

*********************************

Si t'ha agradat,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

A l'hospital

2008-05-27T12:45:00.000+02:00

Fa temps vaig explicar una situació que per a mi en aquell moment va ser extraordinària. Una desconeguda em demanava que em quedés amb ella a viure després de poques hores d'haver-nos conegut.

Li vaig dir, i era veritat, que l'endemà m'operaven d'un peu. Va ser una operació complicada, llarga i amb problemes. Us estalviaré els detalls. Però el que havia de ser un mes i mig de guix es va convertir en 4 mesos enguixat i dos més sense posar el peu a terra.

Els primers dies hospitalitzat van ser prou plaents. Vaig tenir la sort d'estar en una habitació individual, la número 103 d'una cèntrica clínica gironina. Amb una finestra que donava a un pati interior, a poca distància del llit i que em permetia usar-la de cendrer. Amb visites d'amics i amigues que em cuidaven. Especialment una amiga infermera, que en aquell moment treballava amb un dentista, que em va venir a fer companyonia un munt de nits fora de l'horari laboral.

La T. era una noia molt especial. Amb uns ulls clars que fonien. Amb un somriure franc i una conversa agradable i sincera. Quan era joveneta, havia militat al PSAN i teníem molts records semblants i alguns coneguts compartits.

Mentre vaig estar a la clínica em va venir a veure cada nit. Venia a fer les postres amb mi encara que no hagués sopat. Em demanava com em trobava, em feia fregues a les cames, a la panxa, a l'esquena... em donava ànims en el procés post-operatori... I em va fer descobrir les possibilitats de tenir activitat sexual al llit i al lavabo d'un hospital.

La primera nit després de la operació no vaig voler que ningú de la família es quedés a fer-me companyia. Es van quedar fins que vaig haver sopat -a la clínica el portaven a quarts de nou del vespre, el sopar- i després se'n van anar.

A quarts d'onze vaig sentir que s'obria la porta de l'habitació. Quedava mig amagada per la paret del lavabo i, d'aquell racó, vaig veure aparèixer el somriure de T.

Es va apropar a fer-me dos petons mentre s'asseia al llit. La meva mà va anar a buscar directament el seu maluc i mentre ens besàvem va baixar cap a la seva cuixa. Em va mirar somrient, va tombar el cap per mirar el llençol a l'alçada del meu pubis i em va dir... "veig que la operació no t'ha afectat gens ni mica, eh?".

Va apartar el llençol cap a baix, a poc a poc... em va resseguir la panxa amb un dit, acaronant-la, quasi sense tocar-la, baixant fins a trobar la punta de la cigala que ja apuntava al nord. El dit es va tornar mà i la va encerclar de la mateixa manera, quasi sense tocar-la... baixant lentament cap als ous. Va acostar-hi la boca, asseguda encara al meu costat, mentre la meva mà ja buscava l'interior de les seves cuixes. Vaig fer el gest d'incorporar-me i em va posar l'altra mà al pit: "estàs malaltó i no has de fer esforços... que no t'ho ha dit el metge?"

Es va posar el caparró de la cigala entre els llavis mullant cada plec, cada galta amb la llengua... deixant lliscar la saliva suaument i pressionant quasi sense moure's. Si. Sentia un gran plaer però concentrat en només un trocet tant petit.... la resta de la cigala també volia ser tocada, palapada, llepada, engolida...

Es va llevar i es va treure el tanga deixant-se la faldilla posada.

-"tens el peu ben posat? no et pressiona res?"

Es va encamallar sobre meu arremangant-se la faldilla i, com qui agafa el canvi de marxa del cotxe, va dirigir la meva cuca cap al seu cau, convidant-la a entrar primer només una mica, suaument... després, amb un moviment llarg de malucs la va fer entrar tota.

-"no, no et moguis encara... espera..."

Em mirava amb ulls riallers de dalt estant. I jo notava com em premia per dins, com em munyia amb moviments dels seus músculs interns. Em semblava sentir-me créixer encara dins seu... i allargar-me... es va adonar que no podria aguantar gaire més...

-"va... ara, si... deixat anar..."

Li vaig agafar els malucs i només vaig poder apretar-la una mica més cap a mi abans d'escòrre'm generosament...

Al cap de pocs minuts -eren al voltant de les dotze- va venir una altra infermera, aquesta de la plantilla de la clínica, a fer les comprovacions de pressió, temperatura... quan va entrar ja estava tot endreçat, el lençol al seu lloc... però vaig adonar-me'n que va percebre alguna flaire molt concreta. Ens va mirar amb un somriure còmplice.

-"necessites alguna cosa? .... mmm... em sembla que no, que estàs perfectament...."

La T. cada dia em venia a veure. I cada dia em cuidava amb tendresa. Quan en vaig sortir, al cap d'uns 15 dies, vaig anar a casa limitat en les possibilitats de desplaçaments. No podia conduir, m'havia de desplaçar amb crosses... i, sobre tot, els primers dies es feia feixuc qualsevol tasca domèstica com anar a comprar, entrar a la dutxa, vestir-se...

I mentre va durar la recuperació ens vam anar veient i em va seguir cuidant.

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

ment-sensacions

2008-05-20T00:30:00.001+02:00

El dissabte passat, 17 de maig, es va presentar a Vallromanes el llibre en paper "La catosfera literària 08 - primera antologia de blogs en català".

No hi vaig poder ser... així que no em busqueu a la foto. Els cronistes-blogaires que sí que hi van assistir diuen que es van sentir molt ben acollits en un acte organitzat per Toni Ibañez.

Aquest blog - La Cuca al Cau - va enviar un text, un post, que vaig escriure el 14 d'abril de l'any passat: Erotisme en la paraula. No tenia cap esperança que el tinguessin en compte ni que pogués ser seleccionat entre tants i tants bloguers com hi ha que escriuen molt millor que jo.

Però, pel motiu que fos, va ser un dels triats. I no sols això. Un ocellet m'ha dit que l'actor Jaume Comas va fer lectura d'alguns fragments del llibre. I que va començar amb un tast del que va enviar la Cuca al Cau.

Quan ho vaig saber em va fer molta il·lusió. Si hagués anat a l'acte de presentació segurament m'hauria mort de vergonya allà mateix. Però penso que si tant sols, a una persona li diuen alguna cosa les meves paraules... si són capaces de despertar algun sentiment... potser ja haurà valgut la pena escriure-les.

*****************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

ments-turbacions

2008-05-16T16:00:00.000+02:00

No me la podia treure del cap.

Hauria volgut no desitjar-la tant, però qui pot posar tanques al camp? Els que som terra... busquem terra, aire i aigua per sobreviure. No en fem prou amb els iguals. I el desig creixia com un brot nou, amb força incontenible... esquerdant la terra, xuclant l'aigua, buscant l'aire...

Cada instant era un record de les seves formes, de les seves corbes i les seves valls. Un instant nou per patir pensant en com fer més fàcil el seu creixement, més lliure, més plaent...

Per saber que interferir podia torçar la història. Només el vent té dret a lliscar lliurement, com els poetes. Fan, insinuen i deixen fer.

Jo, mortal, tenia ànsia del temps. I el temps s'amorosia en cada carícia. En cada pensament. S'allargassava en cada plaer i es feia interminable en cada dolor.

La vaig mirar del llit estant. Ella em veia des del mirall. El temps es va parar una estona... i vam ser terra i aigua que es barrejaven entre bombolles aerificants... unió d'elements... conjunció de sentiments... amb sensacions desitjades, fent del cos el missatger del tacte.

Així ho vaig viure... així ho recordava... així em ments-turbava amb cada eriçada de pèl... amb cada trempera imprevista, a destemps, dolorosament punyent... no era el cervell que hi pensava: era cada porus de la pell que tenia una ànsia inconcebible... i el cap... no tenia temps ni capacitat per processar tanta emoció...

Aquella tarda havia d'estar treballant però no vaig poder reprimir el desig. Anava sentint "Child in tine" a la ràdio del cotxe. I aliè a la meva voluntat conscient el vehicle va anar agafant els carrers que m'apropaven a la seva casa. Aquell niu d'amor que només alguns dies a la setmana era franquejable.

Vaig aparcar darrera el seu cotxe. Vaig pensar a donar-li una sorpresa i, enlloc de trucar a la porta, vaig passar cap al lateral de la casa mirant mig d'amagat per les finestres. Ningú a la sala, ningú a la cuina. Potser era al pati de darrera parant el sol, vaig pensar.

Alguna cosa em va aturar abans de passar per la finestra de l'habitació de matrimoni. Em vaig ajupir i vaig apropar-m'hi a poc a poc. La vaig veure asseguda al llit, d'esquena a la finestra. Quasi nua... només duia un tanga blanc i semblava posar-se perfum escampant-lo amb la mà.

Imatge trobada a Cu-Cu (segona etapa)

No sabia si tocar al vidre amb els nusos dels dits... vaig pensar que potser la espantaria...

Dubtava... i, llavors, el vaig veure sortir del lavabo amb una tovallola nuada a la cintura. No vaig poder evitar comparar-m'hi... era més jove, tenia els abdominals gens relaxats i semblava més fort que jo...

No era el seu home, el seu marit... un amic nou de qui encara no m'havia parlat?

Es va quedar dret davant d'ella. Va encendre un cigarret. I se la va mirar de dalt estant. Amb un somriure de dominància als llavis. Ella es va aixecar del llit per besar-li el pit, el coll.... la tovallola va caure sola... o la van fer caure. No ho podia apreciar bé des d'on estava. Ella va resseguir el seu perfil amb la llengua baixant per la cintura. Agenollant-se sota aquell exemplar de mascle. Va agafar-li el membre amb una mà, mentre l'altra li resseguia la cuixa i es perdia cap a la seva natja, pessigant-la.

Es va posar la punta de la cigala a la boca i, glopejantla, no la va deixar entrar més enllà fins que va aconseguir una erecció prou ferma. Ara, una mà a cada natja, apretava lentament per fer-lo penetrar-li la gola. Mai m'ho havia fet a mi, així... però jo començava a tenir també una erecció potent, com si pogués notar-la fent-m'ho. Una erecció potent però dolorosa.

Jo, amb el meu desig... havia anat on no tocava en el moment en què no tocava... però era incapaç de moure'm... de deixar de mirar, d'espiar...

Va anar engolint la cigala lentament, dedicant tot el temps del món a avançar mentre aquella polla li creixia a la boca. Intuïa la seva llengua movent-se a banda i banda... avançava sense avançar, perquè el membre anava creixent.

Quan va aconseguir tenir-lo tot dins la gola, encara va obrir una mica més la boca per treure la llengua i permetre una mica més d'espai... li vaig mirar la cara: se'l mirava amb adoració...amb desig, amb un desig tant gran com el que podia sentir jo per ella...

Ell li va posar una mà sobre el cap mentre amb l'altra seguia fumant. La mà del cap va baixar fins a pinçar-li el nas... i va començar a sacsejar la pelvis follant-li la boca. Ella va poder respirar quan el membre va sortir totalment i ell la va besar. Va llençar el cigarret i agafant-la pels costats la va fer tombar boca terrossa sobre el llit.

Li va obrir les natges i va deixar caure un gargaix de saliva sobre el forat del cul. El va recollir amb la cigala i li va clavar d'una sola estrabada.

Quan ella va cridar... va obrir els ulls i em va veure a la finestra mentre jo no podia contenir una ejaculació involuntària. No m'havia tocat en cap moment... però va ser com si ell fos jo... com si jo... hagués perdut pistonada... una darrera pistonada plaent i culpable...

*****************************

Quan en vaig ser conscient, tornava a estar amb les mans al volant, conduint sense saber cap a on.

Era com si despertés d'un somni. Era real el que havia vist? el que recordava? No ho sé. Em sentia culpable de no haver estat jo el protagonista... o d'haver protagonitzat una activitat com a voyeur...

Em sentia dolgut d'haver presenciat alguna cosa que no sabia. Potser... em sabia greu, em feia mal, haver tingut plaer físic mentre em feia mal el que veia...

En tot cas... la cançó tornava a sonar. I em sentia com una criatura mentre em devallaven rierols salats per les galtes...

(aquest és un relat imaginat. qualsevol coincidència amb la realitat... és això, pura coincidència.)

*****************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

masturbacions

2008-05-13T23:57:00.001+02:00

Massa sovint fem servir les paraules sense pensar excessivament en el sentit que els hi donem.

Els homes es fan palles i si ho fan massa sovint se'ls considera "pajilleros". Les dones es fan ditets... però més habitualment es masturben; i si ho fan sovint, és que estan mancades de follar!

Imatge de Albert Levyts trobada a Imagens (segona etapa)

Ei... que no ho dic jo, eh? Poso en una frase un pensament crec que força generalitzat.

Més exemples?

Un home que folla molt i "amb moltes" té una gran sort... és un superdotat... és un supermascle...; si és una dona qui folla molt i amb molts... les ànimes caritatives la veuen com a una malalta ninfómana i en la majoria de casos, homes i dones la califiquen de putón verbenero.

Si un home gaudeix fent cibersexe per xat, telèfon o webcam (o les tres coses alhora) sol ser un depravat, un malalt... si és una dona, és una magnífica famella calenta com no n'hi ha...

Les coses es fan bé si es fan amb "un parell d'ous". En canvi, són una merda si han quedat fetes "una braga".

Ens pesa massa el masclisme, encara?

Donem per fet massa coses quan, probablement, si no vinculéssim el sexe del practicant les podríem pensar de forma molt més natural i menys discriminatòria.

Jo vull pensar que homes i dones no som tant diferents... ni tant complicats ni complicades. I potser si no fóssim tant "permissius" amb el que el llenguatge dona per entès, i ens paréssim una mica abans de pronunciar alguna frase o comentari (o pensar-la) potser ens entendríem més i seria més fàcil gaudir del sexe amb naturalitat.

Follar amb algú... fer-li una mamada o menjar-li el cony implica necessàriament un compromís de fidelitat per a tota la vida? un enamorament boig i passional? Em sembla que qualsevol que llegeixi això - recordo que aquest blog és per a majors de 18 anys i si no els tens hauríes d'estar veient una pel·li de la Warner Bross- ja ha passat per la experiència del primer polvo, i del segon i del tercer... Per tant, sabem que una relació física dura el que dura: les pitjors experiències uns 3 minuts, les més gratificants s'allarguen una mica més, oi?

A què ve tot aquest rollo?

Doncs ve a què no fa gaires setmanes vaig descobrir un blog on es diuen les coses pel seu nom. Sense -m'ha semblat pel que he llegit- massa condicionants prèvis. M'agrada com Lucrècia de Borja enfoca els temes. El blog és "Les dones no som tant complicades..."

No sé si la Lucrècia és una dona o un home, o una parella com va resultar el cas de la Mireia. No sé si és un personatge de ficció, un alter ego, o una part d'ella mateixa. Però no m'importa gaire "saber" la realitat. A internet som bytes, i als blogs el que compte és el que diem i com ho diem.

Per a mi en els blogs el que importa és el que es diu en paraules als posts, als comentaris i entre línies. És a dir, el que diu la persona que escriu.

Igualment que per al sexe el que m'importa és que més enllà d'un cos hi ha una persona Prefereixo -d'entrada- les dones; però si un home m'arriba... m'arriba. A mi m'agrada poder fer sexe amb persones. I si pot ser amb persones lliures de ment, de cos, encuriosides per la vida...

Carpe diem? Potser si. Sexe per sexe? No. No ens equivoquéssim. No ens enganyéssim com diuen molt bé a València (bonica expressió plena de sentit).

Si cal sexe per sexe, impulsivament, necessàriament... prefereixo fer-lo només amb mi. Perquè així no hi ha perill "d'enganyar-me" pensant que l'altre en pot tenir tantes ganes, tanta necessitat com jo. En aquell moment.

Sí. M'agrada masturbar-me. A vegades sol. A vegades en companyia telefònica; a voltes amb webcam i a voltes només amb xat. I ho confesso sense embuts precisament perquè la Lucrècia a fet un post on dona a conèixer que el mes de Maig ha estat triat com el mes de la masturbació.

A mi no em fa res que aquest sigui el mes triat: seguiré masturbant-me o deixant-me masturbar sigui el mes que sigui... em sembla una pràctica sexual tant plaent com moltes d'altres. Ja ho diuen: en la varietat està el gust!

*******************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

la darrera nit...

2008-05-09T16:12:00.003+02:00

En Clint, que té el seu blog "normal" i un altre de marranot, s'ha volgut afegir a la celebració de les 100.000 visites.

És un detallàs, nano... et dec dues Guinnes, eh? o tres...

********************

I llavors hi va caure...aquelles paraules...li venien al cap tan clares que no podien ser-ho més! i no va poder evitar tancar els ulls, i endinsar-se en els records del que havia estat passant entre aquells llençols encara calents, durant la darrera nit.

Va recordar els seus petons, els seus llavis recorrent-li el cos. La seva boca recorrent el cos d'ella, aquell gust a vainilla. Com aquells dits prims premien amb força els malucs i com li engrapaven la cigala i el feia pujar al seté cel...i es va recrear en el record del seu sexe davant seu, mirant-lo, tocant-lo, flairant-lo just abans d'enfonsar-se entre les cuixes per devorar-lo, mentre ella se l'empassava. Notava com l'escalfor de la seva boca embolcallava el seu membre, mentre la seva llengua la penetrava i recorria tots els plecs d'aquell sexe humit..i el primer orgasme, com s'havien deixat anar un damunt de l'altre i com poc a poc s'havien recuperat, amb caricies, amb petons, amb mossegades...i com el cos d'ella es va acoblar al seu tronc, i com aquella cova xopa, l'abraçava i l'estrenyia a cada embestida, com la suor els amarava, aquella mirada, com li xuclava els dits mentre l'empenyia ben endins, aquells mugrons creixent entre les seves dents, aquelles mans barrejades entre els cabells, la tensió prèvia al climax, l'explosió, i els esbufecs i les rialles, i copa de grapa compartida...

- Petons i llepades, li va dir sortint de l'habitació.

I no era fins ara que hi havia caigut, ja es coneixien sense saber-ho, s'havien vist al cau de la cuca!

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

La Mireia surt de l'armari i el veí també...

2008-05-08T14:17:00.000+02:00

Coses que van passar ahir....

Quasi s'ha acabat la celebració per les primeres cent mil visites al blog. Encara queda pendent un regalet audiovisual que en algun moment miraré de penjar aquí.

Però tinc un deute pendent...o més d'un.

La "meva" mireia ha sortit del armari. Hi ho ha fet en una entrevista radiofònica al programa de la Mònica López a Com Ràdio.

M'encanta la veu de la Mir. I trobo molt dolça i agradable la de'n Manel. Si em podia quedar algun dubte de la tendresa de la Mireia... avui s'ha esvaït totalment. Perquè els testos retiren a les olles, oi? o era a les polles? :)

La veritat... m'he escoltat l'entrevista enllaunada -no vaig poder fer-ho en directe perquè estava treballant- i amb algunes expressions no he pogut evitar la trempera...

No he pogut evitar sentir d'alguna manera el suau apropar-se de la Mireia a la meva cigala, sentint a sa mare trempejar les esses i les emes.... i m'ha fet trempar son pare amb la calidesa vocal dels pronoms...

Per si no n'hi havia prou, en un post anterior els "pares i mares" de la Mireia van deixar de regalet els seus noms i cognoms i la foto casolana...

He tingut una molt agradable sensació de benestar. Em sap greu que no haguéssim trobat el moment per fer un sopar que la Mireia -la meva Mireia bonica- m'havia promès...

Però no li tinc en compte... tots hem fet alguna vegada promeses que sabíem que no compliríem mai...

I no vull deixar de recordar que el dimecres que ve, 21 de maig, presentaran la novel·la "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)" a les 19:30 a la Llibreria Catalònia. I diu que sortejaran les calcetes entre els assistents.

També el veíde dalt sortirà de l'armari i també per presentar un llibre:Històries pornohumorístiques a dues llengües i a quatre mans

Diu que serà quasi una setmaneta més tard....el dimarts 27 de maig a les 8 de la tarda i al Bar L'Horiginal.

Entre tanta presentació he estat temptat de sortir jo també de l'armari però com que no he escrit cap llibre... de moment només se'm coneixerà a la intimitat. Bé... si que es podria dir que he escrit un trocet de llibre... però com que només he escrit un trocet, no cal que surti tot jo, oi?

La Catosfera literària. Una antologia de blogs i una iniciativa de Toni Ibañez. I es presentarà cronològicament entre els altres dos: sera el dissabte 17 de maig al casal de Vallromanes i a les 7 de la tarda.

Eren quarts de cinc de la tarda; feia solet... i he volgut oblidar-me de tot lo tema del cacao de la facao per retrobar-me a pèl amb la mireia...

I què he fet?

He agafat una voll-damm, un paquet de tabac i he sortit al jardí de casa. A pèl, a parar el sol.

M'he assegut a la gespa que el meu cunyat va tallar dilluns mentre jo dormia. I m'he deixat acaronar pel sol de la tarda. Suau, dolç... He tancat els ulls i m'he deixat emportar poc a poc a la sensació de lliscar entre l'herba mentre el sol em vestia amb una segona pell.

I m'he trobat comentant blogs -segur que el meu inconscient em reclama més activitat- i interactuant amb blogaires i celebrant festes sorpresa i llegint cartes mecanoscrites sobre papirs de blat...

No sé quanta estona ha passat... crec que m'ha despertat una oruga petitona que se m'enfilava per un dit... m'he tombat panxa avall i el reflex d'una finestra de l'edifici de davant m'ha cridat l'atenció visual... una noia em mirava des d'un quart pis.

Encara he aprofitat una estona de sol. Tot sol. Desvetllant el cos i la ment mica en mica...

L'herba m'acaronava la panxa. I he volgut pensar que em besaves dolçament...

que em mossegaves les natges i em llepaves la soca dels ous... just el trocet on s'ajunta amb la reguera del cul.... quin plaer, bonica... com cada cop que me'l regales...

Les meves mans lliscaven pel blat del teu cos moldejant formes impossibles, volent imitar la teva orografia... però apropant-me a tu.... al meu desig i potser al teu...

m'he tombat... i he sentit el timbre de la porta d'entrada...

he anat a veure qui hi havia. He mig obert la porta deixant el meu cos nu al darrera. Una noia... que em diu:

-hola... sóc la veïna d'aquí davant... em dic mireia... he vist que tens gallines... em podries deixar un parell d'ous?...

********************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Calma

2008-05-06T18:25:00.003+02:00

Foto de Franz Sauer

Vaig desfer-me la cua nuada i un espessall de cabells abrigaren la meva esquena, nua.

T'agrada acariciar-me per darrera, olorar els cabells flonjos, embullar-me'ls...

Mentre les teves mans davallen sobre els meus pits, la meva panxa i llisquen fins a perdre's.

M'agrada que m'apretis contra el teu pit i busquis el meu coll arquejat. T'oloro i deixo que m'oloris.

La imatge davant el mirall és com si no fos la nostra.

O és la nostra la que miren des de l'altre costat?

El mirall ens permet aquest petit distanciament, de noves coreografies i recargolaments.

Si cluques els ulls, flaires intensament el desig. Si els obres entren en joc les mirades, el color de les pells amb la suor perlada i la flor marcida, quan després dels embats enèrgics, descanses a l'altre costat del capçal.

Nuats els braços, els llençols i la calma.

Des del darrera II (erotisme a la pell 7)

2008-04-29T01:05:00.003+02:00

Feia tant de temps que havíem parlat de trobar-nos, que semblava que no havia d’arribar mai el moment. Com un bes constant que no troba representació física i que, per aquest fet mateix, se’ns apareix com a etern, inassequible. El desig contingut que semblava dominable ens ha desbordat l’ànima quan les nostres pupil·les han corroborat la presència mútua. A l’acte hem esdevingut éssers alienats per la passió. Totes les nostres fantasies han volgut desembocar alhora. No se n’ha acomplert cap de concreta, sino totes al mateix temps, formant-ne una de salvatgesa indomable. T’has desfet en mi i jo en tu. Despullats a mitges, embriagats l’un de l’altre. I finalment esgotats, aplacant la nostra ferotgia entre els braços.

Gairebé m’hauria adormit si no t’haguessis llevat. Observo com t’acabes de despullar i en un acte mimètic em trec la roba. Ets més bell que no et penses. La teva ignorància sobre aquest fet te’n fa més. Ho sabies? I la meva mirada et segueix els moviments pausats, inconscients dels meus pensaments. Prepares alguna cosa per beure i poses en marxa l’equip de música. És aleshores quan els teus ulls es giren envers meu per parlar-me al·liats amb les notes de la nostra cançó.

“Què, com va?”, et demano. El teu somriure em fa somriure. Deixes els gots a la tauleta, perquè els teus llavis vénen a assedegar-se en els meus, plàcids, tendres. La serenitat acompanya els nostres moviments, puc concentrar-me completament en la forma i la suavitat dels teus llavis. M’arriba del teu alè la humitat d’una llengua propera, animaló mig endormiscat que va rebifant amb l’aire càlid de la primavera, però que encara no gosa sortir. Ressegueixo la teva espatlla amb els dits, lentament, amunt i avall, allargant en cada vaivé el seu recorregut, gratant el camí molt lleugerament amb les ungles. Les teves mans juganeres em fan trapelleries als mugrons. Els meus dits han arribat mentrestant a les teves natges, m’hi aferro suaument per apropar-te el meu ventre, que et busca amb certa timidesa. “Tanca els ulls, ara”, dius, i així ho faig, iniciant un ritual de concessions que van naixent a la meva ment abans que tu no ho sospitis. Amb un fil de veu et confesso el secret d’una ofrena. Em vull sentir tan teva que no puc evitar dir-t’ho sense pensar-hi. La meva entrega no és a la lleugera. Vull que siguis tu. Sembla que no t’ho acabis de creure, però el meu silenci t'esborra el dubte. I el meu bes et confirma el permís incondicional. La meva pell busca fondre’s en la teva, voldria sentir-me embolcallada de tu. Vull fer-te renéixer el desig, convidant-te a aquest ball que et tinc reservat fregant-te el sexe amb la llengua, submergint-lo en el meu alè. Sento com et creix i s’endureix en la dansa inicial. La seva grandària m’eixampla la boca i m’aprodunfeix la gola. Així l'he de sentir quan arribi el moment.

Amb gest delicat et separes de mi. Vols allargar el joc preliminar. Saps que no em faré enrere i que el temps no em suposa cap impediment, ans al contrari. Em fas girar de boca terrosa, i gairebé no encerto a veure’t, perquè ets darrera meu. Sé que m’estudies, que m’aprens, com ho fas amb tot, observador innat. Em ressegueixes una i mil vegades amb els teus dits aventurers i agosarats, lentament, ferma, recorrent camins que jo mateixa desconec. Em mires amb la ment, l’única arma que em pot desarmar. I et deixo fer, pacient, acceptant cadascun dels teus passos, deixant-te al capdavant del desig compartit. M’encens amb l’espera. N’ets conscient?

De sobte t’aixeques del llit. Que te’n vols anar, potser? Però no, he vist que simplement agafaves quelcom del calaix de la tauleta i has tornat amb mi. M’imagino què és i començo a respirar més agitada, amb una certa inquietud, però sobretot per l’emoció. M’acarones tendrament, com si amb la teva mà volguessis aplacar la tensió. Ho desitges i et sap greu alhora. Com si d’alguna manera em sotmetessis a un turment i jo no n’hagués de treure res de bo.

Per fi decideixes fer les primeres tempatives i m’enfiles un dit al recer obscur. Separo les cames per deixar-te fer. Un altre dit s’aventura a les meves profunditats. El meu cau estret te’ls fa presoners, lloc difícil de penetrar i d’abandonar. Les parets de la gruta noten una pressió poc usual que vol obrirles. Un rierol d’excitació vol acompanyar la teva intrusió i facilitar-te la difícil entrada. Un tercer dit vol assegurar-se una amplada suficient i noto una fredor deliciosa que fa lliscar els teus dits en un vaivé lent i prudent. “Vinc?”, em preguntes. Que si véns? No saps pas com ho desitjo!

Ja preparant-nos en posició em dius que estigui tranquil·la. N’estic. O potser estic massa excitada, però tens por que tingui por. Ja no són els teus dits qui em reclamen. Noto com l’extrem del teu fal·lus tracta d’endinsar-se’m ferm i amb delicadesa. Una punxada de dolor em recorre l’esquena i m’estremeixo. Ho tornes a provar, amb tendresa però decidit. Em concentro, intento domesticar el dolor, que encara no ha après a ser-me plaent. Un moment, necessito recuperar l’alè! Entens el meu gest a la teva cuixa. “Ho sento”, em dius. “No t’amoïnis... vull que m’entris...”. I el teu membre va obrint-se pas pel meu camí indòmit, que va cedint al teu avançament, i ja no sé si ets tu que m’entres o jo que t’engoleixo. Sento que els meus músculs et premen amb deler, com si no et volguessin deixar sortir mai més. El plaer s’apodera de mi i l’únic que sé és que et vull tenir ben a dins, fins que no et quedi esma. Fins que no ens en quedi a cap dels dos.

Vas perdent la por, el control sobre els teus actes, i els intints parlen per tu. Em demanes que et perdoni, però tan sols és l’albir d’un petit escrúpul que s’esvaeix en la tramuntana. La brutalitat del plaer incorrecte em fa folla i sóc incapaç de distingir què és dolor. Les teves embranzides són encara més folles, em prens per la cintura, te’m claves sense pietat i no sé quant més em pot caber-hi dins, si em tens plena i encara empenys més i més fort, i em fas sentir una estacada dura i gran que encara vol més de mi. M'arrapo amb les cames a les teves cuixes per estar a l'alçada de la teva pelvis, per sentir els teus testicles colpejant-me natges, una i altra vegada, com a una nena dolenta que rep el que es mereix. Fes el que vulguis de mi, castiga’m, fes que em mulli fins que perdi el sentits. “Qui folla millor? “Qui et folla millor?”, crides fora de si. Tinc tots els músculs tensos, vas i véns frenètic, m’has desfet totes les barreres per conquerir-me, sense saber que ja m’havies conquerit abans.

Un gemec et tremola des de l’estómac, s’entretalla, i esclates dins meu, incapaç de més contenció. Estic esgotada, però només noto la suor que em regalima lentament pels costats de l’esquena. Aguanto la posició mentre la teva escalfor m’envaeix les entranyes, mentre encara em prems fort per la cintura penentrant-me fins a l’extrem.

Respires encara agitat, i lentament vas sortint del meu interior. La dolçor dels teus llavis deixa un bàlsam al meu anus i t’estires al meu costat regalant-me amb mil carícies i petons que creus deure’m com a recompensa. Giro el cap per mirar-te als ulls. Observo el camí eixut que ha traçat una llàgrima en rodolar per la teva galta i les pupil·les fulgurant en l’eternitat. No puc fer altra cosa que somriure. Et sé feliç i em fas feliç.

Un estel em duu el record de la teva mirada. Aquesta vegada és meva la llàgrima que rodola.

**********************************

Desig fosc (des del darrera) és un relat en dues parts: primer tal com ell ho ha sentit, al post anterior; i una segona part amb la versió d'ella. El blogaire anònim ha fet la seva versió dels fets. I ella també.

Qui pugui identificar els dos blogaires... tindrà premi!!!!

Ara... si voleu, podeu fer la vostra aposta als comentaris. Ell i ella són dos bloguers anònims però prou coneguts si hem de fer cas a la quantitat de comentaris i comentaristes que tenen. O simplement, dir què en penseu...

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

Des del darrera (erotisme a la pell 6)

2008-04-23T02:20:00.006+02:00

Un blogaire que vol ser anònim m'envia un relat per celebrar les 100.000 visites a la Cuca al Cau.

Un relat... mmmmm valtros mateixos i mateixes.... (diu que hi haurà segona part)

Un regal doble... doncs és Sant Jordi! Au.... a llegir i a gaudir!

Re-editat a les 15:00 (si, a les tres de la tarda)
Desig fosc (des del darrera) és un relat en dues parts: primer tal com ell ho ha sentit; i una segona part amb la versió d'ella. El blogaire anònim ha fet la seva versió dels fets. En breu, la blogaire anònima hi dirà la seva. I penjarem també la seva versió o com ella ho va veure... o no ho va veure!

Qui pugui identificar els dos blogaires... tindrà premi!!!!

Quin premi?
El Gatot es podria oferir a escenificar el relat, aquest o qualsevol altre dels que hi ha al blog, amb el guanyador o guanyadora. També podria oferir-se la Noa o la Rosa -eps! que no he parlat amb elles d'això, eh?-. Fins i tot podríem intentar que algun dels blogaires mediàtics tingués un detallet autografiat pel guanyador o guanyadora...

Però el premi que hem previst... és un post dedicat on el guanyador o guanyadora serà el protagonista de la història més calenta de la catosfera eròtica dels països catalans!!!!

Vinga... ja podeu començar a fer apostes als comentaris!!!!!

***********************************

Desig fosc

Fa una estona que hem assedegat els cossos d’una manera ferotge i burda. Tan de temps sense trobar-nos ha fet que, mig vestits, ens bolquéssim a encalçar-nos evocant una ànsia imborrable. Ens hem corregut alhora, perquè alhora hem anat a buscar la mort petita. Ara, trenco l’abraçada que ens uneix sobre el cobrellit. Em trec la roba que havia quedat a mig camí. Em llevo per servir-nos una beguda i posar música. En servir-me, m’apropo els dits als nadius i la flonjor del teu sexe humit se m’esvaeix als llavis. Ens hem masegat l’esperit d’una manera atroç i salvatge; com fan els amants inquiets i incauts. Feia dies que t’esperava i al final has vingut a trobar-me. He plorat en fondre’m en tu. M’agrada mirar-te als ulls mentre escolto aquesta cançó. Saps que la lletra és com un reflex de nosaltres; del nostre tarannà. Tots tenim una cançó i una història que ens perpetua.

El lado oscuro - Jarabe de Palo

Em demanes com va. I saps que aquest vespre he tocat el cel amb els dits. Comencem a besar-nos de bell nou. Ara ja són besos assedegats, tendres; tranquils. Diàfans. Una lleugera pressió als llavis, la llengua esquiva. Una pressió a les galtes. Un humitejar els ulls. El coll; les temples. Acariciar les espatlles. Acaronar els teus braços quilomètrics. És divertit jugar amb els mugrons erèctils, amb els dols polzes girant alhora al seu voltant mentre et sospeso els pits amb els palmells. És dolç i tendre estimar-se en silenci. Tan sols els acords de la música al disc, i aquest panteix que et surt del ventre. Escolta’m pels dits, tan sols. “Tanca els ulls, ara”. Sé que avui hauré de deixar anar tot el llast que m’arrossega. Segurament el meu cos es ressentirà de tant d’esforç. No sóc jove, ja ho saps; però la tendresa que poso al gest et fa posar en guàrdia novament. “Avui, faries de mi el que volguessis”, em dius a cau d’orella. És el nostre costat fosc el que ens acompanya. Qui em va dir això una vegada? Crec que mai més la vaig tornar a trobar. I vaig fer d’ella el que vaig voler, cert. I en el desig va venir l’oblit. “De debò ho dius?” Calles per afirmar-te. I em beses llargament. Les llengües entrellaçades en un vers propi. Noto el teu cos irisat, aferrat al meu; és com si em volguessis trasmudar en un de sol. T’arrapes golosament amb les cames i em fregues amb fruïció el sexe. Me’l beses i engoleixes dolçament. Reneixo altre cop. Ets una metzina lenta al moll dels ossos.

Et sé fràgil. Nina de porcellana als meus embats. Però avui seré dòcil, tranquil. Pacient. Avui reneix un desig brut i antic. “Políticament incorrecte”, diries. I sé que ara l’acompliré. Per això t’aturo el gest i et separo de mi. T’empenyo per l’espatlla sense força i et faig enrere, mentre alhora, et faig giravoltar sobre el teu eix. Et vull veure ajaguda tot al llarg del llit, sota la mirada voluptuosa i el desig encès. M’agenollo entre les teves cames. T’esguardo des d’una talaia imaginada on albiro una geografia que a mi se m’acut perfecta. La teva és una esquena proporcionada, musculosa, tibant; que acaba en unes natges dures que insinuen corbes on embriagar el plaer. Moriria i renaixeria mil cops damunt aquest reailme. Les cames son llargues, lleugerament estriades. Inicio un massatge lent; lentíssim, ball sinuós sense traç definit. Premo els ossos que et marquen un paisatge que exploraré sense presses. Faig esses lentíssimes als teus omòplats, a les costelles, als canyells, a la cintura. Dibuixo tres cops seguits el mateix camí. Podria, ulls clucs, reseguir-te el perfil en l’aire. Sense pinzells ni pintures. Fa temps que em vas conquistar per aquest cul magnífic i ara, aquest, serà el meu presagi.

M’alço altre cop per obrir un calaix a la tauleta i agafar-ne un pot. “Te’n vas?...” Com podria deixar-te ara, ja, mai més? M’assec al teu costat i començo a acaronar-te els cabells, el coll; tot el palmell estès al llarg de la teva columna. “Tens marcats els ossos”. Noto la teva respiració alatrencada. M’aturo en una piga solitària, senyal genètic que t’acompanya. I diposito la mà, dòcil, sobre la teva natja. Enfilo el dit petit entre la vall fosca que separen els dos turons. T’obres de cames per facilitar-me el camí. Hi entaforo un nou dit a l’encalç de la tempesta. Noto la teva humitat recent. “Ets ben molla encara”. Avui, sóc un mar de tenebres pres als teus oratges. Noto un lleugera tremolor si forço l’entrada; però no; encara no és l’hora. Poso ara el dit anular, les ungles menjades per tant de nervis. Acostumo l’orifici estret a rebre visites. Decideixo fregar-te l’entrada a la cova amb el gel lubricant. Fredor encesa al caliu del fosc. “Vinc?” Un somrís libidinós per resposta i un bes al meu braç. Comença l’encanteri, doncs.

Ara et tinc al meu redós. M’aboco sobre el teu rostre, els pèls esbullats. “Estigues tranquil.la”. Amb els dos braços flexionats, apunto el membre erecte al cau petit. Deixo caure un fil de saliva que apunto tot just al començament del gland. Encerto de ple. Les fines estries semblen rebutjar-me. Premo dolçament, i decidit, endins. Noto la teva ganyota de dolor. Però no dius res. Paro. Tot just estic enfilant l’agulla. Hi torno, acompanyant el sexe amb la mà dreta, sostenint-me amb un sol braç. Se’m marquen els nervis al muscles. Claves els genolls al matalàs. Em busques la cuixa amb la mà i per ella em parles. “Ho sento.” Gemegues quelcom però no t’escolto. Concentro tot els meu sentits en aquest ariet que, ara sí, vaig notant perfectament com va lliscant cova endins. Mandrosament, matussera, potser. Som verges tots dos en aquests camins. És com si s’obrís de cop una gran buit. Una capsa tancada que va esmicolant-se al meu pas. No hi tinc ulls; però el sento com un far en terreny ignot. Premo més endins. Amb força. I el membre llisca, sense impediments, ja; la vaselina fa el fet. És cert. Ploraria de gust i de felicitat pel desig acomplert. Un batec incessant del reg sanguini al punt extrem em diu que ja no puc parar. Empenyo i ja sóc tot teu. Tu en mi i jo per tu. Tinc tot el sexe endurit i el ventre ja et l’esquena. Ben endins.

Ara sé que posaré el món als teus peus. Que escriure el teu nom a tots els murs. Que buidaré els mars als teus ulls. Encalçaré els estels per vestir-te de nit perpètua. Veig que els budells se t’engrandeixen al meu pas. I tu ja no em demanes clemència. Esgaripes perquè amb el frec d’anar a munt i avall, endins enfora, noto que et trenques pel mig. “Perdona’m, perdona’m...” només albiro a pronunciar. Però sóc cavall desbocat a l’estampida. Vaig i vinc. Vaig i vinc. Et tinc presa, ben fort, per la cintura. Clavo les ungles a les teves cuixes i et faig anar davant i enrrera. Genet enfollit. M’encercles les cuixes amb els teus talons i deixes que et mig alci per la cintura. D’on et surt aquesta força? Ja no podré més. Ja no podré més. Et crido obscenitats que m’acompanyen en el frec. “Qui folla millor? “Qui et folla millor?”. Noto com tot el món sembla acudir a la punta del meu gland. Mil agulles que l’interior del teu cos m’encerclen i em tenen presoner. La tremolor a les cames em presagia la mort imminent. Sembla un globus captiu. “M’arriba..., em ve!”

Em retinc. Vull perllongar l’instant més enllà del que humanament és possible. Em trenco també dins teu. I semblo que toco la flonjor dels rebuigs que retens. I esclato dins el teu anus que sembla acollir tot el plaer del món possible. El meu. El que em dones. Noto la llet esclatant dins el cau. Em rendeixo a l’evidència. Panteixant, surto encara amb més timidesa que la inicial. I només em resta besar-te el forat adolorit; profanat, tal vegada altres cops; però mai amb aquesta complaença que acabem de tancar, tu i jo, amb foc i sang. Em deixo caure tot el llarg com sóc, al costat del teu cos; cobrint-te de petons i carícies. Gires el cap; i en el teu somrís veig implícita una conquesta i una derrota. Avui hem segellat, sense saber-ho, un pacte etern i impertèrrit.

Em mires, i en la meva felicitat veig també la teva complaença. Avui he mort dins teu i he renascut de nou... I tan sols sé dir-t’ho amb aquest escrit i una etèria melangia del gest.

**************************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA

al TOPCATALÀ (si vols, clar)

El somni (erotisme a la pell 5)

2008-04-18T18:40:00.001+02:00

Una nova proposta per relats conjunts.

EL SOMNI Henri Rousseau 1910

Només us puc explicar el que em va dir la meva cosina, que viu al poble de més enllà de les cascades.

Era la tercera lluna nova quan un home amb roba i pèls llargs sota el nas va arribar al poble. Diuen que buscava tresors i demanava qui el volia ajudar a entrar a la jungla i, sobretot, a sortir-ne. Encara que portés roba, semblava prou llest. Però diuen que tenia una mirada estranya, anguniosa... sempre interessat per les coses més senzilles del dia a dia. Com... sorprès?

Feia de mal fiar que no conegués com es preparava el menjar, o com i on es dormia... No podia ser que no sabés les coses que saben fins i tot els més petits! O era un mentider o era un ximple.

I duia una capsa on robava moments. Se la acostava a la cara, mirava per l'altra costat de la capsa i, el que hi veia, quedava guardat! I al cap d'una estona... encara hi era, sense moure's! Era... com quan et mires al riu i veus l'altra jo movent-se... però estant-se quiet. Allò no podia ser natural de cap manera.

Però al xamàn l'intrigava la capseta roba-moments, em sembla que la volia per a ell. I va convidar a l'home amb roba a dormir i a menjar al seu cau. Diuen que l'endemà el va acompanyar a la jungla. I que van tornar-ne al capvespre. En Roba (li deien així per la roba que duia i perquè robava moments) semblava cansat i abatut: no havia trobat el que buscava.

El xamàn li va dir que la jungla era sàvia i que mai ensenyaria els seus tresors a qui els volia robar. I que per trobar-los, hauria de fer-li un encanteri i entrar sol, nú i sense la capsa roba-moments al regne dels sentits.

Diuen que en Roba s'hi va avenir. I aquella mateixa nit, el xamàn el va fer despullar; el va pintar amb ocres terrosos, amb vermells de sang i amb verds vegetals.

Va encendre la foguera i va cremar-hi les herbes. Li va preparar el beuratge dels somnis i li va cantar les tonades de la nit.

Quan en Roba estava a punt, el xamàn li va robar la mirada amb la capseta màgica.

I el va deixar a l'entrada de la jungla.

Diuen que no el van veure durant les següents tres nits.

Quan va tornar, esgotat, el sol ja era dalt de tot. Diuen que necessitava reposar però encara més necessitava explicar al xamàn les meravelles que havia vist. Parlava d'una deesa que l'esperava a ell. Us ho podeu imaginar? Anys i més anys que tots hem entrat a la jungla i mai no hem trobat ningú esperant... Deia, que va trobar la Deesa sobre un estri de fusta cobert de pells magnífiques i suaus. Que ella parlava amb els animals salvatges i que aquests li responien. Que ella el va acollir al seu costat i després dintre seu... que el va besar i acaronar, que va riure amb ell...

Que el va mirar amb mirada tendra i el va domesticar per ensenyar-li els plaers de la jungla. Que el va fer sentir-se home i Déu. I que fins i tot quan van dormir, es va sentir ben viu.

Diuen, que va demanar al xamàn que el tornés a pintar i que li donés més beuratge i que cremés més herbes... que hi havia de tornar... que de cop i volta s'havia trobat sol i no ho podia soportar.

I encara diuen que el xamàn va tenir pietat d'aquell Roba. I el va pintar fins a tres vegades, i va encendre fins a tres fogueres i va preparar-li fins a tres beuratges. I que al capvespre, el van veure endinsar-se a la jungla... sol, nu, pintat i encantat. I diuen que no l'han tornat a veure.

Segurament se'l va cruspir algun tigre. Perquè al cap de poc temps, la capsa roba-moments que el xamàn va pispar al Roba va deixar de funcionar i ja no va poder robar més moments ni recuperar els que havia robat abans. I és que segurament en Roba no era de fiar. Devia ser un xamàn d'un altre món... i en morir ell, moria la capseta. Però el xamàn del poble de la meva cosina diu que cal saber esperar. I guarda la capseta esperant el dia que la Deesa deixi anar en Roba altra cop cap al poble.

**************************************

Si t'ha agradat aquest post,
vota'ns un COP CADA DIA
al TOPCATALÀ (si vols, clar)